Poble
Capital de la seva comarca al cor de la província, va ser la romana Anticaria i després la Medina Antakira àrab. Els castellans, comandats per l'infant Ferran 'el de Antequera', la van conquerir després d'un setge que es va prolongar del 20 d'abril al 22 de setembre de 1410. Avui ronda els 41.800 habitants.
Monument
Els dòlmens de Menga, Viera i El Romeral, juntament amb els turons de la Peña de los Enamorados i El Torcal, formen el conjunt megalític més complet d'Europa. El dolmen de Menga va ser declarat Monumento Nacional (figura de protecció patrimonial espanyola vigent fins al 1931) per Reial Ordre d'1 de juny de 1886 (el de Viera s'hi va afegir el 1923); el conjunt sencer és Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 15 de juliol de 2016.
Monument
Temple construït entre 1514 i 1550, obra de transició entre el gòtic tardà i el primer Renaixement andalús, amb una portada considerada pionera del classicisme a Espanya. Va ser inscrita com a monument al BOE el 18 de març de 1944 (Monumento Histórico-Artístico, figura de protecció patrimonial espanyola vigent entre 1931 i 1985) i avui és Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) per la Llei 16/1985.
Monument
Porta monumental aixecada per iniciativa municipal el 1585 imitant els arcs de triomf romans, amb inscripcions i escuts que reaprofiten pedres romanes d'altres edificis de la ciutat. És Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) des de 2005.
Monument
Alcassaba (fortalesa palatina d'origen islàmic) nassarita aixecada sobre construccions romanes i visigodes, reforçada després de la caiguda de Sevilla el 1248 en quedar Antequera a la frontera del regne de Granada. Bona part de la muralla conservada és de la primera meitat del segle XIV. És Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) a l'empara de la Llei de Patrimoni Històric de 1985.
Natura
Indret càrstic de roca calcària esculpida per l'erosió en formes capricioses, un dels millors exemples d'aquest tipus de paisatge a Europa. Té la figura de Paratge Natural des de 1989.
Natura
Roca solitària de 880 metres d'altitud el perfil de la qual recorda un rostre humà ajagut, visible des de bona part de la vega d'Antequera. Dona nom a una llegenda morisca d'amors impossibles entre un cristià i una musulmana que es van llançar des del seu cim.
Gastronomia
La porra és una crema freda de pa, tomàquet, all, pebrot, sal, oli i vinagre, més espessa que el gaspatxo o el salmorejo cordovès; se serveix amb ou dur i pernil. El mollete d'Antequera, pa tou típic de l'esmorzar andalús, va obtenir la Indicació Geogràfica Protegida de la Unió Europea el 10 de novembre de 2020.
Activitat
Fira declarada d'Interès Turístic Nacional que se celebra cada any a mitjan agost, amb festejos taurins goyescos, la romeria (peregrinació festiva popular) del Señor de la Verónica i el Concurs Nacional de Porra Antequerana, en què els participants cuinen el plat amb els ingredients que dona l'organització.
Fita
L'infant Ferran d'Aragó va conquerir Antequera el 1410 després d'un setge de cinc mesos, gesta que li va valer el sobrenom de 'el de Antequera' i que va obrir una nova etapa cristiana a la ciutat.
Fita
Antequera va ser declarada oficialment ciutat el 1441; el 1466 el rei Enric IV li va concedir el títol de 'molt noble' en reconeixement als seus serveis a la corona.
Monument
Iniciada el 1548 per Diego de Vergara, combina en la seva fàbrica el renaixement i el plateresc de la façana, el barroc de la seva torre campanar i el neoclassicisme d'una part del seu interior.
Fita
Durant el segle XVIII es van instal·lar a Antequera nombroses congregacions religioses, que van aixecar convents, capelles i esglésies fins a convertir la ciutat en una autèntica 'ciutat de convents'.
Fita
Cap al 1755 Antequera comptava amb 87 fabricants tèxtils i 147 telers; el 1765 la seva indústria llanera va rebre el títol de Real Fábrica de Lanas, Paños y Bayetas, l'activitat econòmica més important de la ciutat en la seva època.
Fita
Antequera va ser escenari de dues fites polítiques andaluses: la Constitució Federal d'Antequera de 1883 i, gairebé un segle després, el Pacte Autonòmic d'Antequera, signat el 4 de desembre de 1978, que va segellar el consens social a favor de l'autonomia d'Andalusia.
Natura
La Cordillera Antequerana actua com a corredor ecològic per a espècies com la cabra salvatge, connectant de forma natural dos espais naturals protegits de la província de Màlaga.