Poble
Castelldefels és una vila costanera de la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona, amb el castell de Fels i nombroses torres de vigilància rurals repartides pel seu terme. Esmentada ja com a Castrum Felix, d'on deriva el seu nom actual, va ser originalment un conjunt de masies disperses que a mitjan segle XX es va convertir en lloc d'estiueig de molts barcelonins. Als seus voltants s'hi han trobat importants restes prehistòriques, com la Cova Fumada, habitada des del paleolític mitjà, i la Cova del Rinoceront, amb fauna de fa 500.000 anys i sílex que podrien situar la presència humana al terme entorn dels 100.000 anys d'antiguitat; també s'han trobat restes de l'edat del bronze prop de Can Baixeres. Compta amb 70.057 habitants (INE 2025).
Monument
El castell de Castelldefels, situat en un promontori sobre el nucli antic, té origen medieval: els primers documents que citen la seva existència daten del segle X, vinculat aleshores al monestir de Sant Cugat del Vallès. Va servir com a fortificació defensiva davant incursions berberisques i després com a residència senyorial. Entre els segles XV i XVI es va transformar arquitectònicament, i el 1897 el banquer Manuel Girona el va adquirir i va impulsar una gran restauració dirigida per l'arquitecte Enric Sagnier, que li va donar el seu aspecte actual d'edifici cúbic de planta baixa i tres pisos amb una torre cilíndrica, merlets i matacans d'inspiració medieval. Durant la Guerra Civil l'església del recinte es va utilitzar com a presó. Catalogat Bien de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), es va restaurar de nou el 1979.
Monument
La Barona, també anomenada torre Barona o torre del Baró, s'alça al capdamunt d'un turó de Castelldefels, des d'on es domina una esplèndida vista de la costa i el mar. És una torre cilíndrica de tres plantes amb murs de maçoneria de més d'un metre de gruix: la planta baixa i el primer pis formen una única sala, mentre que la planta superior, mig coberta, era des d'on els sentinelles vigilaven i, en cas d'atac, feien senyals de fum i foc. S'accedia a la primera planta, després de creuar un pont llevadís, per una escala exterior de pedra rogenca que originalment tenia més de seixanta esglaons estrets i sense barana, dels quals avui se'n conserven uns quaranta-quatre, ja amb barana afegida. Documentada com a Torre de la Guarda del Mar, va ser construïda el 1583 per ordre d'Hug Joan Fivaller de Palou i de Marc, baró d'Eramprunyà, i declarada monument historicoartístic el 1949; avui queda integrada als jardins de l'hotel Don Jaime.
Monument
Can Gomar, també coneguda al llarg del temps com Can Claret (1883-1909), Can Minguet o Can Gomà (1920) i Can Ballester (1932), es troba al peu del turó del Castell, al límit del nucli urbà de Castelldefels, entre Can Roca de Baix i l'antiga masia de Ca n'Arnau. És una torre de planta circular envoltada per un matacà continu, aixecada al segle XVI, com altres de Castelldefels, per controlar la costa davant les incursions corsàries dels turcs; s'uneix per la planta baixa a una masia rectangular de dos pisos mitjançant un petit pont, totes dues de pedra roja de marès. Avui són propietat municipal i funcionen com a casa de cultura.
Monument
Creu de terme gòtica del segle XV, avui sense la creu pròpiament dita -de la qual no se sap com era- i que només conserva el capitell, el fust hexagonal i la base de suport, a la qual s'atribueix un possible origen romànic. Es desconeix el seu emplaçament original, tot i que el 1932 ja era al lloc actual, a la urbanització Bellamar. Els baixos relleus que decoren el capitell estan avui molt deteriorats i són de difícil identificació. Està declarada bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Monument
La Torre de Can Valls de la Muntanyeta, no gaire lluny del recinte del castell de Castelldefels, és una torre de defensa documentada el 1560 i declarada bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). De planta quadrada, conserva una petita finestra i, al costat nord, dues portes d'accés: una a la planta baixa, allindanada, que donava pas a la zona d'emmagatzematge, i una altra al primer pis, d'arc de mig punt adovellat, que donava accés a les estances principals mitjançant un pont llevadís avui desaparegut. Sobre aquestes portes encara es poden veure les mènsules que sostenien un matacà que tampoc s'ha conservat, i ha perdut els elements que la coronaven. Està construïda en maçoneria, amb carreus de pedra rogenca a les seves quatre cantonades.
Monument
Torre de defensa del segle XVI que conserva una pedra amb la inscripció «IXS-XPS. GABRIEL FOLCHER PER ELL E PER LOS SEUS. MDLX», que data la seva construcció el 1560; els merlets actuals es van afegir en una restauració dels anys cinquanta del segle XX. S'alça a uns 80 metres de la torre de Climent Savall, amb planta quadrada i accés pel primer pis; la planta baixa, amb entrada independent, s'utilitzava com a magatzem o quadra. En dues de les seves façanes es conserva el matacà, element defensiu des del qual es vigilava i defensava la base del mur.
Monument
Conjunt format per una torre de defensa i una masia a Castelldefels (Baix Llobregat), declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni). La torre, de planta quadrangular, està coronada per merlets esglaonats i conserva un matacà; a la part posterior s'obre una balconera amb llinda i brancals de grans carreus, a més d'algunes espitlleres. La masia annexa, coneguda com a Cal Patxoca des de 1930, és de planta irregular, amb planta baixa i un pis, i teulada a dues vessants; el 1930 encara rematava en merlets com la torre, que ja els havia perdut el 1967, quan es va redactar un projecte de reforma. Als plànols d'aquella reforma s'aprecien un portal adovellat, una finestra gòtica geminada i una finestra de llinda d'una peça, probablement del segle XVI, amb un balcó posterior. BCIN 4071-MH.
Monument
La Torre Moruna és un edifici de Castelldefels declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni). Es tracta d'una torre de defensa aïllada, de planta circular i cos cilíndric, construïda amb carreus irregulars disposats en filades i avui coberta en gran part d'heura, que amb prou feines deixa veure si conserva cap obertura; la seva alçada conservada és inferior als tres metres. Originàriament va ser una torre de guaita situada en un turó davant del mar, als penya-segats del Garraf, que formava part de la línia de vigilància entre la Torre Barona i la Torre de Sant Salvador. El seu nom actual sembla que li'l va posar un dels propietaris del sector després de la Guerra Civil.
Monument
Can Vinyes i Torre de Sant Salvador és una masia de Castelldefels amb nucli del segle XVI, formada per tres cossos originals, als quals es va afegir un cos més cap al 1950 i un porxo el 1983; hi ha adossada una torre defensiva de planta quadrada amb un pis afegit, a més de l'ermita de Sant Salvador dels Arenys, de la qual va prendre el nom i a partir de les terres de la qual es va formar, quan es deia Les Vinyes de Sant Salvador. Davant del mas es conserva una creu de terme, al costat de l'antic camí ral cap al Garraf. Entre els segles XIII i XIV hi va haver, al costat de la capella de Sant Salvador, un hospital de caminants. És Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN 4074-MH, la màxima figura de protecció del patrimoni).
Monument
La Torre de Can Roca de Baix, molt restaurada, conserva els carreus angulars de pedra vermellosa i un matacà defensiu propis de la seva funció original de vigilància. Al seu voltant es va aixecar amb el temps una masia, el cos més antic de la qual manté portes i finestres amb ampits, brancals i llindes esculpits en una sola peça de pedra sorrenca vermella; l'afegit més modern es cobreix amb una vessant inclinada.