Quadern de bitàcola · 4 indrets

Què veure i què fer a Villamanta

Què veure i què fer a Villamanta (Sierra Oeste, Madrid): 4 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Curiositats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Villamanta és cada lloc

Església de Santa Catalina Mártir 200 m

Pobles a prop de Villamanta

Què veure a Villamantilla 4,6 km · 3 llocs
Què veure a Villanueva de Perales 5,2 km · 2 llocs
Què veure a Aldea del Fresno 8,3 km · 3 llocs
Què veure a Navalcarnero 8,3 km · 18 llocs
Què veure a Sevilla la Nueva 8,7 km · 5 llocs
Què veure a Méntrida 10 km · 5 llocs
Què veure a Valmojado 11 km · 7 llocs
Què veure a Chapinería 12 km · 4 llocs

Espanya › Comunitat de Madrid › Sierra Oeste › Villamanta

Què veure i què fer a Villamanta

Villamanta
Poble
Villamanta és un poble d'uns 2.900 habitants situat a 558 metres d'altitud, que alguns acadèmics, entre ells Armin Stylow, identifiquen amb la Mantua Carpetanorum citada per Ptolomeo a la seva Geografia. La seva església de Santa Catalina de Alejandría guarda relíquies del papa sant Damas I, a qui la tradició local fa nascut en aquesta vila, a més de relíquies de santa Maravillas. A mitjan segle XIX comptava amb 285 habitants. L'escola pública del poble, el CEIP San Dámaso, pren el nom d'aquest mateix papa, la memòria del qual es manté viva a la parròquia on es venera la seva relíquia.
Església de Santa Catalina Mártir
Monument
Temple renaixentista dels segles XVI i XVII amb torre als peus i absis ochavat reforçat per contraforts, aixecat en maçoneria amb filades de maó; en la seva obra hi va intervenir el mestre picapedrer Juan Francés.
Vestigis de Mantua Carpetanorum
Curiositat
El nom del poble remet a la ciutat carpetana que Ptolemeu va citar a la seva Geografia; del terme procedeixen una ara votiva als Lars, inscripcions funeràries dels segles I al III i cinc esteles romanes trobades al jaciment d'El Tejar.
Mantua Carpetanorum i les seves epigrafies
Fita
Villamanta conserva el segon conjunt epigràfic romà de la regió després de Complutum, amb ares votives i funeràries; la menció de la tribu Quirina apunta que el nucli, identificat amb Mantua Carpetanorum, va obtenir estatut municipal en època flàvia, entre els anys 69 i 96.