Poble
Talamanca de Jarama és una vila d'uns 4.600 habitants al nord de Madrid, límit amb Castella-la Manxa, al tram mitjà del riu Jarama. Va ser plaça forta andalusí de la Marca Mitjana fins a la conquesta d'Alfons VI, i el seu nucli urbà, dividit pel torrent de Valdejudíos en els barris de l'antiga plaça Forta i l'Arrabal, conserva un traçat totalment emmurallat, característic de la Castella medieval. Compta amb cinc monuments declarats bé d'interès cultural (Bien de Interés Cultural, la màxima figura de protecció del patrimoni), entre ells l'absis romànic de Sant Joan Baptista i el pont romà sobre el torrent del Caz, que figura al seu escut. Molts edificis nobles conserven l'aspecte del segle XVII, la qual cosa ha convertit Talamanca en la capital cinematogràfica de la zona, amb més de 130 pel·lícules rodades fins al 2009.
Monument
Recinte fortificat aixecat cap a l'any 860 per ordre de l'emir Muhàmmad I per vigilar la Marca Mitjana, amb llenços concèntrics de maçoneria que es van reforçar ja en època cristiana entre els segles XIII i XIV. Està declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya).
Monument
Porta del perímetre emmurallat andalusí, al carrer Arco, construïda en maçoneria amb verdugades de maó. El seu arc de mig punt actual va substituir-ne un de ferradura mudèjar i conserva encastada una placa calcària amb un baix relleu antropomorf romà tardà.
Monument
Pont sobre la riera del Caz d'origen romà, entre els segles I i II, molt reconstruït en època medieval. Declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1997, figura a l'escut municipal com a emblema del gual que va donar sentit estratègic a la vila. Va complir funció defensiva entre els segles IX i X, integrat en el sistema de talaies i camins militars amb què els musulmans protegien la Marca Mitjana; després de la conquesta cristiana, a començaments del segle XI, es va convertir en pas obligat de la ruta cap a Toledo, i l'Arquebisbat toledà cobrava peatge a qui el travessava. Orientat de nord a sud, consta de cinc arcs rebaixats i escarsers distribuïts irregularment; el riu Jarama, que abans passava sota seu, discorre avui al costat del pont després que el seu llit s'hagi desplaçat cap a l'est.
Monument
L'església de San Juan Bautista de Talamanca de Jarama, declarada monument historicoartístic el 3 de juny de 1931, es va aixecar a finals del segle XII o principis del XIII en estil romànic; d'aquell edifici original es conserva sense transformacions l'absis, l'element de més interès artístic del conjunt, de clara influència del romànic segovià tot i que la parròquia depenia de l'Arquebisbat de Toledo. El cos principal, enderrocat i reconstruït al segle XVI al gust renaixentista, té tres naus separades per dos grans arcs, una portalada classicista de línia herreriana i un artesonat mudèjar de fusta; guarda a més dues piques d'aigua beneita del segle XV i una estela sepulcral romana. És l'única de les cinc esglésies medievals de la vila que continua en ús.
Monument
Conegut popularment com El Morabito i anomenat abans ermita de San Nicolás, és l'única resta d'una església de mitjan segle XIII, en una època de prosperitat de Talamanca de Jarama, vila aleshores capçalera d'una extensa jurisdicció eclesiàstica toledana. Està construït en mudèjar castellanolleonès o romànic de maó, estil arribat des de León a través de Zamora, Salamanca, Valladolid, Ávila i Segovia. S'alça aïllat dins el nucli de cases, amb planta semicircular i un tram recte de l'antic presbiteri, en maçoneria revestida de maó; destaquen les arcuacions cegues doblegades en tres altures de l'exterior. Excavacions a la plaça hi han trobat restes prerromanes i romanes, i vestigis d'un absis anterior. Declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), testimoni del passat medieval de la vila.
Curiositat
A la Talamanca andalusina va funcionar una escola de dret alcorànic de la qual va sortir Úmar at-Talamankí, que va viure entre 951 i 1038 i va assolir renom a al-Àndalus. La vila era aleshores plaça forta de la ruta que unia Còrdova, Toledo i Saragossa.
Natura
El tram mitjà del Jarama i el rierol de la Galga hi formen un bosc de ribera de salzes i àlbers inclòs a l'espai protegit de les conques dels rius Jarama i Henares, on crien la cigonya blanca, els ànecs collverds i rapinyaires com l'esparver cendrós.
Monument
Senzilla construcció barroca de planta quadrada aixecada al segle XVII al carrer que porta el seu nom; catalogada com a bien de interés cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya), avui és propietat privada i ha servit sovint d'escenari per a rodatges cinematogràfics.
Fita
L'emir Muhàmmad I va manar aixecar abans de l'any 860 una plaça forta destinada a vigilar el pas de Somosierra. Al segle XI la vila tenia una escola de jurisprudència alcorànica que va arribar a rivalitzar amb les de Còrdova i Toledo.
Fita
El rei va prendre la plaça durant la campanya que li va donar Toledo i va permetre romandre-hi els musulmans que paguessin tribut. El 1091 va cedir la vila a l'església de Toledo i Talamanca es va convertir en cap d'una comunitat de vila i terra.