Poble
San Lorenzo de El Escorial, vila d'uns 18.900 habitants a 1.032 metres, en el vessant del mont Abantos, es coneix com El Escorial de Arriba, per distingir-la del veí poble d'El Escorial, o El Escorial de Abajo. Va néixer en temps de Carles III, al segle XVIII, com a escissió d'aquest, emportant-se el monestir que Felip II va construir a finals del segle XVI, declarat juntament amb el Real Sitio Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1984. En aquella època, l'arquitecte Juan de Villanueva va ordenar el nucli històric i va traçar places i carrers, entre ells el de Floridablanca, i va tancar la Llotja del monestir amb les Casas de Infantes. Completen el lloc reial les Casitas del Príncipe i del Infante i el bosc de La Herrería; en el seu terme hi ha també la Vall de Cuelgamuros.
Monument
Aixecat entre 1563 i 1584 per voluntat de Felip II, el va iniciar Juan Bautista de Toledo i el va rematar Juan de Herrera, que hi va imposar la seva sobrietat de granit despullat; al voltant del monestir s'estenia l'històric Reial Lloc de San Lorenzo de El Escorial, un territori de senyoriu reial vinculat des del segle XVI a les Cases Reials dels Àustries i els Borbons, avui gestionat en la seva major part per Patrimonio Nacional. L'actual localitat de San Lorenzo de El Escorial, fundada en temps de Carles III, va sorgir com a segregació d'El Escorial i va heretar al seu terme els principals edificis de l'antic Reial Lloc, entre ells el mateix monestir. La Unesco va inscriure el conjunt, sota la denominació «El Escorial, Monestir i Lloc», a la llista del Patrimoni Mundial el 2 de novembre de 1984.
Monument
La Caseta del Príncep, o Casita de Abajo, és un pavelló d'esbarjo neoclàssic construït entre 1771 i 1775 segons disseny de Juan de Villanueva, un dels arquitectes més importants del neoclassicisme espanyol, per a l'aleshores príncep d'Astúries, futur Carles IV, i la seva esposa Maria Lluïsa. Es va aixecar en un bosc de roures entre el Monestir d'El Escorial i el nucli urbà escorialenc; entre 1781 i 1784 se li va afegir l'ala occidental, amb el saló i la sala oval. No gaire lluny es troba la Caseta de l'Infant, o de Arriba, també de Villanueva, per a l'infant Gabriel de Borbó, germà de Carles IV. Declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1931, va romandre tancada entre 1992 i 2000 per restauració. La seva gestió correspon a Patrimonio Nacional.
Monument
També anomenada Casita de Arriba, la va construir Juan de Villanueva entre 1771 i 1773 com a retir de l'infant Gabriel de Borbó, fill de Carles III, afeccionat a la música de cambra; s'alça sobre el vessant de l'Abantos i domina el monestir des de dalt. És un edifici neoclàssic de planta quadrada, en pedra granítica, amb un pòrtic de columnes jòniques a la façana principal i jardins d'estil italià en terrasses descendents, pensats perquè la música se sentís també des de l'exterior. La decoració original es va perdre, i l'actual correspon als regnats de Carles IV i Ferran VII, amb una volta pintada al fresc per Vicente Gómez. El rei Joan Carles hi va residir abans de casar-se, i s'hi conserven el seu dormitori i el seu despatx; avui depèn de Patrimonio Nacional.
Monument
Inaugurat el 1771 segons projecte de l'arquitecte francès Jaime Marquet i reformat després per Juan de Villanueva, és el teatre cobert més antic que es conserva a Espanya i l'únic teatre cortesà que continua en funcionament. Marquet va construir els tres teatres de cort dels Reials Llocs d'Aranjuez, El Pardo i San Lorenzo de El Escorial entre 1770 i 1778, seguint un model inspirat en el teatre clàssic italià; les obres del de San Lorenzo van començar el 1771 i van quedar acabades l'any següent, abans que Villanueva les reformés entre 1784 i 1789. Conserva els telers originals del segle XVIII sobre l'escenari. Declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1995, va ser restaurat el 1975, cosa que el va salvar de la demolició, i va tornar a inaugurar-se el 1979.
Monument
Conjunt de plataformes esglaonades i seients tallats sobre un roquissar de granit, conegut com el Canto Gordo, als peus de Las Machotas, dins el paratge pintoresc del Pinar de Abantos y la Herrería, a uns 2,5 quilòmetres del nucli urbà de San Lorenzo de El Escorial. Segons la tradició, va servir d'observatori a Felip II durant la construcció del monestir d'El Escorial (1563-1584), que es veu des de la plataforma principal, orientada al nord i amb tres seients separats per braços. Les teories més versemblants apunten, en canvi, al fet que es tracta d'un nemeton o altar de sacrificis d'origen vetó, per les seves similituds amb altres santuaris prerromans com els d'Ulaca o Panóias. És una de les atraccions més visitades del Reial Lloc, al bosc de La Herrería.
Monument
El valle de Cuelgamuros és una vall de muntanya al vessant sud-est de la sierra de Guadarrama, al terme de San Lorenzo de El Escorial, excavada al Risco de la Nava entre 1940 i 1958 per encàrrec de Franco i aixecada en part amb treball forçat de presos polítics republicans; la seva creu supera els 150 metres. La Llei de Memòria Democràtica li va retornar aquest topònim. Amb 1.365 hectàrees entre el monte Abantos i el límit amb Àvila, els seus boscos de repoblació de pi silvestre, negral i rodeno acullen cabirols, guineus i aus rapinyaires. Només s'hi accedeix per la carretera M-527, que porta fins a l'abadia benedictina assentada a la vall, recorreguda també per excursionistes i ciclistes.
Natura
Paratge pintoresc declarat espai natural protegit de la Comunitat de Madrid pel Reial Decret 2418 de 1961, amb 1.171 hectàrees repartides en dues zones contigües però ben diferenciades: la massa de pinar que puja pel monte Abantos i la devesa de freixes de La Herrería, al mateix peu del monestir, als municipis de San Lorenzo de El Escorial i Santa María de la Alameda. Acull una població rellevant de papallona apol·lo i papallona isabel·lina, protegides per la Comunitat de Madrid, i ofereix un dels millors miradors del Monestir d'El Escorial. Dins el paratge es troba el Centre d'Educació Ambiental Arborètum Luis Ceballos, amb una col·lecció d'arbres i arbustos autòctons de la península Ibèrica i les Balears, que serveix també de centre d'informació del monte Abantos.
Natura
El monte Abantos és una de les cimes més importants de la sierra de Guadarrama, amb una altitud de 1.753 metres; el seu vessant oest, cobert en la major part de pinars, en part de repoblació, s'endinsa a la província d'Àvila. Deu el seu nom a l'«abanto» o aufrany, au habitual allà en temps de Felip II. El seu vessant sud va ser triat per Felip II per aixecar el Monestir d'El Escorial, al voltant del qual va créixer San Lorenzo de El Escorial. El 21 d'agost de 1999 un incendi va calcinar 450 hectàrees al seu vessant est; la repoblació iniciada el 2000 ha anat recuperant el pinar. El puerto de Malagón, a 1.533 metres, és cèlebre per ser una etapa dura de la Vuelta Ciclista, i funciona com a mirador natural sobre la conca del Guadarrama i la plana madrilenya.
Monument
Temple que ocupa el centre del conjunt monàstic d'El Escorial, a la localitat de San Lorenzo de El Escorial, i que va ser concebut com a lloc de commemoració dels reis d'Espanya difunts. El títol de basílica, atorgat per prerrogativa papal, exigia per tradició que el temple s'aixequés sobre el lloc d'enterrament d'un màrtir, en aquest cas sant Llorenç, igual que la basílica de Sant Pere de Roma s'alça sobre la tomba de l'apòstol. La seva cúpula s'eleva 95 metres sobre el terra amb 17 de diàmetre al tambor, i el retaule major, de 30 metres i contractat el 1579, el va traçar Juan de Herrera i el va labrar en marbres Jacome da Trezzo. El conjunt del monestir, manat construir per Felip II, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1984.
Monument
Biblioteca renaixentista fundada per Felip II, monarca humanista i gran bibliòfil, la idea del qual de dotar Espanya d'una gran biblioteca va albergar des de 1556, encara que el caràcter itinerant de la cort va retardar el projecte fins al 1559, quan es va decidir construir-la a San Lorenzo de El Escorial en contra del consell d'assessors que preferien una plaça universitària com Salamanca. Els primers llibres van arribar el 1565, i l'any següent una segona remesa va portar peces de gran valor com el Codex Aureus o l'Apocalipsi figurat; cap al 1568 els fons ja superaven els mil volums. El seu saló principal llueix una volta pintada al fresc per Pellegrino Tibaldi i els seus col·laboradors entre 1586 i 1595, amb les set arts liberals i, als testers, la Filosofia i la Teologia; el programa s'atribueix a Juan de Herrera i fra José de Sigüenza.
Monument
Cripta circular sota l'altar major aixecada entre 1617 i 1654 segons traça de Juan Bautista Crescenzi i obra de Juan Gómez de Mora; combina marbre negre, jaspi vermellós i bronzes daurats al voltant de vint-i-sis sarcòfags.
Curiositat
L'epítet es va fixar ja a finals del segle XVI: cap al 1594 el murcià Juan Alonso de Almela va redactar una Descripción de la octava maravilla del mundo dedicada al monestir, i el tòpic literari acompanya l'edifici des d'aleshores.
Activitat
Declarada Festa d'Interès Turístic Nacional, aplega el segon diumenge de setembre milers de romeus al bosc de La Herrería; arrenca de matinada amb el rosari de l'aurora i desfila amb carretes engalanades fins a l'ermita.
Fita
El rei va morir als setanta-un anys a les seves habitacions del monestir que ell mateix havia manat aixecar, després de setmanes d'agonia. Havia col·locat la primera pedra de l'edifici el 23 d'abril de 1563 i va voler morir a la vista de l'altar major.