Quadern de bitàcola · 9 indrets

Què veure i què fer a Rubiá

Què veure i què fer a Rubiá (Valdeorras, Ourense): 9 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 5 Natura · 1 Activitats

A quina distància del centre de Rubiá és cada lloc

Alzina de Covas 9,9 km

Pobles a prop de Rubiá

Espanya › Galícia › Ourense › Valdeorras › Rubiá

Què veure i què fer a Rubiá

Rubiá
Poble
Rubiá és un concello de la comarca de Valdeorras, a la frontera entre Galícia i la província de Lleó, amb uns 1.500 habitants repartits en deu parròquies i disset nuclis. El seu relleu és predominantment muntanyós: al nord-oest s'estén la Serra da Enciña da Lastra, dins del seu parc natural, les calcàries de la qual dibuixen un paisatge insòlit a Galícia, mentre que a l'oest s'alça la serra de la Aguja, per sobre dels 1.100 m. El municipi arriba als 1.277 m al Penaguillón, al límit amb O Barco de Valdeorras, i baixa fins als 370 m a la vora del Sil; el poble s'assenta a 536 m al costat del riu Cigüeño. L'església de Pardollán conserva fàbrica romànica, i els seus santuaris guarden talles barroques de Gregorio Español.
Parc Natural de la Serra da Enciña da Lastra
Natura
El Parque Natural da Serra da Enciña da Lastra, declarat el 2002 al concello de Rubiá, al límit entre Valdeorras i El Bierzo, protegeix una vall calcària de pendents pronunciats i penya-segats, entre els quals destaquen la Pena Falcoeira, el Val do Inferno i els penedos de Oulego, els punts més alts dels quals són O Piornal, amb 1.529 metres, i la Pena Tara, amb 1.089. Pel seu caràcter fronterer entre la regió mediterrània i l'eurosiberiana alberga el millor modelat càrstic de Galícia, amb més de 450 tàxons de flora vascular, 62 d'ells exclusius d'aquí, com Petrocoptis grandiflora i Armeria rothmaleri. El sòl calcari ha format nombroses coves, anomenades aquí palas, amb importants colònies de ratpenats, i entre les seves rapinyaires destaquen el voltor, l'àguila reial i el falcó pelegrí.
Coves de la Enciña da Lastra
Natura
Les Covas da Enciña da Lastra són una xarxa de coves i avencs —anomenats palas en la parla local— excavats en calcària marmòria dins el Parque Natural de la Serra da Enciña da Lastra, a Rubiá, a l'extrem nord-est d'Ourense, al límit amb la comarca lleonesa d'El Bierzo. La menor duresa del sòl calcari d'aquesta serra, declarada parc natural el 2002 i amb més de 3.100 hectàrees, va propiciar la formació d'aquestes coves, que alberguen algunes de les colònies de ratpenats més importants de Galícia, amb almenys nou espècies documentades. L'entorn, fronterer entre la regió mediterrània i l'eurosiberiana, conserva a més una notable població de rapinyaires, entre elles el voltor comú, l'àguila reial i el falcó pelegrí.
Cingles calcaris del Sil
Natura
Parets de calcària de més de 200 metres d'alçada que s'aboquen a la gorja del Sil al límit amb el Bierzo; hi crien més de cent espècies d'ocells, entre elles l'aufrany, l'àguila daurada i el falcó pelegrí.
Ruta natural dels Castros a Nivieira
Activitat
Camí homologat com a PR-G 144 que recorre els castros del concello fins al llogaret de Nivieira, travessant el paisatge més sec de Galícia, amb tot just 594 mil·límetres de pluja anual i una mitjana de 12,9 graus.
Església romànica de Pardollán
Monument
Temple romànic de la parròquia de Pardollán, en un concello de deu feligresies que conserva a més imatgeria barroca, amb obres atribuïdes a l'escultor Gregorio Español, actiu entre Galícia i el regne de Lleó.
Casa Gran de Rubiá
Monument
Casa senyorial del nucli de Rubiá, principal mostra d'arquitectura civil del concello juntament amb la ponte de Regueiral; l'església parroquial guarda un retaule barroc del roser i els dotze apòstols.
Alzina de Covas
Natura
Exemplar d'alzina (Quercus ilex subsp. ballota) reconegut legalment com a arbre singular per la Xunta de Galícia, situat al costat de la carretera d'accés al lloc de Covas, a la parròquia del mateix nom, dins la Serra da Enciña da Lastra. Té una alçada de 18 metres i un perímetre de tronc de 650 centímetres a la base, del qual neixen tres branques gruixudes; es calcula que té uns 500 anys d'edat.
Castro de Cabeza
Natura
Poblat fortificat del concello de Rubiá que, juntament amb el castro de Pardellán, documenta l'ocupació preromana d'aquest extrem oriental de Galícia, ja al llindar del Bierzo i de la vall del Sil.