Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Argençola

Què veure i què fer a Argençola (Anoia, Barcelona): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 2 Curiositats

A quina distància del centre de Argençola és cada lloc

Pobles a prop de Argençola

Què veure a Montmaneu 3,9 km · 3 llocs
Què veure a Sant Guim de Freixenet 6,6 km · 3 llocs
Què veure a Veciana 7,5 km · 4 llocs
Què veure a Copons 7,5 km · 3 llocs
Què veure a Sant Martí de Tous 7,8 km · 3 llocs
Què veure a Jorba 8,6 km · 3 llocs
Què veure a Bellprat 9 km · 3 llocs
Què veure a Santa Coloma de Queralt 9,1 km · 5 llocs

Espanya › Catalunya › Barcelona › Anoia › Argençola

Què veure i què fer a Argençola

Argençola
Poble
Argençola és un municipi del nord de la comarca de l'Anoia, a la província de Barcelona, de relleu muntanyós, amb altituds que van dels 420 metres a la vora de la riera de Clariana fins als 793 metres de la serra de la Portella. Format per vuit nuclis de població, entre ells Argençola i Contrast, i pels antics termes despoblats d'Albarells i la Goda, conserva el castell d'Argençola, del segle XI, i a Contrast una torre medieval dels segles XII i XIII al costat de l'església romànica de Sant Maure. El seu escut, amb tres pinyes d'or, recull les armes tradicionals dels Argençola, senyors del poble, i la corona fa referència al marquesat d'Argençola, obtingut el 1702 per Jeroni de Rocabertí Argençola. Compta amb 245 habitants (INE 2025).
Castell de Argençola
Monument
Restes del castell termenat d'Argençola, documentat des del segle X, damunt del nucli antic.
Castell de Clariana
Monument
El castell de Clariana, al terme d'Argençola (Anoia), es documenta per primera vegada el 989, quan Eldemar el va llegar en testament al seu germà Sesmon de Oló, levita vinculat a l'església de Vic; el monestir de Sant Cugat també va tenir drets sobre el lloc. El 1114 l'abat de Sant Cugat i Guillem Pere van acordar reedificar-lo, probablement després de la seva destrucció pels almoràvits, i llavors es va configurar el llinatge dels Clariana, castlans del lloc sota el senyoriu de l'abat, confirmat per Jaume I el 1234. Avui en ruïnes, conserva part dels murs i una torre circular molt malmesa, de 5,16 metres de diàmetre extern, amb tres plantes separades per voltes, a més d'una tomba excavada a la roca i ja espoliada. És Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) des de 1988.
Torre rodona de Contrast
Monument
Torre de guaita circular romànica a l'antic terme de Contrast, avui integrat a Argençola (Anoia, Barcelona), construïda probablement entre finals del segle XII i principis del XIII. Presidia una quadra documentada des de 1241, de domini abacial de Sant Pere dels Arquells i de Montserrat, i va pertànyer civilment als Jorba i després als Rocabertí. De planta cilíndrica, té uns 20 metres d'alçada i 6,40 metres de diàmetre exterior, i es divideix en tres cossos separats per voltes de pedra; va ser originalment una fortificació defensiva i més tard es va fer servir com a dipòsit d'aigua. Restaurada el 1983 pel seu propietari Josep Cortès, conserva un excel·lent estat i va ser declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) aquell mateix any.
Sepulcre Megalític dels Plans de Ferran
Curiositat
El sepulcre megalític dels Plans de Ferran és una cista quadrangular situada als confins del terme d'Argençola (Anoia), tot i que una delimitació de la Generalitat de 2007 el va adscriure administrativament a Santa Coloma de Queralt. Es data al bronze antic-mitjà, entre el 2000 i el 1200 aC. A les excavacions de 1973 es van trobar les restes d'almenys deu adults i quatre infants d'un grup homogeni, amb una alçada mitjana d'entre 161 i 164 centímetres, juntament amb fragments de ceràmica a mà i dues anelles de bronze. La llosa de coberta, de forma triangular, conserva gravats de creus llatines d'època desconeguda i dues cassoletes. El monument està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.
Albarells
Curiositat
Albarells és un antic nucli de població, avui abandonat, situat dalt d'un turó a uns 600 metres d'altitud, al nord-est del terme d'Argençola, a la comarca de l'Anoia, a l'oest de la serra d'Albarells i al sud de Santa Maria del Camí. Tot i que està despoblat i la majoria de les seves edificacions es troben en ruïnes, encara destaquen l'església de Sant Martí d'Albarells i la masia de Cal Morera. Allà es trobava el molí paperer més antic documentat a Catalunya, datat el 1113.