Poble
Artesa de Segre és una vila de la comarca de la Noguera, a la província de Lleida, amb 3.559 habitants (INE 2025) i un terme extens format per la incorporació successiva de nombrosos antics municipis i nuclis, Alentorn, Montmagastre, Vernet, Tudela del Segre i altres, entre 1857 i 1975, cosa que explica l'extraordinari nombre de castells termenats que conserva i la varietat de festes locals que encara celebra cada nucli per separat. Al seu terme es troba el conjunt d'art rupestre d'Antona, descobert el 1976, amb pintures esquemàtiques de color vermell d'uns 6.500 anys d'antiguitat, del mateix tipus que les d'Alòs de Balaguer o el Cogul, declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1998. És també seu de la Fira del Montsec.
Monument
Castell d'origen musulmà, avui conegut popularment com «el Castellot», del qual només en queden vestigis dalt del Turó de Sant Jordi; tenia tres torres, que van inspirar l'escut actual del municipi. Entre 1018 i 1026 el comte Ramon Berenguer I el va cedir a Ermengol II d'Urgell.
Monument
La Granja d'Artesa de Segre és un edifici plateresc del segle XVI, aixecat el 1548 pels monjos de Montserrat, que dominaven la vila des de 1510, com a residència de l'abat en les seves visites i seu de la recaptació d'impostos; se la coneixia com la Casa Nova. És un edifici aïllat de planta quadrangular, amb pati d'accés i pati central, que conserva de la seva fàbrica original la gran portalada adovellada de la façana principal i tres balconades plateresques avui desaparegudes, de les quals només en resten les petjades al mur. Després de la desamortització de 1835 va passar a mans privades, i el 1902 la va adquirir la família Maluquer, que hi va residir fins que el 1960, malgrat la seva declaració com a bé d'interès nacional el 1949, la va vendre per a una remodelació; va quedar convertida en habitatges de lloguer.
Monument
El castell de la Vall d'Ariet s'alça al nucli despoblat del mateix nom, al nord del terme d'Artesa de Segre, al vessant oriental de la serra de Sant Mamet. Va pertànyer a la família Meià. La Vall d'Ariet fou municipi independent fins a mitjan segle XIX, quan es va integrar a Baldomar, agregat a Artesa de Segre el 1926. Al costat del castell es conserva també l'església romànica de Sant Bartomeu.
Monument
El castell de Comiols, al terme d'Artesa de Segre (Noguera), està declarat bé cultural d'interès nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni). Es va aixecar per controlar el poble, el seu terme i el pas del coll de Comiols, i enllaçar amb els castells de la plana del Segre, a partir del de Montmagastre. De la fortificació es conserva el nivell inferior de la torre major, de planta circular, de 5 a 6 metres d'alçada, amb 4,2 metres de diàmetre intern i murs d'1,6 metres de gruix, cobert per una cúpula de lloses disposades en cercles. Els murs combinen carreus petits i altres una mica més grans, ben alineats i units amb morter de calç; al nivell principal s'obrien dues espitlleres. Cap al segle XI la torre tindria una alçada dues o tres vegades superior a l'actual.
Monument
Conjunt format pel castell i l'església de Sant Miquel de Montmagastre, al terme d'Artesa de Segre, documentat des de l'any 1003 i conquerit cap al 1015-1016 durant la Reconquesta. Va exercir un paper destacat en la formació del comtat d'Urgell; Arnau Mir de Tost el va llegar el 1071 i més tard va passar a la família Cabrera. Avui només en resten ruïnes: els fonaments, un aljub i l'església de Sant Miquel, d'estil romànic, amb un esvelt campanar i un absis de notable alçada. Als seus murs interiors es conserven grafits medievals que representen un guantellet de malla, una àguila, una llança i una corona. Diversos punts del conjunt presenten risc d'esfondrament, tot i que el campanar i l'absis segueixen drets.
Monument
Restes del castell de Vilves, al nucli del mateix nom del municipi d'Artesa de Segre, situat a l'esquerra del riu Segre, al costat del canal d'Urgell. De l'antic castell, avui dins d'una propietat privada, només es conserva la torre, de planta gairebé quadrada i uns 10 metres d'alçada després de ser retallada a principis del segle XX, visible des del carrer. Va pertànyer al vescomtat d'Àger com a fortalesa depenent del castell d'Artesa; el 1131 el vescomte Guerau II de Cabrera el va deixar en herència al seu fill juntament amb els castells de Comiols, Collfred i Anya. El 1532 el monestir de Montserrat va comprar Vilves i Collfred, i en va mantenir el domini fins al segle XIX; Vilves fou municipi independent fins a mitjan aquesta centúria, quan es va integrar a Artesa.
Monument
Castell termenat del municipi d'Artesa de Segre que coronava el nucli de Tudela de Segre, al vessant esquerre del riu Senill; l'edifici actual es va aixecar sobre l'antiga fortalesa medieval seguint un model barroc, aprofitant els carreus dels murs anteriors. Tudela està documentada des de 1092 i el castell va pertànyer als vescomtes d'Àger; al llarg dels segles XII i XIII va passar pels Cervelló, entre ells Guerau Alemany de Cervelló, i més tard pels senyors d'Olmar i per Francesc Gilabert i d'Alentorn, diputat de la Generalitat de Catalunya. A començaments del segle XIX era del marquès de Barberà. Durant la Guerra Civil va servir d'escola militar i centre de control de les forces republicanes, de l'etapa de la qual es conserven dibuixos a les seves parets interiors.
Monument
Castell del municipi d'Artesa de Segre situat al Puig de Grialó, un petit turó a l'extrem de l'altiplà de la Força des del qual es domina el poble de Colldelrat i la vall del Segre; al costat de les seves restes s'aixeca l'església de Sant Miquel de Grialó. Es documenta per primera vegada el 1039, en l'acta de venda del castell d'Artesa, i formava part del terme del castell de Montmagastre, del qual actuava com a fortalesa secundària per avisar de moviments de tropes. Es conserven restes d'una torre de planta quadrada d'uns nou metres d'alçada, construïda amb grans carreus escairats, així com dos aljubs excavats a la roca; per les seves característiques s'ha datat la fortificació als segles XIII o XIV.
Monument
El castell de Seró, avui transformat en casal, s'alça al poble de Seró, dins del terme d'Artesa de Segre, prop del barranc del riu Senill. Està documentat des del segle XII: el 1172 apareix esmentat en el testament de Ramon Bernat de Seró, que va deixar la meitat del castell en usdefruit a la seva vídua i, en morir aquesta, la totalitat al seu fill Ponç. El castell va donar nom a un llinatge, els Seró, present a la conquesta de Balaguer el 1091 al costat del comte Ermengol IV d'Urgell.
Monument
Collfred és una entitat de població del municipi d'Artesa de Segre (Noguera), situada al peu del puig de Grialó, a la riba esquerra del riu Segre, a l'extrem est del terme; fou municipi independent fins a mitjan segle XIX. El castell de Collfred està documentat des del segle XIII i va pertànyer a la senyoria dels Rubió; al seu costat s'aixeca l'església parroquial de Sant Martí, d'estil romànic i una sola nau.
Monument
El castell de Castelló de Meià, declarat bé cultural d'interès nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni), s'alça al terme d'Artesa de Segre, dalt d'una penya que separa la vall de Vilanova de Meià de la de la Vall d'Ariet, controlant el pas entre totes dues. Fou patrimoni de la família Meià des de com a mínim 1080 i va passar, per herència i permuta, als Cervera-Meià, a Pere II d'Aierbe i finalment a la corona el 1312; el 1426 el rei Alfons IV el va vendre, juntament amb Vilanova de Meià i els castells d'Ariet i la Fabregada, al capítol de la Seu d'Urgell, sota el domini del qual va quedar fins al segle XIX. De la fortificació, d'uns 30 per 20 metres, es conserven restes de la muralla, sobretot on es trobava l'església de Sant Martí, i d'una torre circular al centre de l'esplanada.
Activitat
Fira centenària de Sant Bartomeu, també coneguda com la Fira del Meló, que se celebra el penúltim cap de setmana d'agost a Artesa de Segre. Va prendre el seu segon nom perquè el meló va ser durant molt de temps el seu producte protagonista, tot i que ha perdut pes a mesura que ha baixat el conreu d'aquesta fruita a la comarca. Avui reuneix mostres de productes agrícoles i ramaders, exposició de vehicles i degustacions de producte local, juntament amb les activitats esportives, musicals i de cultura popular pròpies d'una festa major.
Activitat
Certamen d'estiu que reuneix a Artesa de Segre productors de meló i cellers de l'entorn del Montsec i el Segre mitjà. Inclou degustacions, venda directa i activitats al voltant dels conreus de regadiu de la comarca.