Quadern de bitàcola · 8 indrets

Què veure i què fer a Colmenar de Oreja

Què veure i què fer a Colmenar de Oreja (Las Vegas, Madrid): 8 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Natura · 1 Curiositats · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Colmenar de Oreja és cada lloc

Museu Ulpiano Checa 100 m
Església de Santa María la Mayor de Colmenar 200 m

Pobles a prop de Colmenar de Oreja

Espanya › Comunitat de Madrid › Las Vegas › Colmenar de Oreja

Què veure i què fer a Colmenar de Oreja

Colmenar de Oreja
Poble
Colmenar de Oreja és una vila madrilenya de la comarca de Las Vegas, amb uns 9.100 habitants, el nucli urbà de la qual està declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), situat a 753 metres d'altitud entre els rius Tajo i Tajuña. Els primers assentaments, de l'edat del ferro, van ser carpetans, i al seu terme va tenir lloc l'any 220 aC la batalla en què Anníbal Barca va derrotar 100.000 carpetans, olcades i vaccis després de creuar el Tajo de nit pel llavors anomenat Vado de Aníbal, d'on procedeix una espasa cartaginesa lliurada a Felip II. Conserva una Plaza Mayor aixecada entre 1676 i 1794, fama secular de gerres de fang i pedreres de calcària, l'església de Santa María la Mayor d'origen medieval i un museu dedicat al pintor Ulpiano Checa, nascut aquí.
Plaça Major de Colmenar de Oreja
Monument
Plaça castellana porticada iniciada el 1676 i conclosa el 1794, amb porxos de pedra calcària extreta al mateix terme sobre els quals s'aboquen l'ajuntament i el pòsit; sota el seu costat sud discorre un túnel de pedra vora el jardí del Zacatín.
Església de Santa María la Mayor de Colmenar
Monument
Temple catòlic iniciat a mitjan segle XIII per l'Orde de Santiago, en pedra calcària extreta de les pedreres del mateix terme de Colmenar de Oreja; va ser fundat el 1171 per Pedro Fernández de Fuentecalada, primer mestre de l'Orde, a la qual va pertànyer fins al 1540, i ampliat al segle XVI fins a assolir el seu volum actual, amb portalades i torre encarregades a Pedro Artadi segons models de Juan de Herrera. Presenta un exterior pètri d'aire de fortalesa i un interior de port gòtic, amb tres portalades d'ordres jònic, toscà i dòric, i conserva murals d'Ulpiano Checa. Restaurat entre el 2004 i el 2007, va rebre el 2009 el Premi Europa Nostra de Patrimoni Europeu -any en què també se li va instal·lar un orgue de factura alemanya- i el 2020 va ser declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni).
Museu Ulpiano Checa
Monument
Pinacoteca municipal que reuneix la col·lecció més completa del pintor Ulpiano Checa, nascut a la vila el 3 d'abril de 1860 i mort a Dax (França) el 5 de gener de 1916. Format a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i pensionat a l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma, va ser soci fundador del Círculo de Bellas Artes de Madrid i va col·laborar com a il·lustrador a La Ilustración Española y Americana. Cèlebre pels seus grans llenços històrics i orientalistes -va exposar al Saló dels Camps Elisis de París-, el museu també conserva dibuixos, escultures i cartells seus.
Canyissars i boscos de ribera del Tajo
Natura
Zona d'especial protecció per a les aus ES0000119, repartida entre Colmenar de Oreja i Aranjuez, que empara canyissars, sotos i aiguamolls de la vall del Tajo; entre les seves espècies destaquen l'arpella i el suís.
Tenalles de Colmenar de Oreja
Curiositat
La vila va arribar a tenir 35 forns de gerrer a començaments del segle XX, on es coïen atuells de més de quatre metres d'alçada que quinze homes hi introduïen amb una xarxa; el darrer terrissaire local, Eugenio Crespo, va treballar fins al 1980.
Colmenar passa a l'Orde de Santiago
Fita
Alfons VIII va concedir el 1171 als frares de Santiago la jurisdicció sobre bona part d'aquest terme de la ribera del Tajo. Sota l'orde militar va créixer la vila que segles després aixecaria la seva gran plaça major porticada.
Tenalles de vi de Colmenar de Oreja
Gastronomia
La vila va ser durant segles el gran centre gerrer de Castella: els seus terrissaires modelaven gerres panxudes de fang de fins a cinc-centes arroves en què fermentava i es conservava el vi de la comarca abans de l'arribada de l'acer.