Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Aliaga

Què veure i què fer a Aliaga (Cuencas Mineras, Teruel): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Activitats · 3 Fites històriques · 1 Gastronomia

Pobles a prop de Aliaga

Espanya › Aragó › Teruel › Cuencas Mineras › Aliaga

Què veure i què fer a Aliaga

Aliaga
Poble
Aliaga, a les Cuencas Mineras turolenques, s'assenta a 1.105 metres d'altitud a la confluència del riu de la Val amb el Guadalope, al peu de la serra de San Just. Podria ser l'antiga Laxta, ciutat celtibèrica fortificada per Amílcar Barca; la seva població continuada arrenca d'època musulmana, quan es va aixecar la part central del seu castell, del qual prové el nom del poble (de l'àrab Alulgha, «vall retorçada»). El 1163 Sancho de Tarazona va lliurar la vila a l'Orde de Sant Joan de l'Hospital, que va ampliar el castell amb un segon recinte, avui el millor conservat. Va estar emmurallada fins ben entrat el segle XX. És també un municipi de gran interès geològic: el seu parc geològic recorre 200 milions d'anys d'història terrestre. Té 344 habitants.
Parc Geològic d'Aliaga
Monument
El parc geològic d'Aliaga és un espai natural del terme d'Aliaga on es pot observar l'evolució geològica dels darrers 200 milions d'anys, amb formacions i estructures de gran interès, entre elles plecs que l'han convertit en referent internacional per al seu estudi. Compta amb 11 punts senyalitzats i 9 rutes turístiques que recorren les diferents roques i formacions, i amb un centre de visitants a Aliaga que informa mitjançant plafons i mitjans audiovisuals sobre els valors de l'espai.
Festes de Aliaga
Activitat
Festes d'Aliaga (Cuencas Mineras, Teruel), seu del parc geològic. El calendari festiu del municipi inclou la festa de les Albadas, el 20 de gener; les festes patronals en honor de Sant Joan, els dies 23, 24 i 25 de juny; i les festes majors en honor de la Mare de Déu de la Bardissa, els dies 7, 8 i 9 de setembre.
Aliaga i l'Orde de Sant Joan
Fita
Alfons I va lliurar la vila a Lope Iohannes el 1118 i el 1163 va passar a l'Orde de Sant Joan de l'Hospital, que va reforçar el castell. Cap al 1180 es va convertir en cap d'encomanda amb jurisdicció sobre les fortaleses de l'entorn.
La central tèrmica d'Aliaga
Fita
La central tèrmica d'Aliaga, avui abandonada, va ser una central termoelèctrica propietat d'Eléctricas Reunidas de Zaragoza, integrada després a Endesa, construïda a partir de 1949 per aprofitar el carbó lignit de les mines locals. Els seus dos primers grups, de 10 MW cadascun, van entrar en servei el 1952, quan era la central tèrmica més important i moderna d'Espanya, amb una sala de calderes de 76 metres de longitud, alimentada per un petit embassament sobre el riu Guadalope. El 1958 va entrar en funcionament un tercer grup de 25 MW, però el carbó de la comarca va resultar insuficient i el transport des d'altres conques turolenques va encarir la producció. Revulsiu econòmic que va arribar a atreure 2000 habitants a la zona, va tancar definitivament el 1982.
Aliaga a la batalla de Terol
Fita
Durant la batalla de Terol les forces republicanes van fer servir Aliaga com a centre d'abastiment a la rereguarda del front. L'exèrcit revoltat va prendre la localitat el 23 d'abril de 1938, en l'avanç cap al Mediterrani.
Somarro curat a l'aire
Gastronomia
El somarro és cuixa d'ovella o de cabra salada i curada a l'aire fred de la serra, tallada a llesques molt fines. Es pren com a entrant i és una de les elaboracions més característiques del bestiar oví de la comarca.