Poble
Arenys de Mar és una vila marinera de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona, coneguda per la puntaire i el seu cementiri modernista, amb l'església de Santa Maria presidint el nucli. Tot i que el nucli d'Arenys de Munt ja existia a finals del segle IX, la vila costanera és més jove: des del segle XIII alguns habitants es van establir a la ribera per dedicar-se a la pesca i el transport marítim, i el barri es va protegir amb fins a tretze torres fortificades davant la pirateria. El 1575 els veïns de la Ribera van obtenir llicència per aixecar la seva pròpia església, i el 1599 el vescomte de Cabrera va fixar el terme de la parròquia de mar i li va concedir règim municipal propi. Avui el seu port pesquer és el principal de la província. Compta amb 17.042 habitants (INE 2025).
Monument
Església parroquial barroca d'Arenys de Mar, dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció, la imatge de la qual presideix el notable retaule de Pau Costa a l'altar major; pertany a la diòcesi de Girona i va ser consagrada el 28 de juliol de 1686. Va néixer de la separació de la parròquia de Sant Martí d'Arenys, avui Arenys de Munt, de la qual Arenys de Mar era fins llavors el barri marítim de la Ribera, per la dificultat de creuar la riera quan plovia i pel risc de la pirateria. L'11 de juliol de 1574 els caps de família de la Ribera es van reunir a la torre de defensa de la platja, La Fortalesa, i van acordar demanar permís per aixecar la seva pròpia església; el bisbe de Girona ho va concedir el 18 de març de 1575, tot i que el rector va continuar depenent de la parròquia matriu fins al 1781.
Monument
La Torre dels Encantats és una fortalesa del segle XIII situada al litoral d'Arenys de Mar (Maresme, Barcelona), al voltant de la qual es va descobrir el 1881 un poblat ibèric de la tribu dels laietans, al Puig Castellar. Excavacions dirigides des de 1930 per Josep Maria Pons i Guri van establir que el jaciment va estar habitat entre el segle V i mitjan segle I abans de Crist; s'hi han trobat sitges, habitatges, una foneria de ferro i més de quaranta pondus de ceràmica per a telers verticals. Durant la Guerra Civil part de les seves pedres es van emprar per construir bateries costaneres.
Monument
Coneguda també com Torre d'en Llobet i, en origen, Torre de la Boada, es va aixecar cap al 1560 al número 43 del carrer d'Avall. És de planta circular, té tres plantes i conserva les mènsules del matacà i espitlleres repartides pel perímetre; les finestres es van obrir més tard, quan el perill corsari havia remès.
Monument
El cementiri d'Arenys de Mar, també conegut com a cementiri de Sinera, s'alça davant el mar dalt del Puig de la Pietat, a ponent de la població, i és un exemple característic dels cementiris marins mediterranis. El poeta Salvador Espriu el va immortalitzar sota el nom de Sinera, invertint les lletres d'Arenys, i avui hi és enterrat junt amb els escriptors arenyencs Fèlix Cucurull i Lluís Ferran de Pol. El recinte reuneix un conjunt d'art funerari de gran interès, amb sepulcres i panteons modernistes projectats i esculpits durant les dues primeres dècades del segle XX, entre ells el panteó d'Iu Bosch, obra de l'arquitecte Enric Sagnier, amb escultures d'artistes de renom com Josep Llimona i Venanci Vallmitjana.
Monument
La Torre de Can Cabirol és una antiga torre de defensa de planta rectangular situada en un carrer de cases entre mitgeres d'Arenys de Mar, al Maresme (Barcelona), declarada bé cultural d'interès nacional. Només la part superior, amb un torreó en un dels seus costats, queda exempta; la resta forma part d'un conjunt d'habitatges que ha alterat molt el seu aspecte original, amb una planta baixa avui convertida en tres pisos amb finestres. Arenys de Mar, vila des de 1599 i de gran importància marítima als segles XVIII i XIX, va haver d'aixecar torres de defensa com aquesta davant el perill de la pirateria al seu litoral.
Monument
La torre del carrer Ample s'aixeca en un carrer de cases entre mitgeres d'Arenys de Mar, al costat d'una casa forta avui desapareguda. La planta baixa, de perímetre quadrangular, és contigua a les cases veïnes i avui funciona com a garatge i magatzem d'un comerç d'alimentació; els dos pisos superiors són de planta cilíndrica, amb un balcó de pedra deteriorat al segon i una petita finestra al tercer, sota una sèrie de mènsules que recorren el coronament. A l'interior es conserva una volta gòtica de creueria. Es va construir a la segona meitat del segle XVI i és popularment coneguda com a Torre de la Palla.
Activitat
La Festa de Sant Roc d'Arenys de Mar se celebra el 16 d'agost i commemora el Vot de Vila de 1607, quan la població va demanar la protecció de Sant Roc davant la pesta; està reconeguda com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional i el seu acte més característic és la processó de macips i macipes, que beneeixen els veïns amb aigua d'alfàbrega mitjançant almorratxes.
Fita
El 1779 va arribar el permís provisional per obrir a Arenys de Mar (Maresme, Barcelona) una escola de nàutica, fundada per Josep Baralt i Torres a petició del gremi de Sant Elm després del decret de 1778 que va acabar amb el monopoli dels ports de Sevilla i Cadis. Va obtenir l'aprovació definitiva el 1780 i va començar les classes el 1782, primer a casa de Baralt i des de 1783 en un edifici del Camí Reial conegut com a Estudi dels Pilots, al qual acudien alumnes de tota Catalunya, Balears, Alacant, Tortosa, Màlaga i fins i tot Galícia. Reconeguda com a Reial Escola Nàutica el 1802, va romandre oberta fins al 1874: de les seves aules van sortir les tripulacions que van sostenir el comerç català amb les colònies, en una vila que el 1786 tenia 59 naus rumb a Amèrica construïdes a les seves cinc drassanes.
Fita
Des del segle XVIII les dones de la vila van treballar les puntes de coixí com a complement del jornal mariner, amb punts i patrons propis. La col·lecció donada per Frederic Marès va donar origen a un museu dedicat a aquesta labor.
Gastronomia
El port pesquer més actiu de la comarca subhasta cada tarda la captura del dia: escamarlans, gamba, sardina i peix de roca. La venda a viva veu abasteix els restaurants del litoral i es pot seguir des de la sala de subhastes.