Quadern de bitàcola · 2 indrets

Què veure i què fer a Terrades

Què veure i què fer a Terrades (Alt Empordà, Girona): 2 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments

A quina distància del centre de Terrades és cada lloc

Santuari de la Mare de Déu de la Salut 2,2 km

Pobles a prop de Terrades

Què veure a Boadella d'Empordà 2,5 km · 1 lloc
Què veure a Boadella i les Escaules 2,6 km · 4 llocs
Què veure a Sant Llorenç de la Muga 4,3 km · 4 llocs
Què veure a Cistella 4,8 km · 2 llocs
Què veure a Biure 5,4 km · 1 lloc
Què veure a Darnius 5,9 km · 3 llocs
Què veure a Llers 6,2 km · 3 llocs
Què veure a Lladó 7,3 km · 1 lloc

Espanya › Catalunya › Girona › Alt Empordà › Terrades

Què veure i què fer a Terrades

Terrades
Poble
Terrades és un poble de l'Alt Empordà situat entre Llers i Sant Llorenç de la Muga, a 11 km de Figueres, a les Fragues d'Empordà, entre la plana i la Garrotxa, envoltat de muntanyes a les conques dels rius Rissec i Muga. Viu de l'agricultura de secà i regadiu, i és cèlebre per les seves cireres, amb una Fira-Mercat que se celebra des de 1996 el primer diumenge de juny; la seva floració, a mitjan o final d'abril, atreu fins i tot la colònia japonesa de la zona per celebrar el hanami. El nucli, de cases de pedra dels segles XVI i XVII, conserva el santuari de la Mare de Déu de la Salut, del XVII, i la parroquial de Santa Cecília, construïda el 1954 sobre una altra de romànica del XII, a més dels Gorgs de la Muga, on banyar-se a l'estiu. Té 337 habitants (INE 2025).
Santuari de la Mare de Déu de la Salut
Monument
Santuari marià situat al vessant nord-est de la muntanya de Santa Magdalena, al costat de la carretera que uneix Terrades amb Agullana, en un conjunt format per l'església i els edificis de l'antiga hostatgeria. L'origen es remunta al segle XVII, quan es va aixecar sobre les ruïnes del Mas Cadira; en una capella lateral es conserva el sepulcre de Felip Olivet, fundador i primer ermità del santuari. El temple, de façana neoromànica i interior neogòtic, té tres naus amb absis semicircular; dues portes al costat de l'absis porten gravades les dates de 1686 i 1679. La façana principal, rematada amb una gran rosassa, llueix la inscripció llatina «Salus infirmorum, ora pro nobis» i la data de 1887, any en què es va concloure aquesta part de l'edifici.