Poble
Vila marinera i fronterera de Gipuzkoa, a la comarca de Bidasoa Beherea, al costat de la badia de Txingudi. Fundada com a vila el 1203 per concessió de carta pobla del rei castellà Alfonso VIII. Població de 17.014 habitants (Eustat, 2021; l'INE de 2025 dona una xifra una mica diferent, 16.788, per diferències de mètode de recompte). Altitud del nucli urbà: 16 m, amb un terme que arriba als 543 m a la muntanya Jaizkibel.
Monument
Església parroquial la construcció de la qual es va iniciar el 1474 i que va ser consagrada el 1549. El seu campanar barroc va ser afegit a principis del segle XVIII per Francisco de Ibero.
Monument
Fortalesa medieval reformada al segle XVI, situada a la part alta del nucli històric. Va ser rehabilitada el 1968 i transformada en Parador Nacional, ús que manté avui.
Monument
Sistema de fortificació abaluartada que envolta el nucli antic, construït durant els segles XVI i XVII per defensar la plaça fronterera davant de França.
Monument
Fort construït el 1900 a la muntanya Jaizkibel com a part del sistema defensiu de la badia de Txingudi.
Fita
Desfilada cívicomilitar que commemora la defensa de la vila durant el setge de 1638 i que se celebra cada 8 de setembre des de 1639, dins les festes patronals que van del 7 a l'11 d'aquell mes.
Gastronomia
Tradició local segons la qual, el 25 d'abril (dia de San Marcos), les padrines obsequien els seus fillols amb una opilla de San Marcos, un pastís de pa de pessic amb ous durs.
Monument
Ermita i santuari situat al mont Jaizkibel, al costat del Fuerte de Guadalupe, on es venera la patrona d'Hondarribia. Cada 8 de setembre la imatge de la Verge es trasllada en romeria fins a l'església parroquial de Santa María, dins de les festes de l'Alarde.
Monument
Petita ermita situada al mont Jaizkibel, un dels punts religiosos menors que jalonen el massís al costat del santuari de Guadalupe i les torres de vigilància.
Monument
Ermita situada a la primera etapa del Camí de Sant Jaume de la Costa al seu pas per Hondarribia, punt de referència per als pelegrins que entren a la península per la frontera del Bidasoa.
Monument
Antiga construcció defensiva d'Hondarribia, catalogada a l'inventari municipal de patrimoni al costat del Castillo de Carlos V i el Fuerte de Guadalupe com a part del sistema de fortificacions que protegia la vila i la badia de Txingudi.
Monument
Vestigis d'una altra de les fortificacions històriques d'Hondarribia, recollits al catàleg municipal de patrimoni dins del conjunt de castells i baluards que defensaven la plaça fronterera.
Monument
Sis torres de vigilància construïdes a la carena de Jaizkibel durant l'última guerra carlina (1872-1876) per establir comunicació entre fortaleses i controlar visualment la costa; se'n conserven restes de cinc, dues d'elles al terme d'Hondarribia. La majoria té planta hexagonal d'uns 3,3-3,5 m de costat, llevat de la més propera a Guadalupe, de planta quadrada.
Monument
Una de les portes històriques del recinte emmurallat d'Hondarribia, principal accés des del port al casc històric, recollida al catàleg de patrimoni municipal al costat de la Puerta de San Nicolás.
Monument
Segona de les portes conservades de la muralla medieval d'Hondarribia, part del traçat defensiu que envolta el casc històric declarat Conjunt Historicoartístic.
Monument
Palau barroc del segle XVIII construït per Pedro Ignacio de Zuloaga sobre una antiga casa-torre, al carrer Mayor del casc històric. A la seva façana llueix un escut amb els quatre cognoms del fundador. Avui alberga l'Arxiu Històric i la Biblioteca Municipal d'Hondarribia.
Monument
Antic barri de pescadors extramurs, de carrers estrets i cases de fusta pintades de colors vius amb balconades típiques. Forma, juntament amb el casc històric emmurallat, un dels conjunts monumentals reconeguts d'Hondarribia.
Natura
Far situat al Cabo Higuer, a la desembocadura del Bidasoa, entre el mar i el mont Jaizkibel, just a la frontera amb Hendaia. L'actual edifici, obra de l'enginyer Francisco Lafarga, va substituir l'anterior (enderrocat després de patir danys a les guerres carlines) i es va encendre el 1881.
Natura
Serra costanera entre el port de Pasaia i Hondarribia, amb penya-segats sobre el Cantàbric recorreguts pel sender GR-121. Alberga les ermites de Guadalupe i Santa Bárbara, els torreons carlins i àmplies vistes sobre la badia de Txingudi.
Fita
Entre juliol i setembre de 1638, durant la guerra francoespanyola, un exèrcit francès d'uns 18.000 homes al comandament del príncep de Condé va assetjar l'aleshores Fuenterrabía després de prendre Irun, Oiartzun, Lezo, Errenteria i Pasaia, bombardejant la plaça amb milers de projectils. La ciutat va resistir fins que el 7 de setembre un exèrcit de socors al comandament de l'almirall de Castella, Juan Alfonso Enríquez de Cabrera, va derrotar els francesos. Felip IV va concedir a la vila el títol de "molt noble, molt lleial, molt valerosa i sempre fidel".