Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Patones

Què veure i què fer a Patones (Sierra Norte, Madrid): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura · 1 Curiositats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Patones és cada lloc

Conjunt històric de Patones de Arriba 1,4 km
Cova de el Reguerillo 4,8 km

Pobles a prop de Patones

Què veure a Uceda 2,4 km · 7 llocs
Què veure a Torremocha de Jarama 2,5 km · 1 lloc
Què veure a Torrelaguna 5,5 km · 5 llocs
Què veure a El Berrueco 7,3 km · 3 llocs
Què veure a El Cubillo de Uceda 7,5 km · 3 llocs
Què veure a Cervera de Buitrago 8,3 km · 2 llocs
Què veure a El Atazar 8,9 km · 3 llocs
Què veure a Casa de Uceda 9,8 km · 6 llocs

Espanya › Comunitat de Madrid › Sierra Norte › Patones

Què veure i què fer a Patones

Patones
Poble
Patones és un municipi madrileny de 617 habitants repartits entre Patones de Abajo, a la vega del Jarama, i Patones de Arriba, nucli de pissarra negra declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1999 pel seu patrimoni ben conservat. Des de l'edat mitjana i fins al 1750 el poble va tenir reis hereditaris, tradició recollida per viatgers com Antonio Ponz el 1781; el títol de llogaret independent d'Uceda, concedit el 1769, va coincidir amb la desaparició d'aquesta figura. Al segle XIX, regnant Isabel II, es va construir la presa del Pontón de la Oliva i el canal que portava l'aigua fins a Madrid. Patones de Abajo es va fundar cap al 1940, quan part dels veïns de Patones de Arriba van baixar a poblar la vega del Jarama després d'obrir-se la carretera que el comunicava amb Torrelaguna.
Conjunt històric de Patones de Arriba
Monument
Caseriu construït íntegrament en lloses de pissarra, exemple major de l'anomenada arquitectura negra madrilenya, que va quedar despoblat en baixar el veïnat a la vall i va ser rehabilitat després; està declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) des del 1999.
Llegenda del rei de Patones
Curiositat
Les cròniques i llegendes parlen d'una pintoresca monarquia hereditària que va perviure a l'apartat poble castellà de Patones fins al 1769, potser d'origen visigot. Deu o dotze famílies acataven l'autoritat d'un ancià al qual anomenaven rei, càrrec hereditari que a la pràctica equivalia al d'un alcalde o jutge de pau. La primera referència escrita data de 1653, quan el rei de Patones va demanar al cardenal Moscoso la construcció de l'ermita; el 1750 el poble ja va sol·licitar al duc d'Uceda el nomenament d'una justícia de pedania. Va ser Carles III qui va acabar amb la dinastia patonera en negar-se aquesta a pagar impostos. Al llarg del segle XVIII la llegenda es va donar per certa en nombrosos llibres, entre ells el Viaje de España d'Antonio Ponz, que la va recollir el 1781.
Presa del Pontón de la Oliva
Monument
La presa del Pontón de la Oliva, al municipi de Patones, és la més antiga de tot el sistema de preses del Canal de Isabel II, la xarxa que abasteix d'aigua potable Madrid. Es va aixecar a mitjan segle XIX sobre el Lozoya, en un congost natural anomenat cerro de la Oliva, segons el projecte dels enginyers Juan Rafo i Juan de Ribera, de 1848. La primera pedra es va posar l'11 d'agost de 1851, amb l'assistència del rei consort Francisco de Asís de Borbón; a les obres, fins al 1856, hi van treballar 1.500 presos de les guerres carlines i 200 obrers lliures, en condicions tan dures que van provocar una epidèmia de còlera. El carst de la seva conca filtrava l'embassament i mai no es va poder explotar en condicions, la qual cosa va obligar a represar aigües amunt.
Cova de el Reguerillo
Natura
Cavitat càrstica considerada la més important de la Comunitat de Madrid, pel seu interès científic i espeleològic, declarada monument d'interès nacional el 1944. Entre 1970 i 1974 s'hi van fer excavacions paleontològiques dirigides per Trinidad de Torres, que van treure a la llum restes d'ós de les cavernes. El seu fàcil accés i la seva proximitat a Madrid van atreure grups sense coneixements espeleològics que la van omplir de brossa i pintades i van reduir gairebé a l'extinció la seva colònia de ratpenats, per la qual cosa des de novembre de 2006 roman tancada amb reixes i cadenats per la Dirección General de Patrimonio de la Comunidad de Madrid, que sanciona amb multes qui intenta entrar-hi. Conserva diversos nivells de galeries excavades en calcàries, amb accés avui restringit.
Primera pedra de la presa del Pontón de la Oliva
Fita
El rei consort Francesc d'Assís va col·locar la primera pedra de la presa sobre el Lozoya que havia d'abastir Madrid. La van aixecar presidiaris de les guerres carlines en condicions duríssimes i les seves aigües van arribar a la capital el juny del 1858.