Poble
Espolla és un poble vinícola de 398 habitants (INE 2025) al peu de la serra de l'Albera, a l'Alt Empordà, dins del Paratge Natural d'Interès Nacional del mateix nom, amb la major concentració de dòlmens i menhirs de la comarca, entre ells un situat a la mateixa plaça del poble. La seva font de riquesa és la ramaderia i, sobretot, el conreu de la vinya, amb cellers de la DO Empordà oberts a la visita, entre ells la cooperativa vinícola més antiga de la comarca. Al seu nucli antic, de carrers estrets al voltant de l'església parroquial de Sant Jaume, del segle XVIII, s'aixequen també el castell medieval i Cal Marquès, una casa fortificada dels segles XIV-XV. Al seu terme es conserven a més diverses ermites preromàniques, com la de Sant Martí de Baussitges.
Natura
Dolmen megalític construït entre el 2700 i el 2500 aC, un dels nombrosos que es conserven al terme d'Espolla, a l'Alt Empordà, no gaire lluny del límit amb Sant Climent Sescebes. Situat en un turó de 150 metres amb àmplies vistes sobre la plana empordanesa, és un sepulcre de corredor amb la cambra poligonal orientada al sud-est, de 2,50 metres de llarg per 2 d'alt, construït enterament en granit. Ja servia com a fita el 1110; el 1866 el va visitar un erudit francès i el 1879 el va donar a conèixer el mestre d'Espolla Antoni Balmanya. Excavat per primera vegada el 1920 per Lluís Pericot i Pere Bosch Gimpera, que hi van trobar un punyal de sílex a la cambra, va ser restaurat a finals del segle XX pel GESEART per consolidar-ne les parts més deteriorades.
Natura
Cim de 992 m a la serra de l'Albera, conegut també com a Pic o Puig de Sallfort, envoltat de boscos de sureres centenàries i punt de partida de diverses rutes de senderisme, entre elles el GR-10, que ascendeix des del Coll de Banyuls. Marca la frontera entre Espanya i França, en un terme compartit per Espolla, Argelers i Banyuls de la Marenda.
Natura
Ampli coll de la serra de l'Albera que serveix de pas natural entre la Catalunya Nord i l'Alt Empordà, envoltat de boscos i pastures de muntanya. Situat a 357 metres entre els termes de Rabós i Banyuls de la Marenda, al Rosselló francès, és un dels tres únics passos de carretera dels Pirineus en el seu extrem oriental, i s'hi accedeix des d'Espolla o des de Rabós. Anomenat antigament Coll d'Espills, va ser una de les vies que unien la Catalunya del Sud amb la del Nord des d'època visigoda, quan el va utilitzar el rei Wamba per travessar l'Albera camí de la Septimània. Al veí Coll del Pastor Mort, per on passa avui la carretera asfaltada, hi ha un monument a la crida del general De Gaulle per l'alliberament de França i diversos rètols sobre la guerra civil espanyola.
Natura
Fageda situada al vessant nord de la serra de l'Albera, sota el Puig Neulós, que ofereix un espectacle de colors a la tardor.
Natura
Petita bassa d'aigües temporals d'uns 20 metres de diàmetre, envoltada de sureda, situada entre els relleus rocosos coneguts com els castellars, dins del recinte militar de Sant Climent Sescebes i de difícil accés. Hi destaca la comunitat de creixenars amb gliceria i gespes d'isoets, i la seva altitud, més elevada que la d'altres zones humides de l'Albera, afavoreix la presència de la rara falguera Ophioglossum azoricum. Malgrat la seva reduïda mida, és l'únic lloc de Catalunya on s'ha trobat el ranuncle Ranunculus nodiflorus, la qual cosa la converteix, com a bassa temporal mediterrània, en un hàbitat d'interès prioritari. Forma part de l'espai de la Xarxa Natura 2000 L'Albera i es troba en molt bon estat de conservació.
Activitat
El Centre BTT Salines-Bassegoda és una xarxa de 33 rutes de bicicleta de muntanya que suma 600 quilòmetres de senders senyalitzats i cobreix 17 municipis de l'interior de l'Alt Empordà, amb diversos punts d'acollida i nivells de dificultat. El gestiona el Consorci Salines-Bassegoda, constituït el setembre de 2007 per la Diputació de Girona i els ajuntaments de la zona amb l'objectiu de preservar i revaloritzar el patrimoni paisatgístic, cultural i ambiental de la comarca, i de promoure un desenvolupament turístic sostenible.
Activitat
La Fira de l'Oli i l'Olivera d'Espolla, a l'Alt Empordà (Girona), és la primera fira de l'any a la comarca: se celebra pels carrers del poble el diumenge següent a la festivitat de Sant Sebastià, el 20 de gener, i està dedicada a l'oli amb denominació d'origen protegida Empordà. La cooperativa local comercialitza la seva producció sota la marca Formentals. La fira inclou tastos i visites a molins i oliverars del terme.
Activitat
Denominació d'origen protegida que abasta olivars de l'Alt Empordà; alguns molins de la zona, com els d'Espolla, obren les portes per mostrar el procés d'elaboració de l'oli.
Natura
Pedra dreta prehistòrica que forma part de la important concentració de menhirs i dòlmens de la serra de l'Albera, visitable en una ruta circular des d'Espolla.
Natura
El menhir del Castellà, també conegut com a menhir de Roques Blanques, s'aixeca uns 2 km al nord-oest del nucli urbà d'Espolla, a l'Alt Empordà, i forma part del conjunt de dòlmens d'Espolla. És un bloc de granit de 3,45 per 0,90 per 0,75 metres i uns 3.600 quilos de pes, datat en el neolític. Va romandre caigut per l'erosió del terreny fins que va ser identificat el 1971 per Joan Calverol i Puquet, publicat per Lluís Esteva el 1974 i el 1977, i restaurat en el solstici d'estiu de 1988. Està inscrit a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya amb el número 5520, juntament amb altres menhirs propers com el de la Murtra o el de Vilartolí, a Sant Climent Sescebes, tot i que el camí d'accés es troba avui molt deteriorat.