Poble
Flix és una vila de la Ribera d'Ebre, a Tarragona, assentada sobre un meandre de l'Ebre que li dona nom i amb 3.340 habitants. Compta amb un pantà de 1940, una central hidroelèctrica i un polígon industrial químic, a més de les restes d'un castell medieval, un castell nou de les guerres carlines i l'església gòtica tardana de la Mare de Déu de l'Assumpció. Va ser un dels últims bastions de l'Exèrcit Popular de la República durant la Batalla de l'Ebre: a la matinada del 16 de novembre de 1938 les tropes del tinent coronel Manuel Tagüeña van creuar aquí el riu, posant fi a 115 dies de combats. A la riba esquerra, sengles monòlits recorden els caiguts i el Pont de Ferro, volat després de la retirada republicana. La vila acull també la Reserva Natural de Sebes.
Monument
Castell del segle XIX que domina la vila de Flix, a la Ribera d'Ebre. El lloc està documentat des del segle XII, quan el 1150 va ser conquerit per Ramon Berenguer IV, i al llarg de l'edat mitjana va passar per diferents senyors fins que Barcelona va comprar la baronia el 1398. La fortificació actual, el Castell Nou, es va construir el 1837 durant la primera guerra carlina sota el comandament de Ramon Cabrera: de planta irregular, amb tres torres circulars i murs atalussats, segueix el model de fortificació tipus Vauban. Ocupat per tropes liberals el 1875, va quedar després abandonat fins que entre 2009 i 2010 va ser restaurat, obra premiada el 2012 i el 2014. Avui es visita a través d'una passarel·la metàl·lica que dona accés a les torres.
Natura
La Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes i Meandre de Flix, a la Ribera d'Ebre (Tarragona), són dos espais fluvials declarats reserva natural el 1995. La zona de Sebes, de 204 hectàrees, se situa a la marge esquerra de l'Ebre, aigües amunt de l'embassament de Flix, i conserva un dels canyissars més extensos de Catalunya juntament amb un bosc de ribera gairebé intacte que creix a les illes fluvials; el meandre s'estén al llarg de gairebé cinc quilòmetres i inclou una antiga illa fluvial sota el castell de Flix. Des de 1999 compta amb un centre d'informació, el Mas del Director, i passarel·les de fusta que donen accés al canyissar i al bosc de ribera. Des de 2001 es duu a terme un projecte de reintroducció de la cigonya blanca.
Activitat
La festa major de Flix, a la Ribera d'Ebre (Tarragona), se celebra el 15 d'agost. Entre els seus actes destaca la festa del riu, amb una cursa de puntons (barques tradicionals) sobre l'Ebre, que dona a la celebració un caràcter propi lligat a l'ofici fluvial de la vila.
Monument
L'assut de Flix és un antic assut sobre el riu Ebre, d'origen sarraí i època medieval, construït en pedra, que travessava el riu en diagonal. Sobre el seu emplaçament es va construir una central hidroelèctrica inaugurada el 1948, en el mateix punt que després va quedar vinculat a l'antic complex electroquímic de la vila.
Natura
La Illa de Sapos forma part del meandre que el riu Ebre dibuixa al seu pas per Flix, a la Ribera d'Ebre, un espai recuperat ambientalment després de dècades d'activitat industrial. S'integra a la Reserva Natural de Sebes, declarada el 1995 amb 204 hectàrees, que reuneix la zona humida de Sebes i el propi meandre i és la segona zona humida en importància de Tarragona. Conserva un dels canyissars més extensos de Catalunya i un bosc de ribera gairebé intacte a les seves illes fluvials. Des de 2001 es desenvolupa un programa de reintroducció de la cigonya blanca, amb pasturatge de cavalls camarga per mantenir obert l'hàbitat, i disposa de passarel·les, punts d'observació i centres d'interpretació, entre ells Mas de Pitoia, dedicat al transport fluvial tradicional.
Natura
Gran meandre de l'Ebre situat aigües avall de l'embassament de Flix, un dels més pronunciats del riu, que forma part, juntament amb el meandre de Sebes i Riba-roja, d'un complex de zones humides de gairebé cinc quilòmetres que inclou una antiga illa fluvial sota el Castell de Flix, en part declarada reserva natural. La regulació del cabal fa que funcioni bona part de l'any gairebé com un meandre abandonat, amb fortes i sobtades oscil·lacions de nivell. Conserva comunitats de canyissar, tamarigar i alberedes en bon estat, i acull el mol·lusc Margaritifera auricularia, extingit a la resta d'Europa i supervivent només a l'Ebre. Entre la seva fauna destaquen el milà negre, el xoriguer, l'arpella vulgar, una colònia d'oreneta de ribera i una petita població de llúdriga.
Monument
Espai dedicat a la memòria industrial i natural de Flix i la Ribera d'Ebre.
Fita
El 1897, capital alemany de l'empresa Chemische Fabrik Electron va instal·lar al costat del meandre de l'Ebre la Sociedad Electroquímica de Flix, que aprofitava una antiga resclosa per produir, mitjançant una central hidroelèctrica pròpia, clorat de potassi, hipoclorit de calci i sulfur de sodi destinats en bona part a l'exportació. La planta va convertir un poble agrícola en una colònia industrial, la Colonia de la Fábrica, amb habitatges, escola i economat propis. El 1925 es va integrar en el consorci alemany IG Farben; intervinguda per l'Estat espanyol després de la derrota alemanya el 1945, el 1951 la va adquirir majoritàriament l'espanyola Cros, que va acabar absorbint-la el 1973 amb el nom d'Electroquímica de Flix.
Fita
Un segle d'abocaments de la fàbrica va deixar centenars de milers de tones de fangs amb metalls pesants i compostos organoclorats al fons de l'embassament. La seva extracció i confinament va ser una de les obres ambientals més grans del país.