Poble
Coll de Nargó és una vila de la comarca de l'Alt Urgell, a la província de Lleida, a la dreta del riu Segre, al costat de l'embassament d'Oliana. Té uns 585 habitants i inclou els nuclis de Gabarra, Les Masies, Montanissell, Sellent i Valldarques. Documentat des del 988, va pertànyer al comtat d'Urgell; el 1097 el comte Ermengol V va donar els seus castells i viles al senyor de Caboet. Conserva diverses esglésies romàniques: la parroquial, dedicada a San Clemente; la de San Climent, al costat del cementiri; i a Montanissell, la de Sant Joan, amb façana d'arcades llombardes. Viu de l'agricultura, la ramaderia bovina i els recursos forestals, entre ells els rovellons i les tòfones. És coneguda a més pels jaciments d'ous de dinosaure i les pintures rupestres del Solà de l'Ànima.
Monument
Església preromànica situada vora el cementiri de Coll de Nargó, a l'Alt Urgell, prop de la carretera d'Isona. L'edifici actual, d'una sola nau amb volta de canó, es va aixecar a finals del segle XI o principis del XII sobre una construcció anterior, de la qual es conserven la planta del costat sud i el campanar, d'origen preromànic i no anterior al segle X, amb finestres de ferradura a les seves cares. L'absis llueix arqueries cegues i el conjunt es completa amb una portalada a ponent i un segon accés a migdia. Declarada Monumento Nacional Histórico-Artístico (antiga figura de protecció del patrimoni històric i artístic) el 1946 gràcies a les gestions de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, va ser restaurada el 1929. Durant la Guerra Civil va servir de polvorí de l'exèrcit republicà i, malgrat els bombardeigs propers, no va patir desperfectes.
Monument
Restes d'una fortalesa, documentada des de l'any 966, en un turó al sud de Montanissell que domina la vall de les Culles i el riu Fontanet; se'n conserva part d'una torre. L'església del castell, avui gòtica, es va alçar sobre una altra d'anterior, romànica o preromànica. Bé Cultural d'Interès Nacional.
Monument
L'element més important conservat és una torre circular d'uns 12 metres d'alçada i 630 cm de diàmetre exterior, amb murs de fins a 210 cm de gruix a la planta baixa. El castell, documentat des de 1023, va ser domini del bisbe d'Urgell i s'alça sobre un penyal a 931 metres d'altitud, a la vall de Valldarques, una clotada del vessant nord de la serra d'Aubenç caracteritzada per la doble cinglera que forma el riu a banda i banda. El petit nucli que n'ha pres el nom, avui amb tot just 17 habitants i molt disseminat, conserva també vora la torre l'església de Sant Romà. Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Monument
El nucli antic de Coll de Nargó, alçat sobre roca, va ser un poble emmurallat en què les pròpies cases feien de muralla; es conserven restes del mur i l'arrencada d'un arc d'un dels portals que tancaven la vila medieval.
Curiositat
El Solà de l'Ànima és un conjunt de tres abrics rocosos, catalogats com a Solà de l'Ànima I, II i III, situats entre les capçaleres dels barrancs de Grases i de Vilarenc, al terme de Coll de Nargó, comarca de l'Alt Urgell. Conserven pintures rupestres esquemàtiques datables a l'edat del bronze, entre els anys 1800 i 650 abans de Crist. El conjunt figura com a bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) al catàleg de béns de la comarca.
Curiositat
Un dels jaciments d'ous de dinosaure més importants d'Europa, amb nius fossilitzats al terme de Coll de Nargó (Alt Urgell, Lleida). La comunitat científica el considera un dels tres jaciments d'aquest tipus més rellevants del món. Les restes, trobades pels geòlegs locals Josep Peralba i Joan Escuer, corresponen al límit Cretaci-Terciari, fa uns 65 milions d'anys; les investigacions van començar el 1985 i a finals dels anys noranta es va fundar l'associació ADAU per a la seva protecció. El jaciment es pot visitar al Mirador del Cretaci, on s'observen petjades i restes de vegetació de l'època.
Activitat
La festa major de Coll de Nargó se celebra en una vila coneguda pels seus jaciments d'ous de dinosaure, dels més importants d'Europa, i pel museu dels Raiers, instal·lat des de 1998 a la capella del Roser i dedicat a l'ofici de baixar troncs pel Segre fins a l'última empalomada, el 1932.
Monument
Instal·lat des de 1998 a la capella del Roser de Coll de Nargó, a l'Alt Urgell —la verge de la qual és la patrona dels raiers—, aquest museu explica l'ofici de baixar troncs pel riu Segre en una època sense camions i sense embassaments que regulessin el cabal, quan els mateixos troncs, units en rais, servien d'embarcació en una feina dura i perillosa. Reuneix estris i imatges d'aquest ofici, que juntament amb el del Pont de Claverol, al Pallars Jussà, va ser un dels dos nuclis més importants de raiers de Catalunya. L'última almadia va baixar des de Nargó pel Segre el 1932, i des de llavors cada estiu es recorda amb un descens de rais, normalment el segon dissabte d'agost des de 2008. Forma part de la Ruta dels oficis d'ahir del Consell Comarcal de l'Alt Urgell.
Activitat
Fira de tardor dedicada al rovelló, el bolet més buscat a les pinedes del Prepirineu de Lleida. Reuneix venda de producte, exposició micològica i menús de temporada als restaurants del poble, en plena campanya de recollida.