Poble
Fonz és una vila senyorial de la comarca del Cinca Medio, a la província d'Osca, situada al sud de les serres exteriors pirinenques, a 471 metres d'altitud, prop del canal d'Aragó i Catalunya i a 15 quilòmetres de Monzón. Inclou, a més del nucli principal, la localitat de Cofita, i compta amb 886 habitants. El seu nom procedeix del llatí fontes, per l'abundància de deus del seu terme, entre les quals destaca una font pública de sis brolladors d'estil renaixentista, datada el 1567. Al seu terme s'han trobat diversos jaciments de l'edat del bronze i del ferro, com el Tozal de la Manzana i La Gaya, ocupats per la seva posició estratègica sobre la plana de Fonz. La vila conserva un notable conjunt de cases blasonades.
Monument
El conjunt historicoartístic de Fonz, declarat Monumento Histórico Artístico (la màxima figura de protecció del patrimoni espanyol abans de la creació del Bien de Interés Cultural) el 1976, forma un conjunt de gran interès dins l'arquitectura civil altaragonesa, amb la seva Plaza Mayor i nucli renaixentista com a eix. En ella s'aixeca la font de sis canelles, construïda el 1567, de concepció classicista i una de les més monumentals d'Aragó. L'ajuntament renaixentista data dels primers anys del segle XVI, va ser residència d'estiu dels bisbes de Lleida i avui alberga a la seva última planta un centre d'interpretació del Renaixement. El conjunt conserva onze cases nobles, reflex d'antigues infançonies, entre elles el palau dels Gómez Alba, del segle XVI, i la Casa Ric, de 1613, a més de l'església parroquial renaixentista, construïda entre 1606 i 1617.
Monument
El Palau de Valdeolivos, també anomenat Casa Ric, és una casa solariega de Fonz (Cinca Medio, Huesca) edificada el 1613, un dels grans palaus renaixentistes de la vila amb més cases senyorials d'aquest estil a Aragón. Alberga l'arxiu-biblioteca dels barons de Valdeolivos, amb documentació que abasta des de 1242 fins al segle XX. Al seu interior es conserven estances decorades amb trampantojos, com l'alcova de Pedro María Ric, que la tradició atribueix al pintor fra Manuel Bayeu i Subías.
Monument
Casa senyorial renaixentista de la plaça major de Fonz, amb una galeria de 37 finestres a la façana i l'escut dels Bardaxí sobre la porta principal; una pedra heràldica lateral està datada el 1567. Aquí va néixer el 1538 Pedro Cerbuna, fundador de la Universidad de Zaragoza.
Monument
Casa senyorial de Fonz situada davant de l'església, amb façana de carreu a la planta baixa i maó aragonès a la resta, rematada per una galeria de finestres d'arc de mig punt i l'escut familiar sobre la porta. El 2023 es va rehabilitar com a centre de viver d'empreses.
Monument
L'església parroquial de Fonz, dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció, s'alça al capdamunt del nucli urbà, sobre la porxada Plaza Mayor d'aquesta localitat de la província d'Huesca. Construïda, ja al segle XVII, entre 1606 i 1617 en estil renaixentista, té planta de tres naus cobertes amb voltes estrellades, absis poligonal i cor als peus. En carreuada, destaca el seu pòrtic de la façana sud, amb un gran arc de mig punt motllurat flanquejat per pilastres dòriques estriades, i la torre adossada a l'absis, de tres cossos octogonals decreixents.
Activitat
Fira que mostra el patrimoni monumental renaixentista de Fonz.
Activitat
Festes majors de Fonz el 15 d'agost, per la Asunción, titular de la parròquia; el 3 de febrer se celebra San Blas, patró del poble, amb foguera i pujada al pal del gall, i el 5 de febrer Santa Águeda, amb ronda de dones a mula.
Activitat
Fonz celebra San Blas, el seu patró, el 3 de febrer: la vigília s'encén una foguera que crema tota la nit al costat dels veïns, i el dia de la festa es puja al tronc de pollancre polit i ensabonat que remata un gall. Les dones celebren a part, per Santa Águeda, una reunió pròpia.
Curiositat
Fonz (Cinca Medio, Huesca) conserva onze cases nobles que reflecteixen el llegat renaixentista de la localitat, agrupades al voltant de la porxada plaça Major, declarada monument historicoartístic el 1976. Destaca el palau dels Gómez Alba, del segle XVI, amb un primer cos de pedra i plantes superiors de maó, que ha estat seminari, convent, escola i avui és residència de gent gran. També sobresurt la Casa Ric, construïda el 1613, amb voltes de llunetes, portalades divuitesques i salons pintats atribuïts a fra Manuel Bayeu, seu avui de l'Arxiu-Biblioteca dels Barons de Valdeolivos. El conjunt es completa amb altres residències com les cases Guilleuma, Camón, Moner, Fiscal, Montroset, Bardaxí o Carpi, d'estil renaixentista i plateresc.
Monument
La Casa Ric de Fonz és el palau de Valdeolivos, un dels grans palaus renaixentistes de la vila, que compta amb més cases senyorials d'aquest estil que cap altra a Aragó; el conjunt de la plaça Mayor de Fonz està declarat Bien de Interés Cultural, la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya.
Activitat
El patró d'hivern de Fonz és en realitat San Blas, el 3 de febrer, amb foguera i pujada al cucanyó; la foguera de San Antón, el 17 de gener, és costum compartida amb altres pobles del Cinca Medio.
Monument
Casa consistorial de Fonz (Cinca Medio, Huesca), edifici renaixentista construït en els primers anys del segle XVI. Va ser residència d'estiu dels bisbes de Lleida fins a la desamortització dels béns eclesiàstics, i avui és la seu de l'ajuntament. La seva façana principal s'organitza en tres plantes, i a l'última alberga un centre d'interpretació del Renaixement, que recorda el passat senyorial de l'edifici.
Natura
Fonz, a 471 m entre la serra de Guara i la plana del Cinca, és Bien de Interés Cultural com a conjunt històric-artístic. Triat lloc de descans pels bisbes de Lleida al segle XVI, va viure una petita cort renaixentista amb notables palaus, entre ells el dels barons de Valdeolivos i l'episcopal, avui seu del Centro de Interpretación del Renacimiento.
Fita
Bisbes i famílies nobles van triar la vila de les fonts com a residència d'estiu, cosa que va omplir els seus carrers de cases pairals renaixentistes i plateresques i de la font monumental datada el 1567.
Fita
Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó entre el 1131 i el 1162, va incorporar Fonz al domini cristià i el va cedir en un primer moment als cavallers templers; més tard va quedar sota el senyoriu dels bisbes de Lleida durant segles.
Gastronomia
Els oliverars dels vessants del terme, que van donar nom al títol de baró de Valdeolivos, es molen entre novembre i gener per obtenir un oli verd i una mica picant que es tasta sobre pa torrat.