Poble
Daroca és la capital de la comarca del Campo de Daroca, a la província de Zaragoza, situada al curs mitjà de la vall del Jiloca i protegida pels cerro de San Jorge (855 m) i cerro de San Cristóbal (931 m), sobre els quals ascendeixen les muralles medievals que li valen el nom de ciutat dels set portals. El nucli urbà s'aixeca a 776 m sobre el nivell del mar, entre horts vora el riu i erms amb cultiu de vinya i cereal. Segons alguns historiadors, en aquest lloc hi va haver un llogaret celtibèric anomenat Darek, identificat amb l'Agiria romana, on es va aixecar un castell per defensar la via que unia Zaragoza amb Valencia. El seu clima semiàrid fred ha deixat registres extrems, com els 41 °C de l'agost de 2012 o els -22,4 °C del desembre de 1963. Té 1.899 habitants (INE 2025).
Monument
Temple de Daroca construït originalment en estil romànic al segle XII i ampliat després en estil gòtic i renaixentista, conegut per acollir el miracle eucarístic dels Sagrados Corporales, objecte de veneració des de l'edat mitjana. El papa Lleó XIII li va concedir la dignitat de basílica el 3 de desembre de 1890. L'absis romànic, de planta semicircular, es decora amb tres rosasses, mentre que la portada principal, d'estil gòtic, mostra escultures de sants i àngels; l'interior, ja renaixentista, es completa amb columnes, capitells i frescos. Acull també el Museo Parroquial, amb una col·lecció d'art sacre, i és escenari de la processó del Corpus Christi.
Monument
Un dels conjunts emmurallats medievals més extensos d'Aragó, amb els seus cèlebres set portals, a la localitat saragossana de Daroca. El seu origen es remunta a un recinte fortificat musulmà del segle IX, culminat amb el castell Mayor al segle XI; després de la reconquesta i el fur atorgat el 1142 per Ramon Berenguer IV, la població va créixer i el recinte va haver d'ampliar-se entre els segles XIV i XV, unint els turons de San Jorge i San Cristóbal. La muralla, de quatre quilòmetres i aixecada sobretot en tàpia reforçada amb maó, va arribar a tenir 116 torres —catorze de gran mida—, la qual cosa la converteix en una de les més extenses d'Espanya després de les d'Àvila i Lugo, i unia el castell Mayor amb els de San Jorge i San Cristóbal. El recinte va patir greus danys durant la guerra de la Independència i la primera guerra carlina.
Activitat
La festa del Corpus Christi de Daroca commemora el miracle eucarístic dels Corporales: durant la reconquesta cristiana de València, al segle XIII, uns cavallers que celebraven missa prop de Luchente mentre eren assetjats per tropes musulmanes van veure com les hòsties consagrades es convertien en sang. Per custodiar aquestes sis formes ensagnades es va aixecar la capella dels Corporales a l'actual basílica de Santa María de los Sagrados Corporales de Daroca, elevada a aquesta dignitat pel papa Lleó XIII el 1890, amb una confraria dedicada a la relíquia des de 1494. La processó del Corpus recorre els carrers medievals de la ciutat com un dels grans esdeveniments religiosos de la basílica, que té també museu parroquial d'art sacre i argenteria.
Activitat
La festa patronal de Daroca és la de Santo Tomás, el 7 de març, que commemora l'arribada al segle XIII dels Sagrats Corporals; la gran celebració de la ciutat és el Corpus Christi, amb una processó des de la col·legiata fins a la Torreta i un sermó que es predica sense interrupció des d'almenys 1414. Al juliol se celebra a més una Fira Medieval.
Fita
Després de prop de quatre segles sota domini andalusí, en què va ser coneguda com a Calat-Darawca, la ciutat va ser presa cap al 1120 per Alfons I el Bataller. La plaça va passar a articular la defensa cristiana de tota la vall alta del Jiloca.
Fita
El 1142 Ramon Berenguer IV va atorgar a Daroca un fur que fixava els seus termes i privilegis. L'alfoz resultant va arribar a estendre's per terres de les actuals províncies de Saragossa, Terol, Castelló i València, base del futur domini daroquès.
Fita
El 1248 les aldees de l'alfoz es van emancipar de la ciutat mitjançant privilegi de Jaume I, a canvi d'un pagament anual de deu mil sous. Va néixer així una entitat que es va autogovernar durant gairebé sis-cents anys a través de les seves sesmes.
Fita
Entre 1555 i 1560 es va perforar un túnel d'uns sis-cents metres sota el mont de San Jorge per desviar les avingudes que arrasaven la ciutat. Va dirigir l'obra l'arquitecte francès Pierres Vedel i les quadrilles es van trobar el 7 de setembre de 1560. El carrer Mayor de Daroca ocupava un barranc natural que s'omplia amb les pluges fortes, i el túnel havia de desviar aquestes aigües directament cap al riu Jiloca. Té una longitud de 780 vares, uns 650 metres, amb una secció de 8 vares tant d'amplada com d'alçada, uns 6,7 metres. Es considera el túnel modern d'ús hidràulic més antic d'Europa, i va ser declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2002.
Fita
Al segle XVII la Comunitat d'Aldees va adquirir per seixanta mil escuts de plata el senyoriu de Huesa i la baronia de Segura. L'operació va afegir una sisena divisió territorial, la sesma de la Honor de Huesa, al conjunt daroquès.
Fita
Organista cec des de nen, Pablo Bruna va viure entre 1611 i 1679 i va ser mestre de capella a la seva ciutat natal. La seva obra per a orgue el va convertir en un dels compositors més influents del Segle d'Or musical espanyol.
Activitat
Cita anual que se celebra al maig a Daroca per donar a conèixer la pasta, la rebosteria i la resta de productes elaborats a la comarca. Reuneix fabricants, pastisseries i obradors a la plaça i als carrers del recinte emmurallat.
Gastronomia
La rebosteria local manté un receptari propi en què destaquen les rosquillas de Daroca, els dolços anomenats mudéjares i les almojábanas d'arrel arabesca, juntament amb mones de Pasqua, tortes i magdalenes d'obrador.
Gastronomia
Daroca conserva una cadena completa de transformació del cereal: la mòlta del blat dur a la farinera i l'elaboració de la pasta alimentària a partir de la sèmola resultant, una indústria alimentària poc habitual al medi rural aragonès.