Quadern de bitàcola · 9 indrets

Què veure i què fer a Ferreras de Arriba

Què veure i què fer a Ferreras de Arriba (La Carballeda, Zamora): 9 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 2 Natura · 1 Activitats · 2 Curiositats · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Ferreras de Arriba és cada lloc

El Miño Cuevo 4,7 km

Pobles a prop de Ferreras de Arriba

Espanya › Castella i Lleó › Zamora › La Carballeda › Ferreras de Arriba

Què veure i què fer a Ferreras de Arriba

Ferreras de Arriba
Poble
Ferreras de Arriba és un poble de la província de Zamora, amb 350 habitants segons el padró del 2025, que inclou a més el nucli de Villanueva de Valrojo. El seu nom prové del mot lleonès fierro o fierru, i dona fe de l'abundància d'aquest metall a la zona: al seu terme s'han trobat cinc castres celtes i el traçat d'una calçada romana, la Via XVII que unia Braga amb Astorga. Situat uns 70 quilòmetres al nord-oest de Zamora, al cor de la serra de la Culebra —espai natural protegit i reserva regional de caça—, el poble té cases d'adob, pedra i pissarra i conserva molins encara en marxa sobre el riu Castrón. Cada 26 de desembre treu al carrer La Filandorra, una de les seves mascarades d'hivern.
L'ermita del Crist de las Aguas
Monument
S'alça sobre la Peña la Lleira dominant la vall del Castrón; fins a ella puja la romeria del primer diumenge d'agost, en què el poble demana aigua al Crist que dona nom a l'ermita.
El Miño Cuevo
Natura
Amb 1.207 metres és una de les altures més grans de la Sierra de la Culebra, després de la Peña Mira; als seus vessants es barreja el roure reboll autòcton amb pinedes de pi roig, pinastre i pi negre de repoblament. Es troba uns cinc quilòmetres a l'oest de Ferreras de Arriba, en plena serra, l'orografia de la qual és en general suau, amb altituds que ronden majoritàriament entre els 800 i els 1.200 metres; l'elevació es va formar mitjançant plecs hercinians. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic, al qual s'arriba per un camí apte només per a vehicles tot terreny i un últim tram a peu.
El riu Castrón i els seus molins
Natura
El Castrón travessa el terme entre verns i pollancres i va moure diversos molins fariners que encara es conserven drets; la seva conca va quedar en primera línia dels grans incendis que van arrasar la serra el 2022.
Els corrals circulars de pedra
Curiositat
Repartits per la muntanya es conserven corrals de planta circular aixecats a pedra seca per tancar-hi de nit el bestiar oví i protegir-lo del llop, una arquitectura pastoral avui gairebé sense ús.
El ferro que va donar nom al poble
Curiositat
El topònim procedeix del lleonès fierro i les escòries repartides pel terme confirmen una explotació antiga del metall; al mateix sòl s'han identificat cinc castros i restes d'una ciutat celta.
La Filandorra del 26 de desembre
Activitat
Cada 26 de desembre la mascarada enfronta els Guapos amb els Feos: la Filandorra, de negre amb cintes de colors, i el Diablo, amb banyes de boc, escampen cendra entre els veïns del poble.
L'incendi de la Serra de la Culebra
Fita
El foc declarat el 15 de juny de 2022 entre Ferreras de Arriba i Sarracín de Aliste, provocat per una tempesta seca, va cremar 29.670 hectàrees abans de ser controlat el 24 de juny; un segon incendi, iniciat el 17 de juliol a Losacio per la mateixa causa, va arribar a les 35.960 hectàrees i no va quedar controlat fins al 14 d'agost. Les flames van afectar 52 localitats de les comarques d'Aliste, La Carballeda, Tábara, Tierra de Alba i Benavente y los Valles, amb dues víctimes mortals i el mont de Ferreras arrasat. Tot i distar més de vint quilòmetres entre si, tots dos incendis van arribar a unir els seus perímetres, sumant gairebé 66.000 hectàrees, de les quals 34.000 pertanyien a l'espai natural de la Sierra de la Culebra: els dos incendis més grans de la història de Castella i Lleó.
Els bolets dels pinars
Gastronomia
A la tardor i la primavera les pinedes i rebollars del terme donen boletus, rovellons i lepiotes que es recullen per a la taula; a l'hivern la matança del porc continua marcant el calendari de les cases del poble.