Quadern de bitàcola · 12 indrets

Què veure i què fer a Sariñena

Què veure i què fer a Sariñena (Los Monegros, Huesca): 12 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 2 Natura · 1 Activitats · 1 Curiositats · 3 Fites històriques · 3 Gastronomia

A quina distància del centre de Sariñena és cada lloc

Pobles a prop de Sariñena

Què veure a Capdesaso 5,8 km · 2 llocs
Què veure a Albalatillo 6,2 km · 2 llocs
Què veure a Lalueza 9,8 km · 3 llocs
Què veure a Castelflorite 11 km · 2 llocs
Què veure a Sena 13 km · 3 llocs
Què veure a Alberuela de Tubo 14 km · 2 llocs
Què veure a Lanaja 14 km · 4 llocs
Què veure a Villanueva de Sigena 15 km · 6 llocs

Espanya › Aragó › Huesca › Los Monegros › Sariñena

Què veure i què fer a Sariñena

Sariñena
Poble
Sariñena, en aragonès Sarinyena, és la capital de Los Monegros, a Huesca, amb un terme entre els més extensos de la província, que inclou La Cartuja de Monegros, Lastanosa, Pallaruelo de Monegros, La Masadera i San Juan del Flumen, i 4.113 habitants. Se situa a 406 metres d'altitud, al nord de la serra d'Alcubierre, entre les conques dels rius Alcanadre i Flumen; la llacuna endorreica que li dona fama ornitològica ocupa una depressió de l'altiplà o «saso» que limita el poble per l'oest. El paisatge contrasta entre les hortes mil·lenàries de l'Alcanadre i els sasos, antic secà avui regadiu de cereals gràcies als canals de Monegros i del Cinca. El topònim es documenta des de finals del segle XI.
Llacuna de Sariñena
Natura
Llacuna endorreica situada a 281 metres d'altitud entre els rius Flumen i Alcanadre, al terme de Sariñena (Huesca), amb una extensió de 206 hectàrees i una profunditat que va dels 50 centímetres al sud als 2,35 metres al nord. Coneguda antigament com el Chapazal, era una llacuna salada i somera de caràcter temporal fins que, amb l'arribada del regadiu, es va convertir en desguàs dels regs sobrants i va perdre la seva salinitat, per la qual cosa es va construir un canal de drenatge per regular-ne el nivell. La vegetació de les seves ribes i la presència de peixos la van convertir en un punt d'atracció per a aus aquàtiques, sobretot anàtides, la qual cosa va portar a declarar-la Refugi de Fauna Salvatge el 1995 i Zona d'Especial Protecció per a les Aus el 2001.
Festes de San Antón de Sariñena
Activitat
Festes locals de Sariñena en honor de San Antón, amb música, balls i gastronomia tradicional.
Església de Sariñena
Monument
Església de El Salvador (advocació de la Transfiguración del Señor), construïda a finals del segle XVIII en estil neoclàssic després de l'enderroc de la torre del temple anterior el 1787; aquest últim s'alçava, segons la tradició, sobre una antiga mesquita de temps de la Reconquesta.
Val de Sisas
Natura
Depressió endorreica de gran valor ecològic al terme de Sariñena.
Danses dels Monegros
Curiositat
Recull de danses de mudances i pals que es conserven en una dotzena de pobles de Los Monegros, entre elles les de Leciñena, Tardienta, La Almolda, Robres, Sariñena i Sena, declarades Festes d'Interès Turístic d'Aragó.
Reconquesta de Sariñena per Pedro I
Fita
Les tropes de Pere I d'Aragó van prendre la plaça musulmana de Sariñena el 1100, dins l'avanç cristià per la plana de l'Alcanadre previ a la conquesta d'Osca i Saragossa. La vila va quedar incorporada al patrimoni reial i es va repoblar amb gent del nord.
Carta de furs d'Alfonso II a Sariñena
Fita
L'octubre de 1170 Alfons II va concedir als pobladors de Sariñena els termes de la vila, els furs de Saragossa i llicència per regar. El 1372 Pere IV la va incorporar a la Corona d'Aragó i el 1381 va obtenir privilegi per celebrar fira i mercat.
Aeròdrom republicà del front d'Aragó
Fita
El camp d'aviació de Sariñena va ser la principal base aèria republicana del front d'Aragó. D'allà es van enlairar les missions sobre Osca, Tardienta i Saragossa fins que les tropes franquistes van ocupar l'aeròdrom el març de 1938.
Ternasco i xai de secà monegrí
Gastronomia
El xai criat al secà dels Monegros s'acull a la Indicació Geogràfica Protegida Ternasco de Aragón, que exigeix races autòctones i sacrifici a curta edat. Es prepara rostit en forn de llenya, en xilindró o guisat a la pastora amb patata.
Arròs dels regadius de Monegros
Gastronomia
L'arribada de l'aigua pel Canal dels Monegros va permetre implantar el conreu de l'arròs a les terres planes i salines del regadiu. Es cull a la tardor i s'empra en guisats amb conill, cargols i verdures de l'horta que reguen els mateixos canals.
FEMOGA, fira multisectorial de Monegros
Gastronomia
La Fira dels Monegros se celebra a Sariñena a mitjan setembre i va néixer com a mostra agrícola i ramadera. Reuneix maquinària de regadiu, bestiar, alimentació i artesania, i funciona com a aparador anual dels productes de la comarca.