Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Aín

Què veure i què fer a Aín (La Plana Baixa, Castelló): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 1 Curiositats · 1 Fites històriques

Quan anar a Aín: calendari de festes

Agost: Festes de el Cristo del Calvario de Aín (15-18 d'agost)

A quina distància del centre de Aín és cada lloc

Castell de Benalí 1,1 km

Pobles a prop de Aín

Què veure a Alcudia de Veo 2 km · 9 llocs
Què veure a Eslida 3,7 km · 7 llocs
Què veure a Chóvar 5,8 km · 3 llocs
Què veure a Suera 5,8 km · 1 lloc
Què veure a Tales 6,1 km · 1 lloc
Què veure a Almedíjar 6,7 km · 2 llocs
Què veure a Artana 7,2 km · 9 llocs
Què veure a Azuébar 7,8 km · 1 lloc

Espanya › Comunitat Valenciana › Castelló › La Plana Baixa › Aín

Què veure i què fer a Aín

Aín
Poble
Aín és un dels municipis més petits de la Plana Baixa, a la província de Castelló, al vessant nord de la serra d'Espadà, en una fondalada envoltada de muntanyes amb alzines sureres i pinedes, amb 133 habitants. D'origen àrab, el seu nom significa font; va ser conquerit per Jaume I el 1239, que va mantenir la població musulmana sota el cadí d'Eslida segons la carta pobla de 1242. El 1526, davant el bateig forçós, els moriscos d'Aín es van sumar a la sublevació de la serra d'Espadà fins que va ser sufocada; després de l'expulsió de 1609 van tornar a refugiar-se a la serra, però van ser rendits i exiliats. L'economia s'ha basat en el secà, amb l'olivera, l'ametller, la pomera i el cirerer com a cultius principals.
Església de San Miguel de Aín
Monument
Església parroquial de San Miguel, a Aín (Castelló), a la comarca de la Plana Baixa. Construïda al segle XVIII, és de nau única amb columnes d'estil corinti i compta amb una torre de carreu. Del seu patrimoni destaca un llenç de San Ambrosio del segle XIX, conservat al seu interior.
Castell de Benalí
Monument
Fortalesa d'origen àrab al terme d'Aín, amb torre de l'homenatge i torreta de vigilància, escenari de la resistència morisca del segle XVI. Es tracta d'una fortificació medieval de tipus muntà, de planta irregular i dispersa, amb diversos recintes emmurallats i una torre auxiliar barbacana a l'exterior; a l'interior es conserven restes de les dependències i aljubs propis de la vida quotidiana de la guarnició. Destaca la torre de l'homenatge, de forma cilíndrica, que comptava amb fossat i pont llevadís per reforçar-ne la defensa.
La Covatilla de Aín
Natura
La Covatilla, al vessant nord de la Serra d'Espadà, és una cova per l'interior de la qual discorre un curs d'aigua subterrani, part de la xarxa hidrològica que també formen la Fuente Caridad i la Fuente Caliente, deus que donen caràcter al terme d'Aín.
Origen àrab del nom d'Aín
Curiositat
El nom d'Aín deriva de l'àrab Ayn, que significa font o deu; el municipi va ser conquerit per Jaume I el 1239. Després de la conquesta, la població musulmana es va mantenir al lloc sota la jurisdicció del cadí d'Eslida, segons consta a la carta pobla de 1242. La convivència es va trencar a començaments del segle XVI, quan els habitants van ser obligats a batejar-se sota amenaça de mort o desterrament, la qual cosa va desembocar en una rebel·lió morisca el 1526 i, finalment, en l'expulsió dels moriscos el 1609.
Festes de el Cristo del Calvario de Aín
Activitat
Festes del Cristo del Calvario d'Aín, poble el nom àrab del qual al·ludeix a una font i que el 1526 va veure alçar-se milers de mudèjars contra el bateig forçós, resistint a la serra fins a la seva derrota al setembre d'aquell any.
La rebel·lió de la serra d'Espadà
Fita
La rebel·lió d'Espadà va ser un aixecament mudèjar que va esclatar el 1526 com a resposta a l'ordre dictada per Carles I el 13 de setembre de 1525, que obligava els mudèjars valencians a convertir-se forçosament al cristianisme. Hi van participar sobretot els habitants de la serra d'Espadà, on s'havia concentrat una nombrosa població musulmana després de la conquesta de Jaume I, que va respectar les seves terres, la seva religió i les seves institucions a canvi del reconeixement de la sobirania cristiana; així, ja el 1242 el rei va concedir una carta pobla a les aljames d'Eslida, Aín, Xinquer, Pelmes i Sueras. Milers de mudèjars van resistir als cims sota el cabdill Zelim Almançor fins que al setembre van ser derrotats per tropes reials i lansquenets alemanys.