Quadern de bitàcola · 2 indrets

Què veure i què fer a Benidoleig

Què veure i què fer a Benidoleig (La Marina Alta, Alacant): 2 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Natura

A quina distància del centre de Benidoleig és cada lloc

Cova de les Calaveres 1,3 km

Pobles a prop de Benidoleig

Què veure a Sanet y Negrals 3 km · 4 llocs
Què veure a Orba 3,1 km · 1 lloc
Què veure a Benimeli 3,5 km · 1 lloc
Què veure a Sagra 3,6 km · 1 lloc
Què veure a Tormos 3,6 km · 2 llocs
Què veure a Ràfol d'Almúnia, el 3,6 km · 3 llocs
Què veure a Beniarbeig 4,3 km · 2 llocs
Què veure a Alcalalí 4,8 km · 3 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › Alacant › La Marina Alta › Benidoleig

Què veure i què fer a Benidoleig

Benidoleig
Poble
Benidoleig és un municipi de la Marina Alta, al nord d'Alacant, amb 1.245 habitants (INE 2025). El seu nom prové de l'àrab 'bani Dulaj', descendents de Doleig, i ve d'una alqueria àrab de la riba del riu Girona. Després de la conquesta de Jaume I, va passar per diversos senyors fins a obtenir el 1620 el títol de baronia; després de l'expulsió dels moriscos el 1609, amb prou feines mig centenar de famílies, va ser repoblat amb mallorquins el 1611, i va aconseguir la independència d'Orba el 1802. La seva economia ha girat entorn dels cítrics i les panses per a mistela. És conegut per la Cova de les Calaveres, amb una llacuna subterrània i les restes —del Paleolític mitjà i superior— que li donen nom, a la qual entre 1930 i 1950 es va obrir una galeria de 600 m per proveir d'aigua el poble.
Cova de les Calaveres
Natura
Cova de Benidoleig que alberga una llacuna subterrània i restes arqueològiques que li donen nom; entre els anys 1930 i 1950 es va excavar una galeria artificial d'uns 600 metres per accedir-hi i proveir d'aigua la població. La cavitat, de 440 metres de longitud, se situa al vessant nord del Seguili, al costat de la carretera que uneix Pedreguer amb Benidoleig, i deu el seu nom a una expedició espeleològica del segle XVIII que hi va trobar les restes òssies de dotze persones. Té una zona inundada, des dels 240 metres fins al final, i una altra de seca condicionada per a les visites turístiques. Diverses expedicions, entre elles la del prehistoriador Henri Breuil, hi han trobat útils de sílex i altres restes arqueològiques datables del paleolític mitjà i superior.