Quadern de bitàcola · 2 indrets

Què veure i què fer a Sant Esteve Sesrovires

Què veure i què fer a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat, Barcelona): 2 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments

A quina distància del centre de Sant Esteve Sesrovires és cada lloc

Castell de Sesrovires 50 m

Pobles a prop de Sant Esteve Sesrovires

Què veure a Abrera 3,3 km · 3 llocs
Què veure a Esparreguera 4,8 km · 5 llocs
Què veure a Sant Llorenç d'Hortons 4,9 km · 1 lloc
Què veure a Masquefa 5,2 km · 4 llocs
Què veure a Martorell 5,2 km · 11 llocs
Què veure a Castellví de Rosanes 5,3 km · 3 llocs
Què veure a Olesa de Montserrat 5,8 km · 3 llocs
Què veure a Gelida 6,1 km · 3 llocs

Espanya › Catalunya › Barcelona › Baix Llobregat › Sant Esteve Sesrovires

Què veure i què fer a Sant Esteve Sesrovires

Sant Esteve Sesrovires
Poble
Sant Esteve Sesrovires és un municipi del Baix Llobregat català, amb 8.121 habitants (2025) a 183 metres d'altitud, limítrof amb Martorell i amb sortida a l'autopista A-2, a uns 20 minuts de Barcelona. El seu nom recorda els antics boscos de roures (rovira) de la zona. El terme, de 18,47 km² i relleu pla, es reparteix en nou nuclis de població i ha passat en poc més d'un segle de tenir una sola fàbrica de mocadors de llana a acollir més de 150 indústries, entre elles instal·lacions com les de Chupa Chups i SEAT. El casc antic es va desenvolupar entre els torrents de Can Llopart i Ca n'Estella, al costat de l'església parroquial, i compta amb parada dels Ferrocarrils de la Generalitat a la línia Barcelona-Igualada.
Castell de Sesrovires
Monument
El Castell de Sesrovires, restes d'una antiga fortificació al terme de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), apareix documentat des de l'edat mitjana lligat a la baronia del lloc. El 1221 Guillem de Montcada, senyor de la baronia, l'empenyorà juntament amb altres béns als seus creditors. El 1404 el rei Martí l'Humà separà el castell i la parròquia de Sant Esteve Sesrovires de la baronia, i el 1503 Ferran el Catòlic concedí el dret sobre ell al seu conseller Lluís de Requesens.