Real Monasterio de Santa María de Guadalupe Monument · Guadalupe, Villuercas-Ibores-Jara, Cáceres Segons la tradició recollida pel cronista jerònim fra Diego de Écija (1467-1534), un pastor —identificat més tard, el 1743, com Gil Cordero— va trobar la imatge de la Verge que va donar origen al santuari. El rei Alfonso XI, després de la batalla del Salado, va atorgar un privilegi reial el 25 de desembre de 1340 confirmant el santuari; l'arquebisbe de Toledo va erigir un priorat secular el 6 de gener de 1341, i per provisió de Juan I, el 15 d'agost de 1389, va passar a ser monestir jerònim, orde que el va custodiar fins a la desamortització de 1835; des de 1908 l'atenen franciscans. El monestir va ser lloc clau en els preparatius del primer viatge de Colón, que el va visitar el 1486, 1489 i 1493, i allà es van batejar indígenes americans el 29 de juliol de 1496. Va ser declarat Monumento Nacional el 1879, elevat a basílica menor per Pío XII el 1955, i declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1993. El conjunt combina estils gòtic, mudèjar, renaixentista, barroc i neoclàssic, amb un claustre mudèjar dels segles XIV-XV com a element més característic. 25 de diciembre de 1340 (privilegio real); 15 de agosto de 1389 (paso a monasterio jerónimo); 1879 (monumento nacional); 1955 (basílica menor); 1993 (Patrimonio de la Humanidad) Foto: Alonso de Mendoza (CC BY-SA 4.0) Què veure i què fer a Guadalupe