Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a el Brull

Què veure i què fer a el Brull (Osona, Barcelona): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Curiositats

A quina distància del centre de el Brull és cada lloc

Pobles a prop de el Brull

Què veure a Seva 3 km · 1 lloc
Què veure a Balenyà 6 km · 2 llocs
Què veure a Taradell 6,3 km · 3 llocs
Què veure a Aiguafreda 7,3 km · 3 llocs
Què veure a Tona 7,4 km · 3 llocs
Què veure a Centelles 7,4 km · 7 llocs
Què veure a Sant Martí de Centelles 7,5 km · 3 llocs
Què veure a Viladrau 7,6 km · 10 llocs

Espanya › Catalunya › Barcelona › Osona › el Brull

Què veure i què fer a el Brull

El Brull
Poble
El Brull és un municipi de la comarca d'Osona situat als peus del Montseny, just a l'entrada del seu parc natural, a una altitud d'uns 800 metres. Té una població de 296 habitants (INE 2025), dedicada en bona part al cultiu d'hortalisses i cereals, i des del seu terme es divisen a l'horitzó els Pirineus, Montserrat i La Mola. Conserva l'església romànica de Sant Martí del Brull, del segle XI, i tres béns declarats el 1988 com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni): el castell romànic de Brull, el castell de Sala i les muralles ibèriques de Montgròs. També es troben al terme restes prehistòriques, entre elles un monòlit amb un altar al costat, així com l'antic sanatori de Brull, instal·lat al mas Can Casademunt.
Castell de el Brull
Monument
El castell del Brull, d'origen romànic i ampliat al segle XIX, s'alça al terme d'aquest municipi d'Osona; va formar originàriament part de Seva, del qual després va ser centre jurisdiccional, i va ser domini dels comtes de Barcelona i possessió dels vescomtes d'Osona-Cardona. El 1265 el vescomte Ramón de Cardona va vendre la baronia del Brull al bisbe de Vic. Del castell medieval, de planta pentagonal reforçada amb torres circulars a les cantonades i una altra al centre del mur nord, avui només es conserva l'angle nord-oriental, amb una torre primitiva d'un metre d'amplada recoberta per una altra de posterior, i un fragment del mur nord amb una finestra molt malmesa; les dues fases constructives visibles es daten entre els segles XII i XIII.
La Sala del Brull
Monument
Casa forta convertida en masia, documentada com a fortalesa des del segle XII i amb documentació familiar conservada des de 1270, al terme del Brull. L'edifici actual, de planta rectangular amb façana principal a llevant, resulta de l'ampliació cap al sud del nucli primitiu; conserva finestres d'espitllera del segle XIII, visibles als murs de nord i llevant, i s'hi accedeix per un portal de pedra datat el 1869. Distribuïda com una casa de pagès, amb la planta baixa destinada a magatzems i els pisos superiors a habitatge, destaquen les galeries porticades del pis superior, restaurades recentment. Es conserva en òptim estat i continua funcionant avui com a explotació agrícola.
Muralles de Montgròs
Monument
Muralles d'època ibèrica al terme del Brull, als peus del Montseny, construïdes pels ausetans per tancar l'estret de Montgròs i declarades bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). El recinte defensat ocupa unes nou hectàrees; la muralla, d'uns 145 metres de longitud, 5 d'amplada i fins a 3-4 d'alçada conservada, s'aixeca sense fonamentació sobre la roca o sobre un estrat d'argiles amb restes d'un assentament anterior del Bronze Final. Als seus extrems es van construir dues torres trapezoïdals, i l'accés, al sud, estava defensat per un petit baluard. Descobertes el 1974 i encara en excavació, es daten entre els segles IV i III abans de Crist, amb reformes d'època romana, i han resultat clau per a l'estudi del món ibèric i dels ausetans.
Muralles ibèriques de Montgròs
Curiositat
Les muralles de Montgròs, o muralles del Brull, són unes construccions defensives dels ibers ausetans que tanquen l'estret de Montgròs, al municipi del Brull (Osona), als peus del Montseny, declarades Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni). El jaciment consisteix en un mur d'uns 145 metres de llarg i 5 d'ample, amb una alçada màxima conservada de 3 a 4 metres, que defensa una zona d'unes 9 hectàrees; als seus extrems s'aixequen dues torres trapezoïdals d'11 per 6 metres, i l'accés se situa al sud, protegit per un petit baluard. Construïdes entre els segles IV i III aC amb reformes en època romana, sobre un assentament anterior de l'edat del bronze final, van ser descobertes el 1974 i continuen en excavació i restauració.