Poble
Nules és un municipi costaner de la Plana Baixa, a Castelló, amb 14.315 habitants (2025), entre la serra d'Espadà i el litoral, amb quatre platges i l'Estany de Nules, llacuna declarada paratge natural. El topònim no es documenta fins al 1178, quan l'acta de dotació de la catedral de Tortosa cita Nullis dins els seus límits diocesans; el 1238 els àrabs del castell de Nules —avui Villavieja— es van rendir a Jaume I, que el 1251 va donar la vila a Guillermo Ramón de Moncada. El 1953 va aparèixer en un hort del terme la clementina Clemenules, mutació espontània convertida en la mandarina més plantada d'Espanya. Va quedar en línia de front el 1938 i es va haver de reconstruir, i conserva la vil·la romana de Benicató i la processó de les Barraquetes, amb cabanes de canya per Corpus.
Activitat
Nules celebra San Bartolomé la setmana del 24 d'agost, les seves festes més assenyalades, amb bous i activitats de penyes, i la Virgen de la Soledad la primera quinzena d'octubre, amb bous al carrer i els Jocs Florals en valencià.
Monument
Nules conserva un ric patrimoni religiós amb quatre esglésies i nombroses ermites repartides pel municipi. L'antiga església de la Sang, del segle XVI, funciona avui com a Museu d'Història i conserva esgrafiats semblants als de la capella de la Soledat. L'església de la Sagrada Família, del segle XVII, ocupa l'antic convent de Carmelites Descalços; la de la Immaculada data del segle XVIII, i l'església arxiprestal de Sant Bartomeu i Sant Jaume, del segle XX, és la parròquia principal. Entre les ermites destaquen la del Calvari (segle XVII), la de Sant Miquel (segle XVIII), la de Sant Blai, amb fàbrica dels segles XIV al XVIII, i la de Sant Joaquim, del segle XX, a més de la capella divuitesca de la Mare de Déu de la Soledat.
Monument
L'antiga església de la Sang de Nules, avui museu d'història del municipi, a la comarca de la Plana Baixa castellonenca, es va començar a construir cap al 1598, ja al segle XVI, amb ajuda del Consell de la vila, que va col·laborar mitjançant jornals veïnals, vinculada a la Confraria de la Sang de Jesús, documentada des de 1597. A començaments del segle XIX es va iniciar el seu deteriorament, ja que el general Suchet i les seves tropes la van ocupar durant la Guerra del Francès; després de la invasió francesa va quedar en un estat lamentable i no va tornar a obrir-se al culte, sent utilitzada més tard com a escola per l'Ajuntament. La confraria, refundada el 1940 com a Germandat de Natzarens de la Puríssima Sang, va perdre llavors bona part del seu patrimoni original.
Monument
Mascarell és un nucli medieval emmurallat, pedania de Nules, amb església i ajuntament propis. Va sorgir després de l'expulsió dels musulmans de la propera Borriana el 1233, i el primer document conservat és de 1310. La muralla, aixecada el 1553 amb tapial de calç, terra i maó, forma un recinte gairebé quadrat amb una torre a cada costat i dos accessos, el Portal de Valencia a l'est i el de ponent; l'antic fossat fa avui de séquia. L'església és de finals del segle XVII, amb esgrafiats, i l'ajuntament, de finals del XVIII. Amb 199 habitants el 2019, és l'únic nucli totalment emmurallat de la Comunitat Valenciana, bien de interés cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1995; celebra festes a l'agost i una fira medieval des de 2007.
Natura
Jaciment arqueològic d'una vil·la romana situada al terme de Nules (la Plana Baixa, Castelló), amb ocupació datada entre el segle II a. C. i el segle IV d. C. Els seus mosaics, trobats a les excavacions del jaciment, es conserven i s'exhibeixen avui al Museu de Belles Arts de Castelló.
Natura
L'Estany de Nules és una llacuna litoral d'aigua dolça formada per la surgència abundant d'aigua subterrània a la marjal del municipi, declarada Paraje Natural Municipal (figura de protecció natural d'àmbit municipal) per la Generalitat Valenciana el desembre de 2004. Se situa al final del conjunt de marjals de Nules, un dels més ben conservats dels que s'estenien antigament al llarg de la costa dels Tarongers, i ha sobreviscut a les transformacions agrícoles i a la urbanització del litoral. Forma part, des de 2002, del Catàleg de zones humides de la Comunitat Valenciana i està inclòs en la proposta de Llocs d'Interès Comunitari de la xarxa Natura 2000.
Curiositat
Nules va rebre el títol de Molt Lleial i Fidelíssima vila el 26 de maig de 1709, concedit per la reina governadora Maria Lluïsa Gabriela de Savoia, esposa de Felip V, en reconeixement a la fidelitat de la vila durant la Guerra de Successió espanyola. Nules s'havia mantingut lleial al bàndol borbònic, encara que el 1706 va ser ocupada temporalment pels austriacistes; un cop alliberada, va tornar a donar suport a Felip V, cosa que li va valer el títol reial per la fidelitat que havia mantingut i exercit al seu servei.
Activitat
Festes patronals de Nules (Castelló) en honor a Sant Bartomeu, patró de la localitat, que se celebren la setmana del 24 d'agost, en ple estiu. El programa arrenca amb la cridà o xupinada de les penyes, que es reuneixen als seus locals vestides amb colors distintius, i es prolonga amb els tradicionals festejos taurins, revetlles i actuacions musicals de primer nivell. Són les festes més destacades de l'any festiu de la ciutat.
Activitat
Festa religiosa tradicional i única de Nules que se celebra el dijous següent al Corpus Christi: el Santíssim Sagrament surt en processó per la plaza Mayor, que s'omple de cabanes de canya ocupades per nens. Segons la tradició, recorda que els primers pobladors van viure en cabanes mentre construïen les seves cases. Perduda el 1973, es va recuperar el 1992, i el 2010 va ser declarada fiesta de Interés Turístico (distinció oficial d'interès turístic).
Fita
La vila va quedar convertida el 1938 en línia de front durant l'ofensiva sobre el Llevant i va ser arrasada pels bombardejos i l'artilleria; acabada la guerra es va haver de reconstruir bona part del nucli urbà.
Gastronomia
Mutació espontània de la clementina fina apareguda en un hort del terme el 1953, de pell fina i gust dolç; es va convertir en la mandarina més plantada d'Espanya i porta el nom del poble per tot el món.