Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Vallbona de les Monges

Què veure i què fer a Vallbona de les Monges (Urgell, Lleida): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Activitats · 2 Fites històriques

A quina distància del centre de Vallbona de les Monges és cada lloc

Castell de Montesquiu (Vallbona) 3,3 km
Castell de Rocallaura 5,3 km

Pobles a prop de Vallbona de les Monges

Què veure a els Omells de na Gaia 2,7 km · 4 llocs
Què veure a Nalec 4,7 km · 2 llocs
Què veure a Sant Martí de Riucorb 4,8 km · 4 llocs
Què veure a Maldà 5,1 km · 3 llocs
Què veure a Ciutadilla 6,1 km · 3 llocs
Què veure a Senan 6,1 km · 2 llocs
Què veure a Belianes 7,2 km · 3 llocs
Què veure a l'Espluga Calba 7,6 km · 3 llocs

Espanya › Catalunya › Lleida › Urgell › Vallbona de les Monges

Què veure i què fer a Vallbona de les Monges

Vallbona de les Monges
Poble
Vallbona de les Monges és una vila de l'Urgell, a Lleida, amb 223 habitants, situada al peu de la serra del Tallat, a la vall del riu Maldanell. Acull el monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallbona, fundat al segle XII per l'ermità Sant Ramon i el més important del seu gènere a Catalunya, que juntament amb els de Poblet i Santes Creus integra la Ruta del Cister. El poble va néixer d'una donació de terres al voltant del cenobi feta per l'abadessa Estefania de Piquer per eludir els acords del Concili de Trento, que prohibien els monestirs femenins fora muralla; el primer alcalde es va nomenar el 1573. El municipi inclou també els nuclis de Rocallaura i Montblanquet, i la seva economia continua lligada a l'oli i al vi.
Monestir de Santa Maria de Vallbona
Monument
Un dels tres grans monestirs cistercencs de Catalunya, junt amb Poblet i Santes Creus, habitat per monges des del segle XII. Va néixer d'una comunitat d'anacoretes fundada el 1153 per Ramon de Vallbona sota la regla de sant Benet, que el 1175 es va acollir a l'observança del Cister; la seva primera abadessa, Oria Ramírez, va arribar des del monestir navarrès de Tulebras. Construït entre els segles XII i XIV, combina l'estil romànic amb una part gòtica, i va ser declarat Monumento Nacional (antiga figura de protecció del patrimoni espanyol, precursora de l'actual BIC) el 1931. Va atreure aviat dames de la noblesa catalana i va rebre el favor de la Corona, amb visites d'Alfons II el Cast i Jaume I el Conqueridor, que en van patrocinar la construcció. Va arribar a albergar fins a 150 religioses i va donar origen a la baronia de Vallbona.
Castell de Montesquiu (Vallbona)
Monument
Restes del castell de Montesquiu, al terme de Vallbona de les Monges, situades en un turó a uns tres quilòmetres de la vila, en direcció a Rocallaura, avui cobert de pinar i matoll entre el qual sobresurten fragments de murs de pedra, un d'ells amb una arcada tapiada. Conegut en origen com a castell de Colobrer, el 1164 va quedar sota la guarda del monestir de Santa Maria de Vallbona, i el 1219 Dolça de Passanant el va donar, amb la seva jurisdicció, a l'abadessa Ermessenda de Vallbona. Al segle XVI, els habitants de Montesquiu van repoblar la nova vila de Vallbona i el lloc va quedar despoblat; entre finals del segle XVIII i 1850, durant la construcció de la nova parròquia de Vallbona, les ruïnes del castell i de l'antiga església de Montesquiu es van fer servir com a pedrera.
Castell de Rocallaura
Monument
Restes del castell de Rocallaura, al terme de Vallbona de les Monges, del qual avui no en queda cap rastre. Rocallaura és un poble situat a 649 metres d'altitud, al capdamunt d'un turó al peu de la riera de Maldanell, al nord de la serra del Tallat, a prop del límit amb la Conca de Barberà; va pertànyer a les abadesses de Santa Maria de Vallbona i va tenir ajuntament propi entre les dècades de 1920 i 1970, any en què va tornar a integrar-se a Vallbona de les Monges. De l'església del poble, dedicada a Sant Llorenç, depèn el santuari del Tallat.
Festa Major de Vallbona de les Monges
Activitat
La Festa Major de Vallbona de les Monges, en honor als patrons Sant Cosme i Sant Damià, se celebra el tercer cap de setmana de setembre (el 2025, del 19 al 21), amb missa a l'església del monestir cistercenc, sardanes i actes populars.
Sepultura de Violant d'Hongria
Fita
Violant d'Hongria, princesa de la casa reial hongaresa nascuda cap al 1216 a Esztergom, es va casar el 1235 a la catedral de Barcelona amb Jaume I el Conqueridor, del qual va ser la segona esposa i una de les seves conselleres més influents: va intervenir en acords com el tractat d'Almirra amb Castella i en les capitulacions per a la rendició de València, ciutat on va entrar triomfalment amb el rei el 1238. Dels nou o deu fills que va tenir el matrimoni destaquen Pere el Gran, futur rei d'Aragó, i Jaume II, futur rei de Mallorca. Violant va morir a Osca el 12 d'octubre de 1251 i va triar com a lloc d'enterrament el monestir cistercenc de Vallbona, on va ser sepultada aquell mateix any al costat de la seva filla, la infanta Violant d'Aragó.
El poble nascut del concili de Trento
Fita
Un decret derivat del concili de Trento va prohibir el 1573 els monestirs femenins aïllats. Per complir-lo es va ordenar formar un nucli de població al voltant del cenobi, i d'aquella obligació va néixer la vila que avui envolta el monestir.