Poble
Sant Llorenç Savall és un municipi de muntanya del Vallès Occidental, a la província de Barcelona, amb quatre castells termenats dins el seu terme, entre ells les ruïnes del castell de la Pera. Situat al límit amb el Bages, el Moianès i el Vallès Oriental, compta amb 2587 habitants repartits en tres nuclis, Sant Llorenç, Les Marines i la Comabella. Conserva també l'església romànica de Sant Feliu de Vallcarca i les restes d'un dolmen prehistòric, el de Roca Sereny, descobert recentment. El seu escut, aprovat el 1990, mostra una graella i unes palmes, atributs de Sant Llorenç màrtir, patró de la vila, al costat d'unes roses al·lusives a la vall. El Centre d'Esports Llorençà, fundat el 1932, i una tradició de gegants i caps-grossos formen part de la vida local.
Monument
El castell de Pera va ser una fortificació de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) les restes de la qual estan declarades bé cultural d'interès nacional. El terme de Pera s'esmenta per primera vegada el 1017, i el 1065 el senyor Gerbert Donuç va llegar el castell, juntament amb altres possessions, a la seva filla Nevia. Va passar per diferents mans al llarg dels segles —els Vilar, els Carner, el vescomte de Cardona, els Marquès, senyors també del castell de la Roca del Vallès— fins a arribar el 1378 a Pere de Sentmenat, família que encara el conservava al segle XVIII. Les seves ruïnes s'alcen dalt d'un turó des del qual es domina gran part de la vall d'Horta, i s'hi accedeix pel sender local C-56 des de la masia de Can Brossa.
Monument
El castell de la Roca, també anomenat Torrota de la Roca, s'alça al sud del terme de Sant Llorenç Savall, al Vallès Occidental. És una torre d'estil romànic documentada ja el 1087, que formava part del sistema defensiu del castell de Pera, al qual servia de guaita sobre les valls d'Horta i Ripoll, terreny que aquest no dominava. Es conserva una construcció de planta quadrada d'11,5 metres de costat, amb el mur nord-est en millor estat, d'uns 3 metres d'alçada, aixecat amb pedres de diverses mides i còdols tallats. A pocs metres a l'est hi ha restes, molt escasses, d'una segona torre de vigilància. El conjunt està declarat bé cultural d'interès nacional des de 1988.
Monument
El castell de Rocamur s'alçava al turó del mateix nom, entre el Marquet de les Roques i la vall de Mur, al terme de Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental. Construït en estil romànic entre els segles XI i XII, depenia dels comtes de Barcelona: el 1157 Arbert de Sa Pera va jurar fidelitat al comte Ramon Berenguer IV per aquesta fortalesa, i el 1162 la va deixar en testament, juntament amb altres possessions, a Guillem de Terrassa. No hi ha més notícies del castell després d'aquesta data, i sembla que el seu terme va acabar incorporat al del castell de Pera. Avui només en queden escasses restes de murs al peu del penyal. Està declarat bé cultural d'interès nacional des de 1988.
Monument
Del casal de Vallverd, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, queden alguns vestigis de murs al costat de la capella de Sant Jaume de Vallverd, al nord d'aquesta i a un nivell més alt. Hi ha poques notícies documentals: el 1190 el testament de Bernat de Vallverd esmenta que havien construït una capella a l'interior de la fortalesa, i el 1205 Bernat i la seva esposa la van deixar en testament, en franc alou, al seu fill Bernat.
Natura
Sepulcre megalític situat en un contrafort del vessant sud de la Roca Sareny, al terme de Sant Llorenç Savall, a 760 metres d'altitud, prop del cim. El van descobrir el 2005 excursionistes de la Unió Excursionista de Sabadell, després d'un incendi forestal de 2003 que va deixar la roca al descobert. És una cambra rectangular de blocs i lloses de conglomerat i gres, d'1,5 per 0,6 per 0,5 metres, orientada de sud-est a nord-oest. Les excavacions de 2005 a 2007 van trobar restes d'almenys sis individus, una fulleta de sílex, dos botons d'os perforats i fragments de ceràmica, i el daten entre l'Eneolític i el Bronze Antic (2200-1500 aC): és el primer monument megalític trobat a la vall del Ripoll. Avui està protegit per una tanca metàl·lica.
Gastronomia
Poma autòctona del Vallès Occidental, de pell groga, bon calibre i sabor marcat, collida als horts de l'entorn de Sant Llorenç del Munt. La seva temporada de consum va de desembre a març i figura al catàleg de productes locals del parc.