Poble
Espot és una vila del Pallars Sobirà, a la vall del seu nom, a l'est del riu Noguera Pallaresa, i una de les portes d'accés al parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici; dins el seu terme s'alça el massís dels Encantats. Citada ja en documents de l'any 839, va pertànyer des de finals del segle XV als ducs de Cardona i als marquesos de Pallars. Compta amb 377 habitants, i la seva economia gira avui entorn del turisme, amb l'estació d'esquí d'Espot Esquí i un creixent turisme rural. L'església parroquial, dedicada a Santa Leocàdia, és un petit edifici de planta única amb torre campanar quadrada; es conserven també les restes de la Torre dels Moros, antiga torre circular de defensa.
Monument
Torre de guaita dels segles XII-XIII, de planta circular (7,3 m de diàmetre, 8,7 m al talús inferior) que conserva 13,5 m d'alçada, amb porta a 5,5 m orientada a l'est, arc de mig punt i fins a nou sagetes defensives. Tot i que la vall d'Espot té senyoriu documentat des de 1066, la torre no apareix en cap registre escrit; es creu depenent del proper castell de Llort. Bé Cultural d'Interès Nacional.
Monument
Torre circular de maçoneria de pissarra sense treballar sobre base rocosa elevada, de la qual avui només es conserven els murs fins a l'alçada d'un pis. Formava part de la xarxa defensiva que protegia l'entrada sud de la Vall d'Àneu, probablement subsidiària del castell de Llort, en comunicació amb el castell d'Escaló i una torre de Burgo, vigilant el pas del Noguera Pallaresa. Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN 832-MH).
Monument
Castell documentat des de cap al 950 («castro de Leort» cap al 1079), d'arquitectura popular, en un turó rocós que va arribar a ocupar més de 2.500 m². Formava part de la línia defensiva d'entrada a la Vall d'Àneu; va passar dels comtes de Pallars a la corona com a càstig, va ser disputat en la invasió de 1294 i el 1349 es va concedir a la família Comenge. Avui es conserva una torre força sencera i restes del que va poder ser la residència principal. Bé Cultural d'Interès Nacional.
Natura
El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, creat el 1955 al Pirineu lleidatà, és l'únic declarat parc nacional a Catalunya. Es reparteix entre les comarques del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran, amb Espot i la Vall de Boí com a principals portes d'accés. Té dos vessants: l'oriental, de clima continental, regat per afluents del Noguera Pallaresa que alimenten l'estany de Sant Maurici, als peus dels Encantats; i l'occidental, de clima atlàntic d'alta muntanya, banyat pels afluents del Noguera Ribagorçana. Amb prop de dos-cents llacs d'origen glacial i cims que superen els 3.000 metres, rep més de 500.000 visitants a l'any.
Activitat
Festa major d'Espot, porta d'entrada al Parc Nacional d'Aigüestortes.
Natura
El vessant oriental del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al Pallars Sobirà, s'estén per la vall del riu Escrita fins a l'estany de Sant Maurici, envoltat de cims com el massís de Besiberri i els circs de Colomers i Saboredo. El parc, cinquè declarat a Espanya el 1955, protegeix unes 220 espècies de vertebrats —entre elles el gall fer, l'àguila daurada, el trencalòs i l'isard pirinenc— i compta amb prop de vuitanta estanys d'origen glacial. Des d'Espot es pot accedir amb taxi tot terreny fins al pla d'Aigüestortes i l'estany de Sant Maurici, on es troba el refugi Ernest Mallafré, punt de partida habitual d'excursions per aquesta zona del parc.
Natura
Conjunt d'estanys d'alta muntanya prop d'Espot, dins el Parc Nacional d'Aigüestortes.
Fita
El 21 d'octubre de 1955 es va declarar el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el segon dels Pirineus després del d'Ordesa i l'únic de Catalunya, repartit entre les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà —on hi ha Espot, una de les seves portes d'entrada—, la Vall d'Aran i el Pallars Jussà. Amb 41.852 hectàrees és avui el tercer espai protegit més gran de Catalunya i el cinquè parc nacional d'Espanya; el seu relleu abrupte, de valls en U, circs glacials i llacs, és herència de l'erosió dels glaceres quaternàries. La declaració va frenar nous aprofitaments hidroelèctrics en unes valls ja molt transformades. Alberga espècies amenaçades com el trencalòs o el gall fer, i el visiten cada any diversos centenars de milers de persones.