Poble
A Lama és un municipi d'uns 2.400 habitants a l'interior de Pontevedra, a la serra do Suído, amb cims que superen els 1.000 metres i cabanes de pedra aixecades pels pastors. Poblat des de la prehistòria, conserva mámoas megalítiques del 4000 al 2000 aC, gravats rupestres i diversos castros, com el Monte do Castro. A l'edat mitjana la seva meitat nord va ser colonitzada pels monjos cistercencs d'Armenteira, mentre la resta va quedar sota el senyoriu dels Sotomayor, amb Pedro Álvarez, Pedro Madruga, com a figura destacada des de la seva fortalesa de Fornelos. Els segles XVII i XVIII van portar el blat de moro, la patata i la castanya arribats d'Amèrica, que van impulsar població i ramaderia i van acabar amb la vella emigració a Castella per a la sega. Acull des de 1998 un centre penitenciari.
Natura
Alineació muntanyosa que fa de frontera entre les províncies de Pontevedra i Ourense, amb presència als municipis d'A Lama, Fornelos de Montes i Covelo pel costat pontevedrès. S'hi han trobat refugis del paleolític i mámoas megalítiques, i encara es conserven els chozos do Suído, utilitzats durant segles per portar el bestiar a l'estiu als sesteiros de cada llogaret, juntament amb antics foxos de lobo. Al capdamunt, la Portela da Cruz guarda restes de A Verea, un camí antic que la travessava i enllaçava amb altres vies cap a Castella i el País Basc. Hi predominen les roques granítiques, amb formes suaus i nombrosos planells; el punt més elevat és la Sesta Cerrada, amb 1059 metres, i dels seus vessants neixen els rius Tea, Oitavén, Verdugo i Avia, que baixen en ràpids i fervenzas.
Natura
Serralada de la dorsal gallega, amb muntanyes d'entre 600 i 1.000 metres, que s'estén pels municipis de Cerdedo-Cotobade, Forcarei, A Lama i Beariz, i que enllaça amb la serra do Candán a través dels munts de Costoia. Hi neixen els rius Verdugo i Almofrei, i està declarada zona especial de conservació dins la Xarxa Natura 2000. La seva vegetació combina xestas i matoll de tojos, brucs i carqueixas amb plantacions de pi i eucaliptus, tot i que conserva un ecosistema de gran valor a les altures i als rouredes del riu Verdugo i els seus afluents; compta amb àrees recreatives i camins senyalitzats, i els seus rierols baixen cap al Lérez i el Verdugo.
Curiositat
Els chozos do Suído són petites construccions de pedra de gneis que els pastors dels municipis d'Avión, Beariz, A Lama, Fornelos de Montes, Ribadavia i Covelo van aixecar a la serra del Suído i les serres veïnes per viure durant la pastura d'estiu, des de l'edat mitjana fins al segle passat; se'ls atribueix origen al segle XII. Són cobertissos d'una sola peça, de planta més o menys quadrada, amb murs de fins a 0,8 metres de gruix i coberta a dues aigües sostinguda per rústics arcs de mig punt rematada amb grans lloses de gneis i una capa de terra i molsa com a aïllant. Es troben a uns 900 metres d'altitud, orientats al sud per protegir-se dels vents freds del nord, i solen conservar al seu interior una llar de foc, un forn i fornícules.
Monument
Pont de fàbrica romana al terme d'A Lama, un dels passos que jalonaven l'antiga ruta entre Ribadavia i Pontevedra per la vall del Verdugo, juntament amb el pont de Verducido.
Natura
Salt d'aigua als contraforts de la serra do Suído, al concello d'A Lama, un dels diversos que es despengen per aquests vessants juntament amb la fervenza d'A Feixa i les d'Abelaído.
Natura
Conjunt de cascades escalonades al terme d'A Lama, al vessant atlàntic de la serra do Suído, on diversos cims superen els mil metres i alimenten un bon nombre de rierols.
Curiositat
Trampa comunal per a llops a la parròquia de Xesta, formada per murs de pedra que convergeixen en un pou; els veïns batien la muntanya per conduir l'animal fins al tancat, una pràctica viva fins al segle XX.
Activitat
Sender de petit recorregut homologat com a PR-G 135, d'uns set quilòmetres, que recorre la parròquia d'Escuadra entre barraques de pastor, rierols i els vessants alts de la serra do Suído.