Poble
Llanes és una vila portuària de la comarca d'Orient, a Astúries, encaixada entre la serra del Cuera i el mar Cantàbric, ja a prop dels Picos de Europa; ostenta el títol de Molt noble i lleial vila i ronda els 13.500 habitants. S'assenta sobre l'antiga circumscripció d'Aguilar, documentada abans del segle XII i lligada al seu castell, i al segle XIII la Puebla de Aguilar va rebre fur d'Alfons IX de Lleó, naixent així la vila de Llanes. El riu Carrocedo, que baixa de la serra del Cuera, forma al seu pas la ria a les vores de la qual s'assenta el poble i on és el port, que encara manté una mica d'activitat pesquera; els seus molls llueixen els Cubos de la Memoria d'Ibarrola. La costa, de penya-segats i nombroses platges, guarda a més la platja interior de Gulpiyuri.
Monument
Del recinte aixecat al segle XIII, després de la carta de poblament concedida per Alfons IX, es conserva sobretot el llenç nord d'un perímetre que rondava els 840 metres; la seva torre circular va ser declarada monumento nacional (figura de protecció patrimonial espanyola vigent fins al 1931) el 1876.
Monument
Construïda entre els segles XIII i XV amb l'esforç i els diners dels veïns, és un dels pocs exemples d'arquitectura gòtica que conserva Astúries; Pau VI li va concedir el títol de basílica menor el 1973. Les obres, iniciades el 1240, van donar forma a un temple de planta basilical amb tres naus i tres absis, cobert amb volta de creueria estrellada. Conserva dues portalades romàniques molt esvasades, una torre campanar i un pòrtic del segle XVI que protegeix l'entrada sud. Al mur nord s'obre la capella funerària de Juan Pariente, del segle XIV, amb un retaule manierista, mentre que la nau central guarda un gran retaule plateresc.
Curiositat
Intervenció del pintor basc Agustín Ibarrola sobre els blocs de formigó de l'escullera del port: més de tres-cents cubs pintats en dues fases, la primera inaugurada el novembre del 2001 i la segona el desembre del 2006.
Natura
Al costat de Llames de Pría, al municipi de Llanes, s'obre el camp de bufones més extens d'Astúries, l'agrupació més occidental de la costa asturiana: xemeneies foradades pel mar a la roca calcària, a pocs metres de la vora del penya-segat, que es comuniquen a la part inferior amb el mar. Quan puja la marea i les onades baten amb força, expulsen cap amunt columnes d'aigua polvoritzada que poden superar els deu metres d'alçada, acompanyades d'un bram que se sent a diversos quilòmetres. Forma part del Paisatge Protegit de la Costa Oriental d'Astúries i està protegit com a monument natural.
Natura
La platja de Gulpiyuri és una petita platja del municipi de Llanes, al nord del poble de Naves, declarada monument natural el 26 de desembre de 2001 i integrada al Paisatge Protegit de la Costa Oriental d'Astúries. Només s'hi pot accedir caminant des de la platja de San Antolín o des de Naves, cosa que ha afavorit la seva bona conservació. Es tracta d'una dolina: en una costa d'espadats de roca calcària, el mar va excavar una cova el sostre de la qual va acabar enfonsant-se, deixant un buit circular d'uns 50 metres de diàmetre situat 100 metres terra endins, encara connectat amb la costa per galeries per on entra l'aigua del mar, de manera que es noten les marees sense que el mar arribi a veure's. La profunditat només permet remullar-se ajagut, però queda protegida del vent.
Natura
La platja de Torimbia, a la localitat de Niembro, municipi de Llanes, és un arenal d'uns cinc-cents metres amb forma de petxina, tancat per un penya-segat de més de 50 metres i classificat com a platja natural dins del Paisatge Protegit de la Costa Oriental d'Astúries. Només s'hi accedeix travessant Niembro i recorrent a peu els últims dos quilòmetres per un camí estret de sorra; amb marea baixa s'hi poden arribar des d'aquí les platges de Portacos i Peñadrada. La seva amplada varia amb les marees entre els 76 i els 100 metres, la profunditat del bany no supera el metre i mig i les aigües, netes de roques i algues, tenen poc corrent i un baix grau de perillositat. Als anys seixanta es va convertir en la primera platja nudista d'Astúries i continua sent un referent naturista.
Monument
Conjunt neolític de pintures i gravats sobre un bloc de gres situat al final de la serra Plana de la Borbolla, a Puertas de Vidiago, municipi de Llanes; entre les figures destaca la humana esquemàtica que dona nom a l'ídol. La roca, orientada a llevant, forma un abric natural que ha protegit les pintures de la intempèrie fins avui. Tot i que coneguda des d'antic pels habitants dels pobles propers, no va ser objecte de les primeres investigacions arqueològiques fins al 1914, després d'haver-se donat a conèixer el 1913; el jaciment va ser declarat Monumento Nacional (una antiga figura de protecció patrimonial espanyola, avui equivalent a Bien de Interés Cultural) el 1924.
Natura
Platja interior situada terra endins, sense sortida visible al mar, que s'omple per galeries subterrànies excavades a la calcària; el complex càrstic va ser declarat monument natural el 5 de desembre del 2001.
Monument
Aixecat el 1885 al poble de Pendueles amb els diners portats d'Amèrica pels emigrants retornats, és un dels exemples més destacats d'arquitectura indiana de l'orient asturià i presideix el caseriu al costat de la carretera de la costa.
Activitat
Ritual que acompanya les festes de la vila: els fadrins talen a la muntanya un eucaliptus de gran port, el baixen fins al poble i el planten al centre, on roman dret durant els dies de celebració.