Poble
Manresa és la capital del Bages, a la província de Barcelona, prop de la confluència dels rius Llobregat i Cardener, a 65 quilòmetres al nord de Barcelona. Amb 80.974 habitants (INE 2025), és la ciutat més poblada del Bages i de la Catalunya Central; la seva economia, tradicionalment lligada a la indústria tèxtil, química i de maquinària, s'ha bolcat en les últimes dècades cap al comerç. Conserva un conjunt medieval amb ponts sobre el Cardener, entre ells el pont Vell, i la col·legiata gòtica de la Seu, al costat d'esglésies barroques i edificacions modernistes; la Cova de Sant Ignasi és lloc de peregrinació. A la Guerra de la Independència, el sometent de Manresa va vèncer els francesos prop d'El Bruc el 1808, que en retirada van cremar part de la ciutat.
Monument
Pont gòtic medieval sobre el riu Cardener, símbol històric de Manresa i bé cultural d'interès nacional, que juntament amb la Seu i la Cova de Sant Ignasi conforma la silueta més característica de la ciutat. Es va construir entre els segles XIII i XIV sobre un pont romànic anterior, del segle XII, del qual encara es conserven les bases de l'arc central. Té vuit arcs de mig punt, uns 113 metres de longitud i 25 d'alçada màxima sobre el llit del riu, amb l'arc central més esvelt i la resta en degradació simètrica a cada costat, seguint la clàssica silueta de llom d'ase dels ponts medievals. Destruït en part al final de la Guerra Civil, el gener de 1939, va ser restaurat entre 1960 i 1962 per l'arquitecte J. Pons Sorolla, retornant-li l'aspecte original.
Monument
La Seu, nom popular de la col·legiata basílica de Santa Maria, és l'edifici més representatiu del gòtic religiós de Manresa. Corona el Puig Cardener, bressol històric de la ciutat, des d'on es domina un ampli panorama sobre el riu. El títol de col·legiata al·ludeix al capítol de canonges que acull, suprimit el 1851 i restablert el 1884; el de basílica el va atorgar el 1886 el papa Lleó XIII, i el 1931 el temple va ser declarat monument històric. Malgrat la grandiositat de l'edifici, i la creença popular, mai no ha estat catedral ni concatedral, tot i que compta amb capítol documentat des del segle XI i conserva avui alguns canonges presidits per un rector-president.
Monument
Edifici modernista construït entre 1906 i 1909 per l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, deixeble de Lluís Domènech i Montaner; es va reformar el 1917 amb un nou saló-cafè de Josep Firmat i el 1985 va passar a titularitat municipal. Avui alberga la Biblioteca Comarcal.
Monument
El recinte emmurallat de Manresa (Bages), declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), agrupa les restes de les successives muralles que va anar construint la ciutat a mesura que creixia: un primer recinte dels segles X i XI que tancava el Puig Cardener, on després es va aixecar la Seu, i un altre de més ampli, el Mur Vell, erigit entre els segles XII i XIII per protegir també els barris de Sant Miquel i el Mercadal. Avui queden pocs trams visibles: alguns edificis del carrer Arbonés i la plaça Montserrat aprofiten com a fonament el mur que voreja el cingle del Cardener, i al carrer del Carme s'aixeca un tram reconstruït a finals del segle XIX. L'única torre visible correspon a l'antic portal de Sobrerroca, descoberta el 1966 en enderrocar la casa que la cobria.
Monument
Al Puigterrà, també anomenat turó del Castell, a Manresa (Bages), es conserven restes d'una fortalesa medieval que podria correspondre a un castell situat fora del recinte ciutadà primitiu; el conjunt està declarat bé cultural d'interès nacional. Grans carreus ben escairats formen les restes, que alguns historiadors identifiquen amb el castell de Manresa, devastat pels sarraïns entre els anys 1000 i 1002 i reedificat el 1074 pel comte Sancho el Prior, que el va envoltar de forts murs de pedra carreu flanquejats per torres. Altres autors situen en canvi el castell primitiu al Puig Cardoner, on avui s'alça la Seu, i consideren el Puigterrà una fortalesa diferent, potser anterior a l'època medieval.
Monument
La Culla, construcció popular del segle XVII, és una masia de grans dimensions, amb un cos central de planta quadrada, dos pisos i golfes, i una torre de tres plantes a la qual s'accedeix per una escala de cargol, al terme de Manresa. El topònim Culla apareix ja en un pergamí de 1009, referit a unes vinyes, i la primera prova documental de la casa és del segle XIV; en època medieval va pertànyer a la Seu de Manresa i els seus habitants, de cognom Culla, eren pagesos de remença, fins que el 1486 es van convertir en propietaris del mas. Situada al costat del camí ral de Manresa a Barcelona, va tenir caràcter de torre de guaita i va servir de lloc d'observació durant la pesta de 1500. Va arribar a ser de les masies més riques de Manresa, fins que la fil·loxera va enfonsar la seva explotació vinícola.
Monument
Antiga fàbrica tèxtil del segle XIX, exemple de patrimoni industrial manresà.
Monument
Torre de vigilància circular de tres plantes construïda cap al 1836 durant la primera guerra carlina, amb murs que s'aprimen cap amunt i espitlleres a tot el perímetre; ha perdut la part superior i la coberta. S'aixeca al turó de Santa Caterina, amb una porta d'entrada allindada, i està declarada bé cultural d'interès nacional.
Monument
La Torre dels Comtals, construïda entre finals del segle IX i principis del segle XI, extramurs de Manresa a prop de la colònia dels Comdals, servia de centre de vigilància del camí ral entre Manresa i Barcelona i d'enllaç visual entre els antics castells de Manresa i Castellgalí. És una torre de planta trapezoidal, gairebé rectangular, de 5,3 per 4,9 metres i 9,2 metres d'alçada, amb murs de paredat comú, originalment dividida en tres pisos amb tres portals: els superiors, reservats als guardes, només eren accessibles amb escales de fusta o corda, mentre que la planta baixa va poder servir de refugi de lliure accés. Comparant fotografies de 1958 amb l'estat actual s'aprecia que el monument, avui dins d'una finca particular, continua deteriorant-se, tot i estar declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Monument
La Creu de terme de Coll és una creu de terme d'època medieval situada al municipi de Manresa, al Bages, declarada bé cultural d'interès nacional. El basament de pedra, d'estructura irregular, conserva restes d'un fust de secció octogonal sota l'actual base quadrada, sense ornamentació ni capitell; la remata una senzilla creu de ferro. Es troba en molt mal estat de conservació, amb perill de desaparèixer, i l'abundància d'esbarzers i herbes dificulta veure el peu del monument.
Monument
Creu de terme de Manresa, coneguda també com a creu de la Guia per la seva proximitat a l'ermita del mateix nom, documentada per primera vegada el 1501. Consta d'una peanya de tres esglaons de pedra arenisca, un basament prismàtic de base quadrada amb cantells bisellats, un fust de secció quadrada també bisellat i un capitell senzill de pedra de Sant Vicenç sobre el qual s'alça la creu; la columna i el capitell originals procedirien de l'antic convent de les Dominiques de Valldaura. La columna de pedra es va substituir per una creu de ferro el 1838; una tempesta va destruir columna, capitell i creu el 1911 —avui conservats al museu municipal—, se'n va instal·lar una de nova el 1912 i l'arquitecte Pons Sorolla la va reconstruir el 1961, reaprofitant el sòcol original.
Monument
L'antic Col·legi de Sant Ignasi de Manresa va ser construït pels jesuïtes al llarg del segle XVIII i ampliat al XIX, amb les formes del barroc civil català, que combina funcionalitat i ornamentació. Catalogat com a Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), l'edifici ha estat restaurat respectant les seves estructures originals, a les quals s'ha afegit un nou volum de vidre i acer, i des del febrer de 2024 acull el Museu del Barroc de Catalunya.
Monument
El Pont Nou de Manresa travessa el riu Cardener al costat del cementiri de la ciutat, a la carretera de Cardona, i donava pas al camí ral de Manresa a Lleida. El 18 de març de 1312 el rei Jaume el Just va concedir a Manresa la construcció d'un nou pont, dirigit per Berenguer de Montagut, el mateix arquitecte de Santa Maria del Mar, i acabat cap al 1327-1328. És un pont gòtic de vuit arcs de mig punt d'idèntiques dimensions, amb talls d'aigua triangulars que pugen fins a la barana. Va patir reparacions després de les riuades de 1617 i 1756, i el 1939 l'exèrcit republicà en retirada va volar tres dels seus arcs, reconstruïts el 1940. Tancat al trànsit rodat des de 2001, va ser rehabilitat per fases fins al 2022 i declarat bé cultural d'interès nacional el 2013.
Monument
Edifici barroc construït entre 1739 i 1777 a la Plaça Major, amb un pòrtic de cinc arcs; l'escut de la ciutat es va col·locar el 1763, i el 1892 va acollir l'assemblea de la Unió Catalanista que va aprovar les Bases de Manresa. Declarat bé cultural d'interès nacional el 2016.
Activitat
Festa major de la capital del Bages, amb castellers i actes tradicionals a l'entorn de la Seu.
Natura
La Cova de Sant Ignasi, a Manresa (Bages), és un conjunt d'església barroca i edifici classicista entorn de la balma on, segons la tradició, Ignasi de Loiola es va recloure a pregar entre el març de 1522 i el febrer de 1523, en tornar del seu pelegrinatge a Montserrat, i on va redactar l'essencial dels Exercicis Espirituals. Al costat de la cova, tancada amb una porta des de finals del XVI, es va aixecar el 1603 una capella dedicada al sant, i a finals del XVII els escultors manresans Joan i Francesc Grau i el seu deixeble Josep Sunyer la van decorar amb un retaule d'alabastre i marbre. L'actual església, de l'arquitecte Josep Morató, es va construir entre 1759 i 1763; junt amb el Pont Vell i la Seu forma una de les imatges clàssiques de l'entrada a Manresa.
Curiositat
Plat emblemàtic de la cuina de Manresa, bacallà acompanyat de patates i allioli de codony.
Fita
Entre 1339 i 1383 la ciutat va obrir un canal de gairebé trenta quilòmetres per portar aigua del Llobregat des de Balsareny i trencar la sequera crònica del pla. L'obra, de pendent mínim, encara abasteix i rega el terme.
Fita
Camí de Jerusalem, on volia peregrinar després de la seva conversió, Íñigo de Loyola va passar per Montserrat i es va aturar a Manresa, on va començar a desenvolupar els seus exercicis espirituals, base de la futura espiritualitat ignasiana. Entre el 1522 i el 1523 hi va romandre més de deu mesos, repartits entre una cova vora el Cardener i l'hospital de Santa Llúcia, i en aquest temps va redactar el nucli dels Exercicis espirituals, text fundacional de la Companyia de Jesús, que ell mateix fundaria anys després i de la qual seria el primer general.
Fita
Els dies 25 i 27 de març de 1892, per iniciativa de la Lliga de Catalunya, el consell de representants de les associacions catalanistes reunit a Manresa va aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana, presentades com a projecte de constitució regional davant la Unió Catalanista. El document, considerat l'acta de naixement del catalanisme polític d'arrel conservadora, tenia com a antecedent l'obra Los Fueros de Cataluña (1878), de Coroleu i Pella i Forgas, i va sorgir després del trencament el 1887 del Centre Català entre el seu corrent federalista, encapçalat per Valentí Almirall, i el corrent conservador agrupat entorn del diari La Renaixensa. Les Bases de Manresa van marcar el catalanisme polític durant les dècades següents.
Activitat
Reuneix al centre de Manresa els cellers i viticultors de la denominació Pla de Bages juntament amb restaurants locals, que aparellen tapes amb els vins de picapoll. Serveix diversos milers de degustacions en cada edició.