Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Verges

Què veure i què fer a Verges (Baix Empordà, Girona): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Activitats

A quina distància del centre de Verges és cada lloc

Sant Julià de Verges 50 m
Sant Pere de la Vall 3 km

Pobles a prop de Verges

Què veure a La Tallada d'Empordà 2,4 km · 5 llocs
Què veure a Ultramort 2,8 km · 3 llocs
Què veure a Jafre 3,2 km · 2 llocs
Què veure a Serra de Daró 4,2 km · 3 llocs
Què veure a Parlavà 4,4 km · 3 llocs
Què veure a Foixà 4,5 km · 4 llocs
Què veure a Bellcaire d'Empordà 4,7 km · 3 llocs
Què veure a Ullà 5,3 km · 2 llocs

Espanya › Catalunya › Girona › Baix Empordà › Verges

Què veure i què fer a Verges

Verges
Poble
Verges és una vila del Baix Empordà, a la riba esquerra del riu Ter, famosa a tot Catalunya per la seva Processó de la Dansa de la Mort en Setmana Santa. El seu nom prové del llatí Virigines, 'verges', documentat ja el 1019 i el 1225. En època medieval es van construir les muralles i el castell del poble, dels quals avui es conserven alguns trams i torres de defensa; el castell, declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), va donar pas a finals del segle XIX a un nou edifici que avui acull la Casa de la Vila. L'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa combina un absis i mitja nau romànics dels segles XII-XIII amb capelles neogòtiques i un campanar neoclàssic del XIX. La seva població ha oscil·lat entre 1000 i 1200 habitants des de mitjan segle XIX.
Castell i recinte fortificat de Verges
Monument
Recinte fortificat medieval de Verges (Baix Empordà), declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni), construït entre els segles XIII i XIV, amb una torre circular de construcció posterior, dels segles XV-XVI. La vila va ser possessió del comtat d'Empúries i es va emmurallar aviat per la seva importància com a baluard davant les pretensions del bisbat de Girona i dels comtes-reis de Barcelona; ja el 1078 consta documentalment un vescomte de Verges. El 1385 les hosts reials van setiar la vila, refugi de mercenaris al servei del comte d'Empúries, que va acabar rendint-se al rei; durant la guerra de la Generalitat contra Joan II, el castell va ser pres pels partidaris reials el 1466 i el 1471, i la seva artilleria va enderrocar dues de les seves torres defensives.
Processó de la Dansa de la Mort de Verges
Activitat
Cèlebre processó de Setmana Santa en què, durant la matinada del Dijous al Divendres Sant, cinc esquelets ballen pels carrers de Verges al ritme d'un tambor, dins de l'escenificació de la Passió de Jesucrist que recorre el poble. La dansa, recuperada a la localitat el 1666, enfonsa les seves arrels en les danses de la mort medievals, comunes a tota l'Europa occidental de l'època però avui desaparegudes a la resta de Catalunya, on van arribar a representar-se en llocs com Ripoll, Beget, Cadaqués o Perpinyà. Es creu que la seva inclusió dins del seguici de la processó, i no com a acte aïllat, és el que ha permès la seva continuïtat fins avui, un cas únic de pervivència. Tant la dansa com el conjunt de la processó estan declarats festa tradicional d'interès nacional.
Sant Pere de la Vall
Monument
Sant Pere de la Vall és una església del municipi de Verges (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un petit edifici de planta rectangular, d'una sola nau amb absis semicircular i coberta de teula a dues vessants, construït en pedra amb contraforts als extrems dels murs laterals; a la façana principal s'obre la portada d'arc de mig punt, amb dovelles ben tallades i guardapols superior. Forma un conjunt arquitectònic unitari juntament amb la masia fortificada de Can Rei i l'edifici de la rectoria. És una església romànica de tipologia rural, del segle XI, amb remodelacions posteriors; es creu que en el seu dia va ser la parròquia del terme de Verges. Als murs interiors conserva decoració pictòrica del segle XIX.
Sant Julià de Verges
Monument
Parroquial de Verges, a la plaça de la Vila, dedicada a sant Julià i santa Basilissa: conserva un nucli romànic dels segles XII-XIII amb absis semicircular i volta apuntada, ampliat amb capelles laterals als segles XVII i XVIII i rematat per un campanar octogonal neogòtic aixecat al segle XX.