Poble
Cercedilla és una vila madrilenya d'uns 7.800 habitants situada en plena serra de Guadarrama, a 57 quilòmetres de la capital i envoltada de muntanyes com els Siete Picos, la Bola del Mundo i La Peñota. Va néixer com a lloc de pas i hostatge a l'antiga calçada romana que unia Titulcia amb Segòvia, la Via Antonina, de la qual encara es conserven quatre ponts en bon estat camí de la vall i el port de la Fuenfría. De la seva estació surt l'històric Ferrocarril Elèctric del Guadarrama, de via estreta, que puja fins al port de Navacerrada i, després d'un túnel cap al vessant segovià, arriba al port de Cotos, avui línia turística de Cercanías Madrid. Carles V va caçar als seus boscos en diverses ocasions durant el segle XVI. Es troba a 1.214 metres d'altitud.
Natura
El Parc Nacional de la Sierra de Guadarrama, declarat per la Llei 7/2013, protegeix alta muntanya mediterrània repartida entre Madrid i Segòvia, a Castella i Lleó; Cercedilla és un dels quinze municipis madrilenys que aporten territori. És el segon parc nacional espanyol més recent, després del de Sierra de las Nieves, i el quart en extensió; el 2015, amb gairebé tres milions de visitants, va ser el segon més visitat d'Espanya. Protegeix onze ecosistemes d'alta muntanya, amb més de 1.280 espècies, tretze d'elles en perill d'extinció. Entre la vegetació destaquen el pi silvestre, el roure reboll i l'alzina, i entre la fauna, que suposa el 45 % de la total d'Espanya, el llop ibèric, les cabres salvatges i grans rapinyaires com l'àguila imperial.
Monument
Calçada romana que unia Segòvia amb Miaccum, l'actual Collado Mediano, i amb Toledo, travessant la sierra de Guadarrama pel valle i el puerto de la Fuenfría fins al valle de Valsaín. Data de l'època de l'emperador Vespasià, entre els anys 69 i 79, encara que el ferm que avui es conserva correspon en gran part a la profunda reforma que va ordenar Felip V el 1722. En el seu tram segovià el traçat és recte, amb un desnivell d'entorn el deu per cent, característiques que van ajudar l'arqueòleg Antonio Blázquez, bon coneixedor de la sierra de Guadarrama, a fixar correctament el seu origen romà.
Monument
Pont d'un sol ull sobre el riu de la Venta, a la vall de la Fuenfría, tingut durant molt de temps per romà; avui s'atribueix, igual que els ponts del Reajo i de Enmedio, al camí borbònic del segle XVIII.
Natura
Cresta granítica de cims arrodonits entre els ports de la Fuenfría i Navacerrada; el seu vèrtex geodèsic arriba als 2.138 metres i el vessant sud, el de Cercedilla, es cobreix d'un extens pinar de pi roig.
Activitat
Sender abalisat el 1926 per Eduard Schmid Weikan, guarda del refugi de la Fuenfría, per unir aquell alberg de la Real Sociedad Española de Alpinismo Peñalara amb el xalet del port de Navacerrada vorejant els Siete Picos.
Activitat
Inaugurat el 12 de juliol de 1923 en presència d'Alfons XIII, puja de Cercedilla a Cotos salvant 719 metres de desnivell; és l'única línia d'ample mètric de la xarxa d'Adif i continua electrificada a 1.500 volts de contínua.
Natura
Pas de muntanya que travessa la serra de Guadarrama unint les províncies de Segòvia i Madrid, a 1.796 metres d'altitud, entre la serra de la Mujer Muerta, a l'oest, i Siete Picos, a l'est. El camí discorre des de les Dehesas de Cercedilla, a la vall de la Fuenfría, fins al port i Segòvia, i en ell conflueixen a més la Carretera de la República, el Cordel de Santillana i la pista forestal de la Calle Alta. El port es trobava originalment uns cinc metres més amunt; va ser rebaixat cap al 1720 per facilitar el camí condicionat en temps de Felip V, que comunicava La Granja amb Madrid i que durant segles va ser la via principal de creuament del Guadarrama, abans que el trànsit es desplacés a Navacerrada. Avui només té ús esportiu i el freqüenten muntanyencs.
Curiositat
L'Hospital de la Fuenfría, avui centre de mitjana estada del Servei Madrileny de Salut, es va inaugurar l'1 de desembre de 1921 com a sanatori antituberculós, dissenyat per l'arquitecte Antonio Palacios i dotat inicialment de noranta llits. Durant la seva primera etapa privada, entre 1920 i 1936, va funcionar com l'Hotel-Sanatori de la Fuenfría, dedicat a malalts de tuberculosi pulmonar; a la Guerra Civil va servir de centre medicoquirúrgic per a ferits, tot i que la proximitat del front va obligar a evacuar els pacients. El 1950 es va constituir com a Fundació Sanatori de la Fuenfría, finançada per les Mutualitats Laborals, i va arribar a tenir 422 llits abans de passar, als anys vuitanta, a l'Institut Nacional de la Salut. És avui l'únic centre sanitari situat dins d'un parc nacional.
Monument
Un dels petits ponts de carreu que jalonen la via XXIV de l'Itinerario de Antonino camí del puerto de la Fuenfría, juntament amb els del Reajo, la Venta, el Descalzo i Matalasnos; el conjunt va ser declarat historicoartístic i arqueològic el 1983. Forma part de la calçada romana que, travessant la serra de Guadarrama per la vall de la Fuenfría, unia Segòvia amb Miaccum, l'actual Collado Mediano, i amb Toledo. L'obra es data en època de l'emperador Vespasià, entre els anys 69 i 79 dC, tot i que va quedar molt transformada per les grans reformes que Felip V va manar fer el 1722.
Natura
Pi roig gairebé bicentenari declarat arbre singular de la Comunitat de Madrid: el 1924 l'editor Nicolás María Urgoiti va comprar l'exemplar i li va cenyir una cadena amb la llegenda «A su querida memoria 1840-1924», en record del seu pare.
Monument
Obert l'1 de juny de 2014 en un edifici rehabilitat de la plaça major, reuneix trofeus i documentació del primer esquiador alpí espanyol que va guanyar un or olímpic, el 13 de febrer de 1972 a Sapporo, i repassa la història de l'esquí a Espanya.
Fita
Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia van presidir la posada en servei del tren elèctric de via estreta que unia Cercedilla amb el port de Navacerrada. La línia es va prolongar fins a Los Cotos el 1964 i continua funcionant.