Quadern de bitàcola · 2 indrets

Què veure i què fer a Guadasséquies

Què veure i què fer a Guadasséquies (La Vall d'Albaida, València): 2 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments

A quina distància del centre de Guadasséquies és cada lloc

Ermita de Guadasséquies 50 m

Pobles a prop de Guadasséquies

Què veure a Sempere 650 m · 2 llocs
Què veure a Benissuera 1,4 km · 1 lloc
Què veure a Bellús 2,4 km · 4 llocs
Què veure a Alfarrasí 2,4 km · 2 llocs
Què veure a Montaverner 4 km · 3 llocs
Què veure a Benigànim 4,3 km · 4 llocs
Què veure a Olleria l' 5,6 km · 3 llocs
Què veure a Pobla del Duc la 6,4 km · 1 lloc

Espanya › Comunitat Valenciana › València › La Vall d'Albaida › Guadasséquies

Què veure i què fer a Guadasséquies

Guadasséquies
Poble
Guadasséquies, també coneguda com Vorasséquies, és un municipi de la Vall d'Albaida situat a la ribera del riu Albaida, el nom del qual prové de l'alqueria islàmica de Wad as-Sákkar, «el riu dels embriacs». Poblada per moriscos fins a la seva expulsió el 1609, quan en van sortir una trentena de famílies, va ser repoblada per cristians de Xàtiva -23 llars el 1646- i va créixer lentament fins als 385 habitants de 1940. Es va independitzar com a municipi el 1833, després d'haver pertangut a Xàtiva. La seva economia combina la indústria, amb polígons de productes químics, plàstics i tèxtil, i l'agricultura de regadiu al costat de l'Albaida. La seva ermita, al costat d'una font, és referència a la Ruta dels Quatre Pobles, que l'enllaça amb Alfarrasí, Benissuera i Sempere.
Ermita de Guadasséquies
Monument
L'ermita del Crist de l'Empar s'alça en un petit turó a les afores de Guadasséquies, orientada cap a Sempere, al costat d'una font i punt de referència de la Ruta dels Quatre Pobles que enllaça amb Alfarrasí, Benissuera i Sempere. De planta de creu llatina i construïda en maçoneria, maó i teula, llueix una espadanya barroca amb campana i una cúpula rematada en cupulí sobre el creuer. Al retaule ceràmic del calvari figura 1906 com a any de construcció, i l'interior, cobert amb volta de canó, conserva un llenç del titular de mitjan segle XVIII. Està catalogada com a Bien de Relevancia Local (figura de protecció patrimonial d'àmbit local a la Comunitat Valenciana).