Poble
Galende és un municipi de la província de Zamora, a la comarca de Sanabria, amb 1.019 habitants, situat en ple parc natural del Llac de Sanabria, el llac més gran d'origen glacial de la península Ibèrica, amb 318,7 hectàrees i una profunditat màxima de 53 metres. El municipi agrupa diverses localitats, entre elles San Martín de Castañeda i Ribadelago, i el seu nucli principal, travessat pel riu Tera, es reparteix en tres barris, amb un antic assut molinar al més baix. El parc natural, de 22.000 hectàrees, conserva fins a 35 llacunes d'origen glacial. Una llegenda local situa sota les aigües del llac un poble submergit per una maledicció divina, les campanes del qual se senten cada nit de Sant Joan. Apareix documentat ja l'any 927.
Monument
El monestir de San Martín de Castañeda s'alça al peu d'una muntanya sobre la vora nord del lago de Sanabria, a l'aldea homònima del municipi de Galende (Zamora), i és un dels exemples més notables del romànic zamorà. D'origen visigot, va ser restaurat cap a l'any 916 per l'abat Martino i un grup de monjos mossàrabs arribats de San Cebrián de Mazote fugint de la sequera i la pesta, que van cercar sustent a les pesqueres del llac. El 1150 Alfons VII va donar el lloc al monjo Pedro Gutiérrez, que va restaurar la vida monacal sota la Regla de Sant Benet com a filial de Carracedo, sota l'abat del qual, Martín IV, es va aixecar, ja al segle XII, el temple romànic actual. Declarat Monumento Histórico-Artístico Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni espanyol de l'època) el 3 de juny de 1931, acull avui la casa del parc natural del lago de Sanabria.
Natura
El lago de Sanabria, excavat pel glacial del Tera durant la glaciació de Würm, és el llac d'origen glacial més gran de la península Ibèrica, amb 318,7 hectàrees de superfície i una profunditat màxima de 53 metres, a uns 997 metres d'altitud. Es va formar fa més de deu mil anys, quan un glacial d'altiplà cobria la serra i en davallaven llengües de gel per les valls; en retirar-se va deixar al descobert circs glacials, morrenes i més de vint llacunes repartides per la serra. L'entorn està protegit des de 1946 com a Sitio Natural de Interés Nacional (una figura de protecció nacional del patrimoni natural) i va ser declarat parc natural el 1978; ampliat el 2017, el parque natural del Lago de Sanabria y Sierras Segundera y de Porto ocupa avui 32.302 hectàrees entre Galende, Cobreros, Trefacio i Porto.
Natura
Protegit com a Sitio Natural de Interés Nacional (una figura de protecció nacional del patrimoni natural) el 7 de febrer de 1946 i declarat parc natural el 1978, es va ampliar el 1990 de 368 a 22.365 hectàrees i de nou el 2017, fins a les 32.302 actuals; guarda més de mil cinc-centes espècies vegetals i torberes d'esfagnes. El seu origen es remunta a les fases més fredes del Quaternari, quan les glaceres van modelar circs, valls i les morrenes que avui es conserven. El lago de Sanabria, el més gran d'origen glacial de la península Ibèrica, arriba a les 318,7 hectàrees i 53 metres de profunditat màxima, i comparteix protecció amb més de vint llacunes repartides per la serra. El parc afecta els termes de Galende, Cobreros, Trefacio i Porto, entre els 997 metres de la vora del llac i els 2.127 del pic de Peña Trevinca.
Fita
La matinada del 9 de gener de 1959 es van esfondrar més de cent cinquanta metres de la presa de Vega de Tera i vuit milions de metres cúbics d'aigua van arrasar el poble: hi van morir 144 dels seus 532 veïns. És recordada com un dels desastres per trencament de presa més devastadors de la història d'Espanya, i va provocar un important moviment de solidaritat amb les víctimes a escala nacional i internacional. Onze mesos després, el 2 de desembre de 1959, es va produir a Fréjus, França, la catàstrofe de la presa de Malpasset, amb 421 víctimes mortals, i anys més tard, el 1963, el despreniment de terres a la presa italiana del Vajont va provocar un megatsunami que va matar unes 2.000 persones.
Curiositat
Segons el relat popular, un pobre que era Crist va negar el poble després de rebre almoina només d'unes dones que pastaven pa; les seves campanes submergides sonen la nit de Sant Joan per a qui tingui l'ànima neta.
Fita
El monestir de Sant Martí es va resistir a la reforma que Carracedo va abraçar el 1203 i no va acceptar l'observança del Císter fins al 1245; la desamortització el va suprimir definitivament el 1835.
Activitat
Galende celebra els Màrtirs el 21 de gener, en ple hivern de muntanya, i Sant Mamet el 7 d'agost; el sant dona nom a l'església parroquial, d'una sola nau i amb un retaule amb la seva imatge.