La taifa dels Banu Razín Fita · Albarracín, Sierra de Albarracín, Teruel Imatge de Albarracín, no del lloc concret. Els Banu Razín eren una branca de la tribu berber hawwara assentada a la serra d'Albarracín, amb dominis que arribaven fins a l'alt Jiloca —anomenat Sahla, d'on deriva Cella— i potser fins a Calamocha. La família apareix citada ja en una expedició d'Abderramán III el 935; després de la mort del seu líder, cap al 972, els seus fills van ser confirmats com a senyors pel califa al-Hákam II, amb notable autonomia a canvi de tributs. Aprofitant la crisi del califat de Còrdova, al segle XI, entre el 1012 i el 1014, Jálaf ben Razín es va proclamar independent i va fer de Santa Mariya al-Xarc la capital d'una taifa, d'on procedeix el topònim Albarracín. La taifa apareix al Poema de Mío Cid com a aliada del Cid i va sobreviure fins a les campanyes almoràvits que van sotmetre els regnes taifes d'al-Àndalus. siglo XI Foto: Manuel Matas (CC BY-SA 3.0) Què veure i què fer a Albarracín