Poble
Castelló de la Plana és la capital de la província de Castelló i de la comarca de la Plana Alta, amb 183.711 habitants, vora els 8,6 quilòmetres de la Costa del Azahar i davant de les illes Columbretes. La població originària s'assentava al tossal de la Magdalena, protegit pel Castell Vell que va donar nom a la ciutat, fins que, segons la tradició, es va traslladar al pla el 1252 per permís de Jaume I, del 8 de setembre de 1251; aquest trasllat es recorda a les festes de la Magdalena, declarades de Interés Turístico Internacional (la màxima categoria estatal per a festes d'interès turístic). El 1837, després de resistir un setge carlí, Isabel II li va concedir el títol de ciutat. El Fadrí, la seva torre campanar vora la Concatedral de Santa María, és el principal monument del centre històric, Bien de Relevancia Local (figura de protecció del patrimoni d'àmbit municipal).
Monument
Temple del segle XIII reconstruït en estil gòtic valencià i neogòtic després d'un incendi i de la seva posterior demolició durant la Guerra Civil, amb planta de creu llatina i absis pentagonal.
Monument
El Fadrí és el nom popular de la torre campanar de Castelló de la Plana i un dels símbols més reconeixibles de la ciutat. Situada a la plaça Major, vora la Concatedral de Santa María, és de propietat municipal i està exempta, sense estar unida al temple. De planta octogonal i estil gòtic català, fa uns 58 metres i consta de quatre cossos: la cambra del rellotge, l'antiga presó, l'habitatge del campaner i la cambra de les vuit campanes de volteig. Les obres van començar el 1440 i es van prolongar, amb llargues interrupcions, fins a la seva finalització entre 1591 i 1604. Una estreta escala de cargol permet pujar fins a la terrassa rematada per un templet.
Monument
L'ermita de la Magdalena se situa al tossal del mateix nom, als afores de Castelló de la Plana, formant part del Castell Vell, un castell d'origen islàmic vora el qual es trobava la població de Castelló fins a mitjan segle XIII. Quan el castell va quedar despoblat, un frare ermità va habilitar amb l'ajuda dels veïns una part com a ermita dedicada a Santa Maria Magdalena, renovada al segle XVIII. La zona és objecte de peregrinacions des de l'edat mitjana; entre 1562 i 1570 es va instituir el vot d'una romeria penitencial anual, que al segle XVIII va passar a commemorar el trasllat dels habitants de Castelló des de la muntanya a la Plana, romeria que va donar origen a les actuals festes de la Magdalena. Està declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1996.
Monument
La Llotja del Cànem de Castelló de la Plana es va construir per etapes: la planta baixa entre 1606 i 1617, obra de l'arquitecte Francesc Galiança, i la primera planta es va afegir el 1792. L'ajuntament havia comprat el 1603 la Casa Gumbau per aixecar-la al seu solar, vora la plaça Major. D'estil barroc, amb planta quadrangular, columnes toscanes i cornises clàssiques, va servir com a llotja de contractació del cànem fins al 1906. La Universitat Jaume I va adquirir l'edifici el 1999 i, després d'una restauració urgent, el va convertir en espai expositiu entre 2002 i 2005; va reobrir el 27 de febrer de 2007 i avui alberga la seu de la universitat a la ciutat i la seva associació d'antics alumnes.
Activitat
Les festes de la Magdalena commemoren el trasllat llegendari de la població de Castelló des de la muntanya a la plana, que segons la tradició va tenir lloc el tercer cap de setmana de Quaresma de 1252, després que el rei Jaume I d'Aragó concedís l'any anterior el Privilegi del Trasllat; se celebren des del segle XIV, amb orígens documentats que es remunten a 1375, tot i que el format actual de nou dies es va fixar el 1945. Durant la setmana la ciutat s'omple d'actes culturals i folklòrics amb pirotècnia, música i gastronomia. Declarades d'Interès Turístic Internacional el 2010, el seu acte principal, la romeria de les Canyes fins a l'ermita de Santa Maria Magdalena, va ser declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2017, reconeixement que el 2024 es va ampliar a la gaiata, l'element festiu principal.
Natura
Platja amb microreserva d'ocells i un sistema de dunes protegit on nidifica el corriol camanegre, un dels últims trams de costa verge de la ciutat de Castelló.
Curiositat
El Grau de Castelló és el barri mariner de Castelló de la Plana, a uns 4 quilòmetres del centre, amb el qual forma un dels dos nuclis urbans del municipi. Compta amb més de 2.000 anys de tradició portuària, segons les restes iberes i romanes trobades a la zona, i ja en època musulmana existia comerç a través del Camí Vell de la Mar que Jaume I va manar obrir per unir Castelló amb el Grau. Els primers pescadors daten de 1398, i el barri, els habitants del qual es coneixen com a grauers, va obtenir el seu primer cens com a nucli independent el 1865, amb 428 veïns, encara que mai no ha tingut entitat pròpia. La pesca va ser el seu motor econòmic, avui rellevat pel port comercial, i les onades migratòries han elevat la seva població per sobre dels 15.000 habitants.
Fita
Jaume I va autoritzar des de Lleida el seu lloctinent Ximén Pérez d'Arenós a baixar la vila des del Castell Vell a la plana, vora l'alqueria de Benirabe; el trasllat es va completar el 1252 i va fundar la ciutat actual.
Gastronomia
Taronges, mandarines i llimones conreades al regadiu de la Plana, emparades per la indicació geogràfica protegida Cítrics Valencians; el conreu va transformar el paisatge de la comarca a partir del segle XIX.