Poble
Molins de Rei és una vila del Baix Llobregat, a la província de Barcelona, integrada a l'àrea metropolitana, amb 27.300 habitants (INE 2025) i situada a 18 quilòmetres de la capital catalana. El seu nom recorda uns antics molins reials documentats des de 1188, construïts per ordre d'Alfons II d'Aragó, que van originar el nucli de població. El 1430 la vila va ser cedida a Galceran de Requesens, que hi va aixecar un palau visitat pels Reis Catòlics i per Cristòfor Colom. El 1763 es va construir per ordre de Carles III un pont sobre el Llobregat que la va convertir en punt estratègic durant la guerra de la Independència, durant la qual va ser incendiada diverses vegades. Vila del Baix Llobregat amb el castell romànic de Molins i l'obra popular de Castellciuró.
Monument
Castell situat al terme de Molins de Rei, a la serra de Collserola, prop de l'ermita de Santa Creu d'Olorda, avui en ruïnes restaurades i convertit en mirador. Les seves restes comprenen una torre de planta quadrada adossada a una construcció rectangular i un tram de muralla amb basaments d'opus spicatum datats al segle X, a més d'una torre del segle XI. Documentat des de 1066, pogué ser destruït arran de la ràtzia d'Almansor el 985 i fou reconstruït al segle XII pels cavallers hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. Passà després per mans del rei Jaume II, del convent de Santa Clara d'Oristany i de la família Requesens, fins a l'abolició dels drets senyorials el 1811.
Monument
Restes del castell de Castellciuró, també anomenat castell de Molins, al terme de Molins de Rei (Baix Llobregat), a la serra de Collserola, al costat del camí de Santa Creu d'Olorda, a 155 metres d'altitud. El basament, preromànic, data del segle VIII o X, amb obra de pedra en espiga; la torre menor és del segle XI, i la reconstrucció principal, del segle XII, correspongué als hospitalers, amb renovacions fins al segle XVI. Pertangué després a l'orde del Temple, al rei Jaume el Just i, des de 1368, a la família Requesens, després que Pere el Cerimoniós el convertís en castell acabat. Des de 1971 és de l'ajuntament de Molins de Rei; les seves ruïnes, restaurades, fan avui de mirador i estan declarades bé cultural d'interès nacional.
Monument
Torre popular del segle XVI a Molins de Rei.
Activitat
Festa major de Molins de Rei dedicada a Sant Miquel, celebrada al voltant del 29 de setembre, dia gran de la vila. Des de 1913 formen part de les seves celebracions els Gegants Vells, Miquel i Montserrat, que tradicionalment només surten a Molins de Rei i protagonitzen, juntament amb els Gegants Nous incorporats el 1988, un dels moments més esperats de la festa. Les riuades de setembre de 1962 estigueren a punt d'arruïnar els gegants, guardats aleshores als soterranis del Mercat Municipal, però foren restaurats a temps i, per commemorar els seus primers cinquanta anys, la Festa Major de 1963 acollí la primera trobada de gegants de la vila amb quatre parelles convidades, germen de la trobada que des de 1985 se celebra cada any.
Fita
La batalla de Molins de Rei es va lliurar el 21 de desembre de 1808, al Baix Llobregat, en la guerra de la Independència. Després de trencar el bloqueig de Barcelona, el general francès Saint-Cyr va atacar de nou les tropes del general Réding, uns 18.000 homes reagrupats a la línia del Llobregat, amb centre al pont de Molins de Rei. Els francesos van simular l'atac per aquest pont, però van creuar pels guals de Sant Feliu i Sant Joan Despí, desbordant el flanc esquerre i la reraguarda espanyols; les tropes de Réding van fugir per Corbera de Llobregat, perseguides durant quinze hores. Els francesos van capturar 1200 presoners, entre ells el comte de Caldagués, i cinquanta peces d'artilleria. La derrota va deixar el pla obert i va consolidar l'ocupació napoleònica de Barcelona.
Activitat
La Fira de la Candelera de Molins de Rei és un certamen multisectorial que se celebra el primer dissabte i diumenge de febrer, instituït per la reina Isabel II el 1852 a petició d'un grup de propietaris i del mateix ajuntament. Nascuda com a fira agrícola i ramadera, va anar incorporant amb la industrialització el sector tèxtil i, més tard, l'automoció, juntament amb parades d'artesania, antiquaris, col·leccionisme, vins i caves, alimentació i una mostra ecològica, a més d'exposicions, concursos i espectacles. Avui ocupa uns 50.000 metres quadrats, reuneix més de 700 expositors i rep uns 500.000 visitants, la qual cosa la converteix en una de les fires més antigues i concorregudes de l'entorn de Barcelona.