Poble
La Llacuna és el municipi més elevat de l'Anoia, a la serralada de l'Ancosa, el Puig Castellar de la qual és el punt més alt de la comarca; té 959 habitants i inclou els nuclis de Rofes i Torrebusqueta. En el seu terme hi ha les pintures rupestres de Roca Roja, descobertes el 1982 i úniques a Barcelona per conservar art llevantí i esquemàtic, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998. El poble apareix citat en documents del 987, i el 1347 es va formar la baronia de la Llacuna. El seu origen se situa al costat de l'església de Santa Maria, documentada des de 1020; l'actual parroquial és de 1734. Dalt d'una muntanya, a 712 metres, queden restes del castell de Vilademàger, amb el seu portal i part d'una torre, al costat de l'església de Sant Pere de Màger.
Monument
Documentat des de 987 com a límit d'una donació del comte Borrell II, construït entre els segles X-XI; va passar de la casa comtal de Barcelona als Cervelló (1079), després als Vilademàger i cap al 1347 a la Baronia de la Llacuna. Conserva torre, trams de recinte, portal d'entrada i murs, al costat de l'església romànica de Sant Pere amb elements gòtics dels segles XIV-XV. Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) des de 1988 (BIC RI-51-0005507).
Monument
De la muralla medieval que envoltava el nucli de la Llacuna (Anoia, Barcelona) tot just en queden restes: el recinte, que formava una vila closa, tenia cinc portals d'accés: d'en Bens, de la Font, d'en Badorc o de la Banya, del Vall i del Fort Micó. Només es conserva, en estat deteriorat, el portal de la Banya, al carrer de la Muralla. Des del segle XV els veïns es van anar traslladant a la vall a mesura que la funció defensiva del recinte perdia sentit, donant lloc a l'actual plaça Major del poble.
Monument
Els Castellots és el nom de les ruïnes d'una casa fortificada medieval situada al terme de la Llacuna (Anoia), declarades Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). Es troben a prop del paratge de les Vilates i formen part d'un mas fortificat, amb les cases típiques de la zona, de pedra i teulada a doble vessant, que inclou nombroses edificacions i un gran pati d'entrada. Antigament es coneixia com a cal Martí del Bosc, per distingir-la de la casa mare de mas Martí, i va formar part de la quadra de Vilademàger, depenent durant un temps del castell de Rocamora. La tradició local sosté que en aquesta casa hi va habitar santa Maria de Cervelló (Barcelona, 1230-1290), fundadora i primera superiora de les mercedàries.
Monument
El Castellot del Mas Martí, al terme de la Llacuna (Anoia), és una fortalesa de la qual es conserven ruïnes medievals, declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). Es tracta d'una construcció no gaire gran, més semblant a una casa fortificada que a un gran castell —la tradició local la recorda fins i tot com un antic hospital medieval, i s'hi han trobat monedes dels Reis Catòlics—. Els seus murs, de pedra local i no gaire gruixuts, conserven una torre rodona i un fossat al costat sud per suplir la manca de defensa natural del terreny. La seva història és incerta, encara que el 1154 es documenta Bernat de Vilademàger, castlà del castell de Mager, que posseïa entre altres propietats la quadra de Vilademàger, lligada probablement al castell del Bosc.
Monument
L'església de Sant Pere de l'Arç, al terme de la Llacuna (Anoia, Barcelona), és un temple romànic del segle XI d'una sola nau, planta rectangular i absis semicircular. Donada el 1038 a la canònica de Sant Vicenç de Cardona, va assolir la categoria de parròquia el 1331 i va ser remodelada al segle XVIII amb afegits barrocs. Conserva un retaule barroc de 1642, obra de Josep Ribera i Gregori Ferrer, altres dos retaules de 1793 dedicats a Sant Sebastià i al Sant Crist, i un retaule de la Verge del Roser del segle XVI restaurat el 1793. Avui queda integrada al cementiri del poble.
Natura
El Puig Castellar és una muntanya de 943 metres situada al terme municipal de la Llacuna, a la comarca de l'Anoia. És el pic més alt de la serra de la Llacuna, tot i que no el més elevat de la comarca: el superen els cims de Montserrat, sent el vuitè de l'Anoia. Al seu cim hi ha un vèrtex geodèsic i figura, amb el nom de Puig Castellar (serra d'Ancosa), al llistat dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, un clàssic entre els excursionistes de la zona.
Curiositat
Cista megalítica calcolítica o del final del neolític, d'uns 2.500-2.000 anys aC, al terme de la Llacuna.