Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Sant Gregori

Què veure i què fer a Sant Gregori (Gironès, Girona): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments · 1 Natura

A quina distància del centre de Sant Gregori és cada lloc

Sant Bartomeu de Segalars 1,5 km
Castell de Cartellà 2,3 km

Pobles a prop de Sant Gregori

Què veure a Salt 2,8 km · 7 llocs
Què veure a Bescanó 3,3 km · 5 llocs
Què veure a Girona 4,8 km · 53 llocs
Què veure a Vilablareix 5 km · 2 llocs
Què veure a Canet d'Adri 5,2 km · 5 llocs
Què veure a Aiguaviva 5,6 km · 3 llocs
Què veure a Sarrià de Ter 6,4 km · 3 llocs
Què veure a Fornells de la Selva 7,4 km · 2 llocs

Espanya › Catalunya › Girona › Gironès › Sant Gregori

Què veure i què fer a Sant Gregori

Sant Gregori
Poble
Sant Gregori és el primer municipi de la Vall de Llémena venint de Girona, al Gironès, amb un paisatge agrícola i forestal esquitxat de castells en ruïnes, masies fortificades i ermites. El seu terme reuneix set nuclis, entre ells Constantins, Cartellà, Sant Medir i Domeny, a més del mateix Sant Gregori; el 1975 es va segregar la part més propera a Girona, que va donar lloc als barris de Taialà i Germans Sàbat de la capital. Al cim del Puig de Sant Grau, avui mirador natural, hi ha indicis d'un poblat ibèric dels segles III i II a. C. Conserva els castells de Sant Gregori i de Cartellà. Durant la Guerra Civil va perdre temporalment el seu nom pel de Tudela de Ter. Viu de l'agricultura, la ramaderia i l'explotació forestal, i té avui 4.191 habitants.
Castell de Cartellà
Monument
El castell de Cartellà s'alça al poble de Cartellà, un nucli del municipi de Sant Gregori (Gironès) situat a la Vall del Llémena, a uns cinc quilòmetres de la capital municipal, travessat pel riu Gàrrep i envoltat de masies, camps i boscos. Documentat des del segle XII i ampliat als segles XIII i XIV fins a convertir-se en una fortalesa gòtica adaptada a les armes de foc al XV, va pertànyer als llinatges Cartellà, Xetmar i Milany. És, juntament amb l'església parroquial de Sant Feliu de Cartellà, un dels elements de més interès cultural i arquitectònic d'aquest petit nucli, que va ser entitat local independent fins al 1846, quan es va agregar a Sant Gregori.
Castell de Tudela i capella de Sant Grau
Monument
Restes d'una fortificació dels segles X-XI dalt del Puig de Sant Grau, al costat de la capella homònima documentada des del 1548, en un punt amb àmplies vistes sobre la Vall de Llémena.
Sant Medir de Cartellà
Monument
Església de Sant Medir, al nucli de Cartellà (municipi de Sant Gregori, Gironès), d'estil romànic, amb fàbrica original del segle XI, refeta o substituïda més tard per una de romànic llombard que va anar patint variacions al llarg dels segles. La fàbrica, de nau única amb absis i volta de canó, es va completar després amb una segona nau paral·lela i capelles laterals; conserva l'absis romànic i un cos cilíndric de carreus ben tallats que allotja una escala de cargol d'accés al campanar de planta quadrada, a més d'una decoració d'arcuacions llombardes. Va patir importants reformes o ampliacions al segle XVIII i des de 1980 és seu d'una comunitat de monges cistercenques.
Sant Bartomeu de Segalars
Monument
La capella de Sant Bartomeu de Segalars, d'origen romànic (segles XII-XIII) i situada a la vora del riu Ter al terme de Sant Gregori, està documentada des de 1401 —quan ja comptava amb una confraria i un capellà beneficiat— i catalogada com a bé cultural d'interès local. El culte i el benefici es van mantenir documentats fins a 1732. És un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó apuntada, reforçada per dos arcs torals del mateix perfil, rematat a llevant per un absis semicircular amb una finestra de doble esqueixada. La façana oest va ser reformada amb una nova porta, dues finestres i un porxo afegit, i es va reforçar el lateral de la nau amb contraforts; els murs estan arrebossats per dins i revocats sense ornamentació a l'exterior.
Jaciment arqueològic de Sant Gregori
Natura
Jaciment prehistòric amb abrics rocosos ocupats per grups humans; al Pla de la Joheria s'hi van trobar restes neandertals i prop de 2.000 estris de pedra d'un assentament d'uns 300.000 anys d'antiguitat.