Poble
Igualada és la capital de la comarca de l'Anoia, a la província de Barcelona, amb 42.085 habitants (INE 2025), assentada a la vall del riu Anoia. El seu nucli es documenta ja el 1003, al voltant d'una església dedicada a Santa Maria vinculada al monestir de Sant Cugat, entre els dominis feudals d'Òdena i els senyorius de Montbui i Claramunt. Les primeres muralles conegudes daten probablement del segle XII i es van ampliar al XIV per incloure el Raval de Capdevila; una tercera expansió al segle XV les va dotar de 36 torres i 10 portes, i es van mantenir dretes fins al segle XVIII. A finals d'aquella centúria es van aixecar els barris de Sant Agustí i la Soledat, fora del recinte emmurallat, i es van construir les noves adoberies, origen de la seva tradició tèxtil i d'confecció de pells.
Monument
Les muralles d'Igualada es van construir entre 1438 i 1463 i van arribar a tenir trenta-sis torres i set portes, amb portals d'arc ogival a l'exterior i arc dovellat a l'interior. Avui només se'n conserven dos: el Portal d'en Vives, o de les Rovires, i el Portal de la Font Major o de Gràcia, tots dos al Passeig de les Cabres, amb capelles d'imatges religioses en terracota i majòlica. El conjunt va ser declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) el 8 de novembre de 1988.
Monument
Basílica parroquial d'Igualada, també anomenada l'Església Gran, considerada el conjunt historicoartístic més important de la capital de l'Anoia i declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). Els primers pobladors d'Igualada es van establir cap a l'any 1000 al voltant d'aquest emplaçament, situat a la cruïlla de camins entre Barcelona i Aragó; encara que els orígens de l'església es remunten a començaments del segle XI, la major part de l'edifici actual data del segle XVII. 200 m², de sis trams i absis, amb cor alt als peus i capelles laterals que s'obren mitjançant arcs de mig punt d'influència clàssica.
Monument
Antiga església romànica del segle XI al terme d'Igualada (Anoia, Barcelona), avui envoltada pel creixement urbà de la ciutat, al carrer de l'Ermita. Té planta rectangular d'una sola nau amb absis semicircular. Va ser fundada cap al 1059 per Guillem Bernat i la seva esposa Ermengarda; la van atendre primer monjos de Montserrat i, des del segle XV, beneficiats de l'església major d'Igualada, fins que els pares escolapis es van fer càrrec del culte entre 1741 i 1835, any de l'exclaustració. Va ser declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) el 15 d'abril de 1975. Entre 1993 i 1995 la Diputació de Barcelona va dur a terme una restauració, dirigida per l'arquitecte Antoni González Moreno-Navarro, centrada en la recuperació estructural i en tècniques tradicionals de coberta.
Monument
La Igualadina Cotonera, també coneguda com a Vapor Vell o Cal Godó, és una antiga fàbrica de cotó d'Igualada construïda entre 1841 i 1842, que va funcionar fins al 1967 i constitueix la mostra més antiga conservada de la primera industrialització catalana, anterior fins i tot al Vapor Vell de Sants de 1848. És un edifici de tipologia manxesteriana, de planta baixa, tres pisos i golfes, amb estructura que combina pilars de fusta i de ferro colat, les finestres reduïdes i columnes de fusta del qual delaten la seva antiguitat. Declarada bien de interés local (figura de protecció patrimonial d'àmbit municipal) el 1997 i Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) el 2006, va ser adquirida per l'Ajuntament d'Igualada el 2003 i es troba en procés de rehabilitació per acollir el futur Museu de la Premsa de Catalunya.
Monument
Cementiri d'Igualada construït entre 1985 i 1994 pels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós, al polígon industrial de les Comes, i considerat un dels més notables de Catalunya; el 1992 va rebre el premi FAD d'Arquitectura i des de 2021 està protegit com a Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). Els blocs de nínxols s'adapten al terreny mitjançant la superposició de caixons prefabricats, revestits en part de pedra i amb cobertes enjardinades que afavoreixen la seva integració en el paisatge. El conjunt, que inclou també panteons, una capella i un crematori, s'allunya del llenguatge dels cementiris tradicionals i es va concebre com un espai de descans i memòria, però també de passeig i diàleg amb la natura.
Activitat
La Festa Major d'Igualada (Anoia, Barcelona) es celebra a l'agost en honor de Sant Bartomeu apòstol, patró de la ciutat, la festivitat del qual cau el 24 d'agost. El programa inclou teatre infantil i juvenil, visites a edificis singulars de la ciutat, la presentació del Salero i el Saleret, correfocs, sardanes i exhibicions castelleres dels Moixiganguers, a més del ball de l'Àliga d'Igualada. Hi participen també diverses colles de gegants, entre elles els Gegants d'Igualada (1943), els gegants de Sant Ignasi/Xauxa, els del Barri del Poble Sec (1950) i la mateixa Àliga d'Igualada (2005).
Fita
El 1381 la vila va obtenir el privilegi de carrer de Barcelona, que la equiparava en drets i franquícies a la capital i la posava sota la seva protecció davant els senyors feudals. L'estatut va impulsar el mercat i el creixement urbà.
Fita
Des del segle XVI es van alinear vora el canal del Rec les basses i els assecadors dels blanquers, que aprofitaven l'aigua derivada de l'Anoia. El barri va convertir Igualada en el primer centre peninsular de la pell, activitat que encara continua.
Fita
Carlos i Bartolomé Godó, industrials d'origen igualadí enriquits amb el tèxtil, van fundar a Barcelona el 1881 el diari La Vanguardia. La família va mantenir interessos fabrils a la vila, lligada a la indústria cotonera de la conca de l'Anoia.
Fita
Nascut a Igualada el 1941, violagambista i director, va recuperar per al gran públic el repertori medieval, renaixentista i barroc amb els conjunts Hespèrion XX i Le Concert des Nations. La seva banda sonora per a Tous les matins du monde el va fer popular.
Gastronomia
Mostra que reuneix al centre d'Igualada restauradors, artesans i cellers de la comarca. Els visitants compren tiquets i tasten tapes i vins en un format de carrer que serveix d'aparador del producte local de l'Anoia.