Poble
Vila situada a l'extrem occidental de la província, vora la frontera amb Portugal, amb el nucli urbà a 461 m d'altitud (el punt més alt del terme, a la Sierra Fría, arriba als 972 m) i 595,10 km² de superfície; comptava amb 6.106 habitants. Alfonso IX de León li va atorgar fur al segle XIII. Entre 1644 i 1668, durant la guerra de Restauració portuguesa, la vila va pertànyer al Regne de Portugal. El contraban amb el país veí va ser una font d'ingressos important fins a la desaparició de la frontera el 1992, després de la incorporació d'Espanya a la Unió Europea.
Monument
Fortalesa citada ja a començaments del segle XIII, de la qual es conserven del castell àrab original la torre de l'homenatge i un aljub, juntament amb els baluards del segle XVIII que van defensar la plaça durant les guerres amb Portugal i la invasió napoleònica.
Monument
Conjunt de 41 dòlmens repartits en tres sectors, datats entre els mil·lennis IV i III aC (períodes neolític i calcolític), considerat un dels focus megalítics més importants d'Europa occidental. Va ser declarat Bien de Interés Cultural amb categoria de Zona Arqueològica el 1992.
Fita
La construcció de la línia de ferrocarril entre Madrid i Lisboa, amb la visita inaugural d'Alfonso XII el 1881, va suposar l'esdeveniment de més pes en la història contemporània de Valencia de Alcántara i la seva definitiva connexió amb la modernitat, en convertir-se en punt fronterer de pas ferroviari entre Espanya i Portugal.
Monument
Temple del segle XVI amb façana neoclàssica del XVIII i tres naus longitudinals. Va ser escenari el 1497 del casament entre la infanta Isabel d'Aragó, filla primogènita dels Reis Catòlics, i el rei Manuel I de Portugal. Conserva un retaule major barroc de José de Churriguera (segle XVIII) i un retaule de vuit taules de la Verge i els Sants Joans, obra del pintor extremeny Luis de Morales.
Monument
La jueria de Valencia de Alcántara, la més extensa de la província de Cáceres, va ser declarada Bien de Interés Cultural, la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya, amb categoria de Conjunt Històric el 1997. Els seus carrers medievals conserven cases amb portades gòtiques i escuts nobiliaris. L'antiga sinagoga (segles XIV-XV), de planta quadrada amb columnes de granit, va ser profanada després de l'expulsió dels jueus el 1492 i convertida en escorxador, ofici que encara es llegeix inscrit a l'arc de pedra de la seva porta.
Monument
Convent del segle XVI, oficialment Monasterio de Monjas de Santa Ana, amb una façana renaixentista de notable qualitat.
Monument
Fortalesa datada oficialment al segle XIII, després de la reconquesta de la plaça per l'Orde d'Alcántara, tot i que conserva elements (torre albarrana i aljub) que podrien apuntar a un origen musulmà anterior.
Monument
Petit pont d'origen romà sobre el riu Alburrel, situat uns 6 km al nord de la vila, a l'indret de Garabíos. Molt transformat amb el pas del temps, es conserva en bon estat i va ser inclòs el 2018 a l'Inventari de Patrimoni Històric i Cultural d'Extremadura.
Curiositat
Aqüeducte d'uns 17 arcs situat a dos quilòmetres de la vila, a la Calleja de la Barca, que portava aigua des de l'indret de San Pedro fins al Barrio de la Charca. Tradicionalment s'ha datat en època romana (segle I), però investigacions més recents apunten que es podria haver construït al segle XVI per impuls de la comunitat franciscana instal·lada aleshores a la localitat: les fonts discrepen sobre el seu veritable origen.
Fita
Durant la Guerra de Restauració portuguesa, la vila va estar sota domini del Regne de Portugal durant 24 anys, entre 1644 i 1668, abans de la seva reincorporació a la corona espanyola.
Curiositat
Un àlber centenari conegut popularment com «el árbol gordo» presidia la Plaza de la Constitución; la tradició local sostenia que el foraster que orinava al seu costat després de beure trobaria xicota al poble. L'arbre va ser talat el 23 de febrer de 1973.
Curiositat
La plaça principal de Valencia de Alcántara es va empedrar el 1872 amb pedres portades de Portugal, la qual cosa va donar peu entre els veïns a la broma que, en trepitjar-la, trepitjaven sòl portuguès.
Activitat
Recreació històrica del casament de 1497 entre la infanta Isabel d'Aragó i el rei Manuel I de Portugal, celebrada a l'església de Rocamador. S'organitza el primer cap de setmana d'agost amb mercat i ambientació medieval al nucli històric.
Gastronomia
Cuina d'arrel pagesa compartida amb la resta de la Raya: migas amb pebrot i all, gaspatxo extremeny amb poliol, chanfaina de vísceres de cabrit, frite de xai, cocido extremeny amb llacó i xoriço, i dolços com els bollos de Pascua o les tortas de chicharrones.