Poble
Añón de Moncayo és un municipi de la comarca de Tarazona i el Moncayo, a la província de Saragossa, situat a 836 metres d'altitud a la vall del riu Huecha, a 19 km de Tarazona; fins al 1991 es deia simplement Añón. S'alça als peus del Moncayo (2.315 m, el cim més alt del Sistema Ibèric, amb tres circs glacials i una de les fagedes més meridionals d'Europa), el parc natural del qual ocupa bona part del seu terme. El primer document que atesta l'existència d'Añón és la donació de la seva església, el 1140, a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, dins les concessions als ordes militars després de la conquesta de la comarca. El seu castell, d'origen medieval del segle XII, conserva bona part de la seva maçoneria i cinc torres defensives. Té 207 habitants (INE 2025).
Natura
El parc natural del Moncayo, abans anomenat parc natural de la Dehesa del Moncayo, s'estén per la vessant nord, més freda i humida, de la muntanya del Moncayo, el cim més alt del sistema Ibèric, al límit entre les províncies de Saragossa i Sòria. Ocupa 11.144 hectàrees repartides entre diversos termes municipals, entre ells Añón de Moncayo, i la seva altitud va des dels 600 metres a la vora del riu Huecha fins als 2.315 metres del cim del cerro de San Miguel. Es va crear el 1978 com a parc natural de la Dehesa del Moncayo i va adoptar la seva denominació actual el 1998; compta a més amb les figures de protecció LIC (Lloc d'Interès Comunitari) i ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus).
Monument
L'església de Santa Maria la Major, parroquial d'Añón de Moncayo, s'alça a la plaça major del poble, als peus del Parc Natural del Moncayo. És un temple gòtic aixecat al segle XIII sobre un origen romànic anterior, vinculat a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem des que el bisbe de Tarazona l'hi va donar el 1140. Va patir greus danys per un incendi durant la Guerra del Francès i el deteriorament posterior de la coberta, cosa que va obligar a una reconstrucció gairebé completa entre 1983 i 1985.
Natura
Circs glacials d'origen quaternari del massís del Moncayo -les hoyas de San Miguel, San Gaudioso y Morca-, amb una vegetació esglaonada per pisos: alzinar i carrascar mediterrani fins als 900 metres, rebollar entre 900 i 1100, fageda residual, en lluita amb sòls pedregosos, entre 1100 i 1650, i pinedes barrejades amb faigs i roures fins als 1800 metres, amb pi negre a les zones més altes. El massís és zona pilot del projecte internacional GLORIA per a l'estudi de la flora alpina, amb fagedes, rouredes i pinedes de fauna singular a Europa.
Activitat
Festes d'Añón de Moncayo el 25 de juliol, per Santiago, amb vincles a tradicions precristianes; el primer diumenge d'octubre es cantaven antigament les albades de la Virgen del Rosario.
Natura
Paisatge de transició entre la serra del Moncayo i la vega del Queiles, al voltant d'Añón de Moncayo, part del terme del qual és dins el parc natural del Moncayo. La serra és poblada de roures, carrasques i bedolls, amb matoll i pastures riques en plantes medicinals. Al seu terme neix el riu Huecha, d'aigües que brollen de la muntanya, i al costat del poble hi ha el paratge de Las Cuevas, amb cavitats càrstiques i una font subterrània.
Activitat
Añón de Moncayo celebra les seves festes d'hivern al costat d'un castell de cinc torres que el 1363, durant la guerra dels Dos Peres, va caure en mans castellanes. La primera menció documental del lloc és de 1140, quan el bisbe de Tarazona va donar la seva església a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.
Natura
Ruta per les fonts i els rierols que neixen al massís del Moncayo, a l'entorn d'Añón.
Fita
La primera menció documental d'Añón és de 1140, quan el bisbe de Tarazona va donar la seva església a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem. La donació es va confirmar el 1208 i el lloc va quedar convertit en cap d'una encomanda hospitalera.
Fita
El castell d'Añón, amb cinc torres i murs de maçoneria, formava part de la línia defensiva aragonesa davant Castella. El 1363, durant la guerra dels Dos Peres, la plaça va caure en mans castellanes juntament amb altres del somontano del Moncayo.
Gastronomia
El xai criat a les pastures d'altura de la serra s'acull a la Indicació Geogràfica Protegida Ternasco de Aragón. Es prepara rostit al forn, en costelletes a la brasa de sarments o guisat en xilindró amb pebrot i tomàquet.