Quadern de bitàcola · 4 indrets

Què veure i què fer a Bermillo de Sayago

Què veure i què fer a Bermillo de Sayago (Sayago, Zamora): 4 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Natura · 1 Fites històriques

Pobles a prop de Bermillo de Sayago

Què veure a Villar del Buey 7,6 km · 4 llocs
Què veure a Muga de Sayago 7,6 km · 4 llocs
Què veure a Luelmo 8,4 km · 3 llocs
Què veure a Almeida de Sayago 11 km · 3 llocs
Què veure a Argañín 12 km · 3 llocs
Què veure a Moral de Sayago 12 km · 3 llocs
Què veure a Gamones 13 km · 3 llocs
Què veure a Fresno de Sayago 13 km · 3 llocs

Espanya › Castella i Lleó › Zamora › Sayago › Bermillo de Sayago

Què veure i què fer a Bermillo de Sayago

Bermillo de Sayago
Poble
Bermillo de Sayago és un municipi de la província de Zamora, a Castella i Lleó, situat al centre geogràfic de la comarca de Sayago, de la qual és a més node de comunicacions per carretera. Va ser cap del seu partit judicial des de 1834, i compta avui amb 1.028 habitants. L'origen del seu nom és objecte de debat entre els especialistes: davant la proposta clàssica que el relaciona amb el color bermell, estudis més recents el fan derivar del llatí melimellum, «codony». A la seva plaça rectangular, excepcional a la comarca, s'alça el monument al diputat Federico Requejo, obra que va esculpir Mariano Benlliure el 1917.
El monument de Mariano Benlliure a Federico Requejo
Monument
La plaça major llueix una escultura llaurada per Mariano Benlliure el 1917 en honor del polític Federico Requejo; al seu costat, la casa consistorial de 1910, obra de Segundo Viloria Escarda, va allotjar jutjat i presó.
Les fonts i les deveses de Bermillo
Natura
El terme, de 189 quilòmetres quadrats a 793 metres d'altitud, abunda en deus, rierols i valls de pastura amb escàs arbrat d'alzina i surera; cap al 1892 es van abovedar les fonts de La Toza i el Pozo Esteban.
De Melmelo a Bermillo
Fita
El lloc apareix citat com a Melmelo el 1183 i com a Mermiello el 1256, i el 1313 figurava entre les viles de la Hermandad de concejos; el 1834 es va convertir en cap de partit judicial de tota la comarca.