Poble
La Pobla de Benifassà és un municipi d'El Baix Maestrat, a la província de Castelló, amb 229 habitants, en un paisatge trencat i muntanyós on conflueixen les províncies de Castelló, Terol i Tarragona, i on naix el riu Sénia. El poble va formar part de la Tinença de Benifassà, set localitats subjectes a l'abat del monestir, ocupat avui per monges cartoixanes de l'Orde de San Bruno, únic a Espanya. Fundat per l'abat Berenguer de Concavella amb carta de poblament el 1261, té al seu terme les restes del monestir de Santa Maria de Benifassà, alçat per monjos de Poblet el 1233 i convertit cap al 1250 en un dels grans senyorius eclesiàstics valencians medievals. La seua pedania de Fredes, a 1090 metres, és el nucli habitat més septentrional de la Comunitat Valenciana.
Monument
Monestir cistercenc fundat per ordre de Jaume I el 1233 seguint el model de Poblet, encara que de menor monumentalitat, a la Tinença de Benifassà. Les obres definitives no van concloure fins al 1250; l'església, iniciada el 1264, de nau única amb creuer i absis poligonal, no es va acabar fins al 1460, segons plànols del mestre Barceló de Vallibona. El claustre major mescla romànic tardà i gòtic, amb columnes aparellades i capitells de motius vegetals, rosetes i animals. El conjunt, alçat entre els segles XIII i XVI, es completa amb el palau abacial, sala capitular, refectori i dormitoris. Declarat Monumento Histórico-Artístico Nacional (antiga figura estatal de protecció del patrimoni) el 1931, des de 1967 l'habita una comunitat de monges de clausura de l'orde de San Bruno; només es pot visitar l'església.
Natura
L'abric, amb art rupestre llevantí, se situa prop del pantà d'Ulldecona, a la vora esquerra del riu Sénia, en un meandre just després del punt on s'alça la presa de l'embassament. Està a 460 metres d'altitud, amb orientació est-sud-est, i fa 29 metres de llarg, 3 d'alt i 1,60 de profunditat. Als seus peus brolla una font natural, la Font dels Rossegadors, i domina un estretament del riu hui tancat per la presa, un emplaçament que oferia als seus antics ocupants avantatges estratègics per a la caça a més d'una font d'aigua propera.
Monument
Temple d'origen medieval a Fredes, l'aldea habitada més petita de la província de Castelló, amb una sola nau, cor elevat i un modest campanar integrat en el paisatge de la Tinença de Benifassà.
Curiositat
Llogaret de tot just una trentena d'habitants situat a més de 1.000 metres d'altitud a l'extrem nord de Castelló, amb només dos carrers, un safareig i cases de pedra; es recorre en tot just deu minuts.
Monument
L'església parroquial de la Asunción d'El Boixar s'alça a la part alta del nucli urbà, dins de la Tinença de Benifassà. L'edifici actual es va erigir sobre el temple anterior, romànic i de traçat propi de les esglésies de la Reconquesta; la nova parròquia es va iniciar el 1725 i es va beneir abans de 1730, encara que del primer temple, del segle XIV, es conserven la portada i el porxo que la precedeix. Després de la caiguda del campanar, el 1862 es va aixecar la torre actual. És un temple de nau única i fàbrica de carreu, d'interior academicista, amb cassetons a la volta i altars laterals, que reuneix estils diversos, des de la portada romànica fins a un remat propi d'Europa central. Al presbiteri es conserven frescos, possiblement de Cruella, amb els quatre evangelistes.
Curiositat
El nucli habitat més alt de la Tinença de Benifassà, a 1.329 metres sobre el nivell del mar, encaixat en un terreny completament muntanyós de l'interior del Baix Maestrat.
Monument
Petita aldea restaurada amb arquitectura tradicional de carrers empedrats, l'església romànica de la qual destaca per una figura de cavaller cistercenc esculpida a la façana.
Natura
Cascada d'uns 30 metres situada al barranc homònim, entre el llogaret de Fredes i l'embassament d'Ulldecona, al naixement del riu Sénia dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà.
Fita
Jaume I va lliurar el castell i la vall a l'abat de Poblet per aixecar un monestir cistercenc, fundat el 1233, el primer fundat al Regne de València; el seu senyoriu va ordenar durant segles la vida de les aldees del Bergantes.