Poble
Valdemoro és una ciutat d'uns 86.000 habitants a la comarca castellana de La Sagra, al sud de Madrid, inclosa a la seva àrea metropolitana. Va rebre el títol de vila a finals del segle XIV, i la seva història recent està lligada a la Guàrdia Civil, que forma els seus futurs membres al Colegio de Guardias Jóvenes Duque de Ahumada. Sobre l'origen del seu nom circula la llegenda de la dita En balde, moro, te cansas ('en va, moro, et canses'), referida a la resistència davant la invasió musulmana, tot i que els historiadors el fan derivar més aviat de Val de Moro o de l'àrab Wadi al-murr, riu amarg. La seva Plaza de la Constitución, amb porxos i la torre del rellotge de 1672, manté el traçat castellà; l'església de la Asunción guarda pintures de Goya, Bayeu i Claudio Coello gràcies a Pedro López de Lerena.
Monument
La plaça de la Constitució es troba al casc històric de Valdemoro, a pocs metres de l'església parroquial i de la font de la Villa. Plaça rectangular de tradició castellana amb porxos i balconades de dues altures, el seu origen es remunta a la funció comercial medieval, quan fires i mercats periòdics requerien un marc porticat que protegís del sol i la pluja; cada octubre acull la Feria Barroca, que recrea aquelles fires antigues. Al seu voltant s'ordenen la casa consistorial del segle XVI i la torre del Rellotge, construïda per Cristóbal Rodríguez de Jarama el 1672. És el nucli del conjunt historicoartístic de la vila, inclòs al Registro General de Bienes de Interés Cultural (el registre estatal de béns amb aquesta protecció), amb la categoria de Monumento Histórico Artístico (monument historicoartístic).
Monument
Principal edifici religiós de Valdemoro, exemple destacat de l'arquitectura religiosa madrilenya del segle XVIII, construït en diverses etapes entre els segles XVII i XVIII sobre un temple anterior. Té planta de creu llatina, amb una nau de 60 per 28 metres flanquejada per quatre capelles laterals a cada costat i una cúpula sobre petxines al creuer; la façana, acabada el 1764, s'obre amb tres arcs de mig punt entre columnes toscanes. A l'altar major es reuneixen tres llenços: Sant Pere Màrtir, de Ramón Bayeu; L'Assumpció de la Verge, del seu germà Francisco; i Aparició de la Verge a Sant Julià, obra menor de Francisco de Goya però la peça més valuosa del patrimoni artístic de Valdemoro. Conserva també un arxiu parroquial amb documents des del segle XV i un orgue barroc de 1737.
Curiositat
Francisco Bayeu va signar el 1790 l'Assumpció que presideix el retaule i va subcontractar les teles laterals al seu germà Ramón i al seu cunyat Francisco de Goya, autor de l'aparició de la Verge a sant Julià que encara s'hi conserva.
Monument
Torre erigida el 1672 segons traces de l'arquitecte Cristóbal Rodríguez de Jarama, adossada a un edifici del segle XVI la façana del qual va reformar Francisco de Mora el 1609; presideix des d'aleshores la plaça de la Constitución.
Monument
La font de la Vila de Valdemoro es va construir el 1605, després de la concessió del privilegi de fira atorgat el 1603 per Felip III, promoguda pel duc de Lerma. Tallada en pedra de Colmenar, consta de tres brolladors i està coronada pel primer escut conegut de la vila; la seva funció original era servir d'abeurador al bestiar que portaven els tractants arribats a la fira. Ha estat objecte de successives restauracions des de 1778, quan es va intervenir seguint criteris il·lustrats d'ornament i higiene, fins a la més recent el 2004, centrada en el sanejament i la neteja de la pedra. Gaudeix de protecció integral al catàleg municipal de béns protegits i, des de 2002, està en tràmit la seva declaració com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) pel Ministeri de Cultura.
Monument
El convent de Santa Clara, o de l'Encarnació, és un cenobi de clarisses franciscanes fundat el 1616 sota el patrocini de Francisco Gómez de Sandoval, duc de Lerma i senyor de Valdemoro entre 1602 i 1625; el disseny es deu a fra Alberto de la Madre de Dios, l'arquitecte més destacat de l'època, que va acabar els plànols el 1613 abans de marxar a aixecar el conjunt de Lerma. S'organitza al voltant d'un claustre central quadrat i la seva façana combina maçoneria i franges de maó a la manera toledana. L'església, de planta de creu llatina i nau única amb volta de canó, conserva un retaule amb dues pintures del segle XVII, La Encarnación i El Calvario, i a la seva portada l'escultura de Santa Clara juntament amb escuts de la Casa de Lerma. Va ser declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2016.
Monument
Ermita barroca de Valdemoro que, a causa de les seves successives reconstruccions, combina diversos estils. Té una nau central coberta amb volta de canó i sis capelles laterals; dels antics retaules només es conserva el situat darrere l'altar major, barroc, decorat amb fulles i raïms de parra i columnes salomòniques. Acull la imatge del Cristo de la Salud, patró de la localitat, les festes del qual se celebren a principis de maig amb processó fins a l'església de Nuestra Señora del Rosario; en el relleu dels portadors participa la Guàrdia Civil, que té aquí, al costat de la Virgen del Pilar, un petit altar d'homenatge. Està protegida com a Monumento Histórico Artístico (antiga figura espanyola de protecció del patrimoni).
Monument
La Guardia Civil va comprar el 1855 els terrenys de l'arruïnada Real Fábrica de Paños Finos i va encarregar a l'arquitecte provincial Bruno Fernández de los Ronderos l'edifici on des de llavors es formen els guàrdies joves del Cos. El centre, dirigit per un coronel director, se situa al nord de Valdemoro, a 27 quilòmetres al sud de Madrid, i comparteix instal·lacions amb el Centro de Perfeccionamiento de la Guardia Civil i amb unitats com el Grupo de Reserva y Seguridad n.º 1 o l'Escuadrón de Caballería. Només hi poden ingressar els fills de guàrdies civils socis de l'Asociación Pro-Huérfanos del Cuerpo, que després d'un primer curs de preparació poden optar a les places restringides i, si aproven l'oposició, completen un segon curs com a guàrdies alumnes.
Curiositat
Fundada el 1712 per José Aguado Correa amb l'empara de Felip V i amb mestres flamencs entre els seus operaris, la manufactura mai no va arribar a ser rendible i es va apagar després de la mort del seu promotor el 1731; el seu solar va acabar convertit en caserna.
Curiositat
La zona arqueològica d'El Espartal, a Valdemoro, ocupa els escarpaments de la vora esquerra de l'arroyo de la Cañada i del riu Jarama. Els primers indicis de presència humana són útils lítics de sílex i quarsita d'hàbitat temporal; l'ocupació es recupera amb força al Calcolític, amb material lític trobat en fons de cabana i la característica ceràmica de tipus Ciempozuelos. De l'edat del bronze es conserven també fons de cabana i poblats en posicions de control estratègic. L'ocupació romana es documenta amb una vil·la tardoromana o vicus que arriba fins a l'època hispanovisigoda. Declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), en la categoria de zona arqueològica, pel Decreto 20/1995, de 2 de març, protegeix 1.318 hectàrees amb jaciments de l'edat del coure i del bronze.
Natura
Vessants de guixos i espartars abocats a la vall del Jarama, amb 746 hectàrees incloses al Parc Regional del Sud-est; estan catalogades com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus i com a Lloc d'Importància Comunitària.
Activitat
La Feria Barroca de Valdemoro és un mercat artesà que recrea el segle XVII a la plaza de la Constitución, a mitjan octubre. Recorda el privilegi de fira que Felip III va concedir a la vila el 1603 per mediació del duc de Lerma, que un any abans s'havia fet amb el senyoriu de Valdemoro. El primer mercat, de vuit dies, es va celebrar l'agost de 1603 coincidint amb l'Assumpció; després es va traslladar a l'octubre, i al segle XVIII Ferran VI la va ampliar a vint dies. El privilegi va impulsar la prosperitat de la vila, amb una incipient artesania al costat de l'agricultura, fins al seu abandonament el 1843. Recuperada el 2004, inclou espectacles pirotècnics, passacarrers amb personatges històrics i degustacions gastronòmiques, i va arribar a reunir 20.000 visitants el 2007.
Activitat
El 25 d'abril el veïnat surt al parc Bolitas del Airón a menjar-se el hornazo, el pa dolç propi de la jornada; el costum prové de les antigues rogatives amb què es demanava la prosperitat de les collites.
Curiositat
Batejat a la vila el 1571, va entrar a la Companyia de Jesús a Toledo i va acompanyar Matteo Ricci fins a Pequín, on tots dos van arribar el 24 de gener de 1601; va escriure diverses obres en xinès i va morir desterrat a Macau el 1618.
Natura
Amb uns 440.000 metres quadrats és la major zona verda del municipi i el seu gran pulmó periurbà; a la seva prada s'hi congrega el veïnat cada 25 d'abril per a la jornada campestre de San Marcos.
Fita
El valido de Felip III va adquirir la vila, que Felip II havia separat de l'arquebisbat de Toledo el 1577, i li va donar impuls instituint una fira i aixecant el 1605 la Fuente de la Villa per proveir-la.
Fita
La creació aquí d'un centre de formació del cos, tot just una dècada després de la seva fundació, va transformar l'economia i l'urbanisme d'una vila que ja havia rebut estació a la línia Madrid-Aranjuez el 1851.