Poble
Capital de Navarra, fundada cap al 74 a.C. pel general romà Pompeu sobre un poblat vascó preexistent, d'on pren el seu nom llatí Pompaelo. La ciutat medieval va créixer dividida en tres burgs enfrontats que es van unir el 1423 mitjançant el Privilegio de la Unión atorgat per Carles III el Noble. Ocupada per les tropes de Ferran el Catòlic el 1512 després de la conquesta de Navarra. El seu nucli antic conserva el traçat dels antics burgs de San Cernin, San Nicolás i la Navarrería.
Monument
Catedral construïda sobre una primera fàbrica romànica consagrada el 1127; després de l'esfondrament parcial de 1390 es va aixecar de nou en estil gòtic entre 1394 i 1501, i al segle XVIII (projecte presentat el 1783) l'arquitecte Ventura Rodríguez li va afegir la façana neoclàssica que avui presideix la plaça. El seu claustre gòtic, construït entre 1280 i 1360, està considerat un dels millors exemples de claustre gòtic de tot Europa. Conserva a més una de les tres cuines gòtiques medievals que sobreviuen a Europa. Va ser declarada Monumento histórico-artístico (figura de protecció patrimonial vigent entre 1931 i 1985) el 3 de juny de 1931.
Monument
Fortalesa pentagonal de cinc baluards manada construir el 1571 per Felip II i aixecada entre aquesta data i 1645 segons traça italiana de Giacomo Palearo 'el Fratin' i Vespasiano Gonzaga, reforçada després amb elements de tipus Vauban. Ocupa 280.000 m² i està considerada una de les fortificacions renaixentistes millor conservades d'Europa. Va perdre el seu ús militar el 1964 i va passar a la ciutat el 1966, que la va convertir en parc i espai cultural; va ser declarada Monumento histórico-artístico (figura de protecció patrimonial vigent entre 1931 i 1985) de caràcter nacional el 8 de febrer de 1973.
Monument
Sistema defensiu construït entre els segles XVI i XVIII arran de la incorporació de Navarra a la Corona de Castella, quan la ciutat va necessitar fortificacions capaces de resistir l'artilleria. A finals del segle XIX el Primer Eixample va enderrocar part de la muralla i dos baluards de la Ciutadella, i el 1915 es va eliminar tot el front sud del recinte. El conjunt subsistent va obtenir la catalogació de Monumento Nacional (figura de protecció patrimonial vigent fins al 1931) el 25 de setembre de 1939. Avui es pot recórrer a peu gairebé en la seva totalitat com a passeig panoràmic sobre la conca de Pamplona.
Monument
Temple aixecat entre 1180 i 1200 en estil romànic i refet en gòtic durant el segle XIII, amb el cor datat el 1297; incorpora a més elements barrocs i neogòtics d'ampliacions posteriors. Les seves dues torres medievals arriben als 55 metres. És la parròquia de l'antic Burgo de San Cernin i està dedicada al patró de la ciutat, sant Sadurní (san Cernin). Va ser declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) el 10 de setembre de 1995 (codi RI-51-0008989).
Monument
Una de les cinc parròquies originals del nucli antic de Pamplona, documentada des del 1117 i construïda en estil gòtic en diverses fases fins al segle XIV. Pels conflictes medievals entre els burgs de la ciutat va funcionar com a església-fortalesa fins a la unificació de 1423. Conserva un orgue barroc de 1769, un dels més importants de Pamplona. L'arquitecte Ángel Goicoechea Lizarraga va reformar el seu exterior el 1888 afegint un pòrtic neogòtic. Va ser declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) el 15 de maig de 2006 (codi RI-51-0011563).
Monument
Únic edifici d'arquitectura civil gòtica conservat a Pamplona, al carrer Ansoleaga, prop de San Saturnino. Va ser seu del tribunal de comptes del Regne de Navarra, institució creada el 1365 pel rei Carles II a imitació de la Cambra de Comptes de París. El rei Carles V de Navarra va adquirir l'edifici el 1524 per donar seu estable a la institució, que hi va funcionar fins a la seva desaparició el 1836; en el mateix lloc es va encunyar moneda del regne. Va ser declarat Monumento Nacional (figura de protecció patrimonial vigent fins al 1931) el 1868.
Monument
Edifici neoclàssic construït entre 1840 i 1852 sobre terrenys d'un antic convent de Carmelites Descalces desamortitzat, per a seu de la llavors Diputación Foral de Navarra. Avui alberga la presidència i el govern de Navarra. Destaca al seu interior el Salón del Trono (decorat entre 1861 i 1865, amb 32 retrats reials) i el Salón de Sesiones, amb murals de Gustavo de Maeztu de 1935. Tanca pel sud la plaça del Castillo.
Monument
Fundat el 24 de juny de 1956, ocupa l'antic Hospital de Nuestra Señora de la Misericordia, edifici del segle XVI la façana renaixentista del qual data de 1556. Reparteix els seus més de 7.700 m² en sis plantes ordenades des de la prehistòria fins al segle XX. Entre les seves peces destaquen mosaics romans procedents de vil·les com Ramalete, Liédena i Andelos, el togat romà de Pompelo, prop de 15.000 monedes i el retrat del marquès de San Adrián pintat per Goya.
Monument
Plaça porxada de traçat trapezoidal i uns 14.000 m², la segona més gran de Pamplona, aixecada entre els segles XVI i XVII sobre el solar de dos castells anteriors (un de 1308-1311 de Lluís I i un altre de 1513 de Ferran el Catòlic). Va deixar d'utilitzar-se com a plaça de toros el 1843 i es va peatonalitzar entre 2001 i 2003, obra durant la qual van sortir a la llum unes termes romanes, una necròpolis islàmica amb més de 200 esquelets i un menhir prehistòric. L'envolten el Palacio de Navarra, l'antic Casino (avui Café Iruña) i el palau barroc de Goyeneche.
Curiositat
El violinista Pablo Sarasate y Navascués va néixer a Pamplona el 10 de març de 1844 i va morir a Biarritz el 20 de setembre de 1908; va guanyar el primer premi de violí del Conservatori de París el 1857, amb només tretze anys, i compositors com Saint-Saëns, Lalo i Bruch li van dedicar obres. Malgrat marxar jove de la seva ciutat, hi va tornar a tocar 93 vegades entre 1878 i 1908, moltes durant els Sanfermines. El 1903 Pamplona li va dedicar l'antiga avinguda de València, rebatejada Paseo de Sarasate, i el 1959 es va aixecar un monument en la seva memòria al parc de la Media Luna.
Monument
Inaugurat el 26 de novembre de 1993 per la infanta Cristina, s'aixeca al parc Yamaguchi. La seva cúpula, de vint metres de diàmetre, és entre les més grans del món per a aquest tipus d'instal·lació i alberga la sala Tornamira amb uns setanta projectors. Rep unes 170.000 visites a l'any. El 14 de gener de 2025 un incendi d'origen elèctric va malmetre l'interior de la cúpula principal.
Monument
La Universidad de Navarra es va fundar el 17 d'octubre de 1952 com a Estudio General de Navarra, per iniciativa de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, amb l'obertura de la Facultad de Derecho (48 alumnes i vuit professors). El seu Museo Universidad de Navarra, obra de l'arquitecte navarrès Rafael Moneo, va obrir el 22 de gener de 2015 i exposa la col·lecció d'art contemporani donada per María Josefa Huarte Beaumont, amb obres de Picasso, Kandinsky i Rothko.
Activitat
Festa de Pamplona en honor de sant Fermín, del 6 al 14 de juliol: comença amb el xupinazo a migdia del dia 6 i acaba amb el cant del 'Pobre de mí' a mitjanit del 14. Les celebracions religioses en honor del sant es documenten des d'abans del segle XII i les fires i curses de braus des del XIV; el 1591 l'Ajuntament va demanar al bisbe traslladar la festa al 7 de juliol. L'encierro pels carrers del recorregut, entre elles l'Estafeta, es documenta com a tal des del 1856. La novel·la 'Fiesta' d'Ernest Hemingway, publicada el 1926, va difondre els Sanfermines pel món i va atreure els primers grans contingents de visitants estrangers.