Poble
La Vall de Laguar és un municipi de la comarca de la Marina Alta, a la província d'Alacant, format pels nuclis de Benimaurell, Campell, Fleix —on és l'ajuntament— i Fontilles, situats a una mitjana de 500 metres d'altitud entre dues serres. D'una banda, el barranc de l'Infern, format pel riu Girona, separa la serra de la Carrasca o d'Ebo, d'uns 1.000 metres, de la serra del Migdia; de l'altra s'alça la serra del Cavall Verd o del Penyó, de 800 metres. El seu nom prové de l'àrab Al-Agwar, 'les coves'. Al segle XIII el cabdill Al-Azraq va resistir aquí la conquesta de Jaume I d'Aragó, fins a morir el 1276 defensant una rebel·lió davant d'Alcoi.
Monument
El Castell de la Vall de Laguar, conegut també com a Castell de les Atzahares, és una petita fortificació d'origen musulmà amb dos recintes de planta rectangular, situada en un penyal prop de Fontilles, a la Marina Alta (Alacant). Els seus murs, de tàpia, estan parcialment excavats a la roca. Va ser conquerit el 1609 per Sanç de Lluna i va quedar abandonat després de l'expulsió dels moriscos. Avui només es conserven restes de les muralles sobre el penyal. Està declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des del 30 de maig de 2000.
Monument
La torre de la Casota, prop de la localitat de Campell, a la Vall de Laguar, és una torre defensiva de planta rectangular, d'uns 10 per 7 metres i més de 3,5 metres d'alçada conservada, avui parcialment enderrocada i integrada en construccions agrícoles posteriors. Les seves tàpies, d'1,19 metres d'amplada, corresponen a una construcció de tipus militar que combinava funcions de guàrdia i defensa des d'un punt estratègic. Les restes documentades se situen entre finals del segle XI i mitjan segle XIII, en època almohade, coincidint amb un moment de fortificació del territori andalusí davant l'avanç dels regnes cristians. Es tractava d'un edifici aïllat, alçat a l'extrem d'un turó des del qual domina una àmplia vista del paisatge fins al litoral.
Monument
Sanatori fundat el 1909 a Fontilles, nucli del municipi de Vall de Laguar (Marina Alta, Alacant), per l'advocat Joaquín Ballester Lloret i el jesuïta Carlos Ferris Vila. Durant més de cent anys ha estat un referent en el tractament i l'erradicació de la lepra a Espanya, atenent malalts arribats de tot el país, assistits per voluntaris, religioses franciscanes, pares jesuïtes i personal sanitari. Compta a més amb un laboratori on es desenvolupen projectes de recerca en col·laboració amb universitats i entitats espanyoles i estrangeres. El sanatori segueix en funcionament actualment, atenent una trentena de residents i més de cent cinquanta malalts en tractament ambulatori.
Monument
Església del segle XVIII de nau rectangular amb volta de canó, a Campell, un dels quatre nuclis de la Vall de Laguar. Construïda el 1704, té planta rectangular amb coberta a dues aigües, passadissos laterals amb capelles, i s'alça a la plaça de Santa Anna, centre social del poble. La seva edificació va arribar diverses dècades després de la repoblació de 1611, posterior a l'expulsió dels moriscos de 1609, en un període de reorganització i assentament de la zona.
Natura
El barranc de l'Infern, tallat pel riu Girona entre les serres de la Carrasca i del Cavall Verd, separa els termes de la Vall d'Ebo i la Vall de Laguar al llarg d'uns 3 quilòmetres de recorregut abrupte i espectacular, amb infinitat de petits ràpels i marmites trampa encadenades. Està considerat el barranc de barranquisme més important de la Comunitat Valenciana. El seu primer descens documentat el va fer, el 19 de maig de 1968, una cordada de sis muntanyencs del Centre Excursionista d'Alcoi, en dotze hores ininterrompudes.
Curiositat
La Vall de Laguar es compon de Benimaurell (Poble de Dalt), Fleix (Poble d'Enmig) i Campell (Poble de Baix); va ser l'últim reducte morisc abans de l'expulsió del 1609 i es va repoblar el 14 de juny de 1611 amb colons mallorquins.
Curiositat
A la Vall de Laguar, comarca de la Marina Alta, el cultiu es practica en bancals o terrasses on creixen ametllers, garrofers, figueres i oliveres, però sobretot cirerers, el fruit dels quals està emparat per la Denominació d'Origen Protegida «Cerezas de la Montaña de Alicante». A la primavera, la floració dels cirerers tenyeix el paisatge d'un color delicat que dona pas després al verd esquitxat de vermell de les cireres madures. Els ingressos per la venda de cireres i ametlles venen descendint any rere any per la competència de la fruita importada.
Activitat
Festes patronals de Benimaurell, nucli de la Vall de Laguar, en honor dels sants Cosme i Damià. Se celebren a mitjan agost, patronatge que comparteix amb l'església parroquial del nucli, dedicada als mateixos sants i construïda al segle XVI amb una sola nau i capelles laterals.
Activitat
Festes de Santa Teresa de Fleix, nucli conegut com Poble d'Enmig, on es troba la seu de l'ajuntament de la Vall de Laguar (Alacant, la Marina Alta). Se celebren a primers de setembre en honor de Santa Teresa, la parròquia local de la qual està dedicada a Santa Teresa i Sant Pasqual.
Monument
Església parroquial de Fleix, el Poble d'Enmig de la Vall de Laguar, erigida el 1730 i dedicada a Santa Teresa i Sant Pasqual. És un edifici senzill d'una sola nau de planta rectangular, amb coberta a dues aigües i capelles laterals.
Monument
Temple del Poble de Dalt de la Vall de Laguar, amb orígens que es remunten al segle XVI, que presideix el nucli més alt dels tres que formen el municipi.
Natura
Barranc espectacular de la Marina Alta, entre els termes de la Vall d'Ebo i la Vall de Laguar, recorregut pel riu Girona. És el principal barranc per a la pràctica del barranquisme del País Valencià i té un gran interès geològic i arqueològic, amb abrics que conserven pintures rupestres d'art llevantí, esquemàtic i macroesquemàtic. Al seu tram alt hi ha els Tolls, basses naturals on la gent es banya a l'estiu, i més avall destaquen les parets polides de pedra calcària blanca, amb ràpels i marmites. Compta també amb quatre avencs d'interès espeleològic -un de 130 metres de profunditat- i diverses coves, entre elles la Cova del Tio Rull, descoberta el 1919 i oberta al públic el 1995. S'hi accedeix pel sender PR-CV 147, anomenat Les Escales dels Moros, que passa per la Font de Reinós.
Fita
Milers de moriscos que es van negar a embarcar es van refugiar el novembre de 1609 als penyals de la vall, sota el lideratge de l'anomenat rei Mellini. El setge de l'exèrcit i la manca d'aigua van acabar amb l'últim focus de resistència armada del regne de València.